El dia de l'ànec

Xibec

 Diumenge passat vam tornar als Espais Naturals del Riu, a l'estany de Cal Tet. Sembla que des de que tenim la càmera no hi ha gaire sort perque també va ser un dia una mica pobre.
Comencem el recorregut pels prats de carxofes que hi ha al parc agrari del Llobregat. Allà vam fer el primer avistament: un Tudó. És molt semblant al Colom Roquer, però aquest és més gran, té una distintiva taca blanca al coll i viu essencialment a boscos i zones de coltiu.

Tudó (Columba Palumbus)

És curiós perque els Espais Naturals del Riu estan just a tocar de l'aeroport i hi ha una zona en la que els avions hi passen just per sobre, volant molt baix. En aquesta zona sempre hi trobes algun ocell, en major o menor mesura, però sempre hi ha alguna sorpreseta per omplir el blog. En aquest cas va ser una Garsa. Aquell dia hi havia ovelles pasturant en aquesta zona, i la Garsa es dedicava a caminar per sobre d'elles sense que li diguessin res. Semblava que la Garsa estigués fent un niu, ja que portava branquetes al bec.

Ovella (Ovis aries) amb una Garsa (Pica pica) al damunt.

Ens vam aturar a l'aguait del Sabogal, on, una altra cosa no, pero Fotges n'hi havia per donar i per vendre. Semblava que celebraven el festival de la Fotja vulgar.

Fotja vulgar (Fulica atra)

L'únic destacable de l'aguait del Sabogal va ser aquesta Polla blava amb la seva cria. Al principi vaig dubtar de si era Polla blava o Polla d'aigua perque els colors són molt apagats, però el color vermellós de les potes i el color de la cria em van treure els dubtes.

Polla blava (Porphyrio porphyrio)

Vam continuar el camí fins a l'aguait de Cal tet, on hi havia un altre festival, però en aquest cas d'ànecs, d'aquí el nom del post.

 

Diverses espècies d'ànecs

En concret hi havia quatre tipus d'espècies:

Ànec griset (Anas strepera) al centre de la imatge

Morell de cap-roig (Aythya ferina)

Xibec (Netta rufina) mascle

Xibec (Netta rufina) femella

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

També hi havia un Cames Llargues, un Bernat, alguna Fotja i la familia de oques que viu en aquesta bassa i sempre ens venen a saludar. Però si hem de destacar a algú, és al cosí tímid del Bernat Pescaire, l'Agró Roig. Ja el vam avistar un cop, però com és tan amagadís no li vam poder fer bons retrats. Aquest cop es va deixar veure una miqueta més:

Agró Roig (Ardea purpurea)

El moment "Patitos" de la setmana, el protagonitza aquestes dos cries de Cabussó Emplomallat que resulten ben curioses:

Cries de Cabussó Emplomallat (Podiceps cristatus)

Pel pròxim post esperem portar molt bones imatges i anecdotes perque marxem a la destinació ornitològica per excel·lència a Catalunya.

Ens veiem aviat!

A la Maresma de les Filipines

Diumenge passat vam tornar a la Maresma de les Filipines. Vam anar-hi més tard de l'habitual, així que vam trobar l'aguait de la Maresma mig desert. A part de pocs Homo sapiens, la nostra primera impressió també va ser que no hi havia gaires aus per observar, a part de les omnipresents gavines.

La primera sorpresa del dia, només arribar, ens la va donar aquesta Polla blava, que estava molt a prop de l'aguait, ben quieta, i així hi va estar una bona estona. 

Polla blava (Porphyrio porphyrio)

Va ser fantàstic poder-la observar tant bé i tanta estona fins que van entrar a l'aguait uns nens maleducats cridant i la pobra Polla va marxar corrents, espantada. 

Semblava que el dia no havia de donar per més, així que ens vam dedicar a fer un book als nostres amics Martinets Blancs i als Ànecs blancs.

Martinet Blanc (Egretta garzetta)

Fixeu-vos en la pota característica del Martinet, amb tota la pota negra i la "ma" groga. A més era un Martinet que estava "de ligoteo" perque portava la ploma al cap que es posen quan surten a lligar. 

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

També el nostre amic l'Ànec blanc es va deixar fer un book considerable. A dalt veieu la imatge d'un mascle i la de sota podria ser una femella. Es diferencien per la protuberància que tenen a sobre el bec, el mascle la té i la femella no. Però a la fotografia de sota no s'aprecia del tot.

Ànec blanc (Tadorna tadorna) femella

No hi van faltar a la cita els nostres amics Cames llargues, Bernat Pescaire i Gavià argentat, però no poso fotos que ja els teniu bastant vistos. Passem ara a la col·lecció de limícoles i es que, mira que resulten ben complicats de classificar.

Perdiu de mar (Glareola pratincola) esquerra i Territ menut (Calidris minuta)

Com sempre, amb molt de risc d'equivocar-me, he identificat aquest exemplar com un Territ menut, per les taques i el bec, però sobretot per la mida, que en aquest casvenia referida per la Perdiu de mar que està just a l'esquerra.

Siseta (Tringa stagnatilis)

Més complicada de classificar encara resulta aquesta Siseta, per la postura estranya i perque no podem saber quina es l'extensió de les potes.

Corriol petit(Charadrius dubius)

L'apartat limícoles el tanquem amb el Corriol Petit, que realment es tant petit que no es veu a simple vista des de la distància. A més sempre amagat entre les herbes, resulta difícil de fotografiar.

Ara anem al moment tendre de la setmana amb aquesta mamà Ànec collverd i els seus patitos en fila índia nedant a la maresma. 

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

I a part de la preciosa Polla blava, la segona sorpresa del dia:

Becplaner (Platalea leucorodia)

Des de molt lluny, amb els prismàtics, vaig avistar dos aus dormint al mig de la maresma al estil dels flamencs, amb el cap amagat i aguantant-se només amb una pota. Primer vam pensar que no fòssin flamencs, pero siguent tant blancs no ho podien ser i sent tant grans no podien ser cries. En un moment de inspiració l'au va aixecar el cap i ens va descobrir de quina espècie es tractava. L'inconfusible Becplaner amb el seu enorme bec en forma d'espàtula. Ens va fer molta il·lusió perque no n'havíem vist mai cap.

Un cop fora de la maresma, ens vam dedicar a escoltar el cant dels ocells. La veritat és que en el temps que portem aficionat a les aus, ens hem concentrat bastant en les que es poden veure als estanys, però hem parat poca atenció a la resta. Així que parant una mica d'atenció vam descobrir aquesta Mallerenga carbonera cantant des d'un arbre.

Mallerenga carbonera (Parus major)

I una mica més endavant, a dalt d'un tronc mig sec vam veure aquest Estornell vulgar. primer el vam confondre amb una Merla, però tenen dos trets diferencials molt marcats: La merla mascle es completament negra, sense cap taca i té el bec completament taronja. L'estornell té taques i la base del bec és grisa, només la punta es taronja.

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)

Com veieu semblava un dia poc prolífic, però al final va donar bastant de sí. 

¡Ens llegim a la pròxima!

Al parc de la Ciutadella

Ahir vaig fer una visita al Parc de la Ciutadella a la recerca de "Pajaritos". Evidentment, en ser un parc al mig de la ciutat no es poden observar la varietat d'ocells que es poden veure als parcs naturals, però deu n'hi do la quantitat d'ocells que s'han adaptat a la presència humana i hi conviuen amb harmonia.

Cascada monumental al parc de la Ciutadella

A part de les gavines i els coloms, els ocells més vistosos -i sorollosos- de la ciutat són sens dubte les Cotorretes de pit gris. És una espècie importada de l'Argentina en un prinicipi amb finalitats ornamentals o com animal de companyia que, de forma voluntaria o no, va ser alliberada i en la actualitat ja es conten més de 2000 exemplars a la ciutat.

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

A part de les sorolloses cotorres, al parc també es deixaven veure fàcilment les Merles.

Merla (Turdus merula) femella

Aquesta femella va estar una estona fent un posat mentre es menjava una llombriu.

Merla mascle

I aquest mascle tant simpàtic em mirava preguntant-se si volia alguna cosa.
Al llac hi vaig veure moltes gavines però del que més hi havia eren oques. S'apropaven a la gent sense cap por, perque els donèssin menjar.

Oca vulgar (Anser anser)

Sempre mirant altives amb el cap aixecat. I de reüll, no vagi ser que els prenguis el menjar.

Al llac, no podien faltar les gavines, de totes les edats, també a veure si els donaven alguna cosa, però les oques tenien més sort.

Gavià argentat (Larus michahellis)

I fins i tot hi havia una parella d'anecs domèstics prenent la fresca.

Ànec xerraires (Anas platyrhynchos domesticus)

Em sobtava que no hi haguessin collverds, tenint en compte que estan a tot arreu. Però els vaig trobar, estaven fent la migdiada amagats en un dels vorals del llac. N'hi havia dos allà i més tard en vaig veure passar volant un altre direcció cap al llac.

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

I com no, no podien faltar les estrelles barcelonines de tots els parcs, jardins i gairebé qualsevol lloc de la ciutat: els coloms i els pardals.

Colom roquer domèstic (Columba livia)

Pardal comú (Passer domesticus)

També vaig veure una Tòrtora turca i una Garsa, però no les vaig poder retratar.
El Parc de la Ciutadella presumeix de tenir una de les colònies més grans de Bernat Pescaire, però no en vaig veure cap. Imagino que anant-hi més d'hora potser n'apareix algun, però a la tarda deuen estar tots al espais naturals del Llobregat afartant-se de crancs.

La sorpresa del dia la va donar aquest Esplugabous juvenil:

Esplugabous (Bubulcus ibis)

Sorpresa per diferents motius: primer perque mai no n'havia vist un de tant a prop, tant indeferent a la gent i en un enorn urbà. Segon perquè en tota l'estona que vaig estar al parc no es va moure gairebé de lloc, i m'extranya perque en aquell troç de jardí dubto que tingués gaire per menjar. I tercer perque semblava que no pogués volar. Un gos va anar corrent cap a ell i va sortir corrent, va despegar una miqueta les ales, però no va aixecar el vol. En fi, curiosa trovalla, però em va donar la sorpresa del dia.

I així vaig acabar la meva excursió a la Ciutadella. ¡Fins una altra!

Parlament de Catalunya amb l'escultura del "Desconsol" al devant.

Dia minso: Basses Can Dimoni

Avui hem fet una visita exprés a les Basses de Can Dimoni, que eren les úniques que ens faltaven per visitar dels espais naturals del Delta del Llobregat. Per començar he de dir que, així com els itineraris per l'estany de Cal tet i els de Remolar-Filipines, estan molt ben cuidats i senyalitzats, aquestes basses sembla que estiguin mig abandonades. És molt difícil trobar-les, primer perque no hi ha cap senyalització, i segon perque al cami que hi porta hi ha un senyal que en prohibeix el pas. Després de perdre'ns i donar unes poques voltes hem arribat a les basses on, com podeu imaginar, erem els únics visitants.

La veritat és que la visita no paga la pena, avui hem vist molt poqueta cosa i de les espècies habituals. Cap novetat. Per começar aquesta Fotja, que ens han dit que era l'únic resident habitual de la bassa:

Fotja vulgar (Fulica atra)

També hi havia dos Cabussets:

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Que com sempre jugaven a amagar-se en quan intentavem fer la foto. I dos exemplars d'ànec griset femelles:

Ànecs grisets femella (Anas strepera)

Després hem fet la volta a la bassa perque segons la guia a 500 metres es trobar el principal dormidor d'esplugabous del Delta. Però serà que no debia ser hora de dormir perque allà no hi havia res de res. L'únic que hem pogut avistar pel camí ha sigut aquesta Garsa:

Garsa (Pica pica)

Mentre tornavem, ens hem apropat a la Riera Roja i allà hi hem vist aquesta Xivitona buscant menjar:

Xivitona (Actitis hypoleucos)

 Ja en marxa, des del cotxe hem vist aquest Pardal comú:

Pardal Comú (Passer domesticus)

Com encara teniem temps abans de dinar, ens hem apropat al Parc de l'Espanya Industrial, a veure si teníem una miqueta més de sort, però avui no era el nostre dia, no hem vist ni una trista Gavina. Mentre tornavem cap a casa, les úniques que han volgut posar per la nostra càmera han sigut aquestes dos Cotorretes de pit gris que es feien mimitos:

Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)

¡I el dia no ha donat més de sí! 

Esperem que la pròxima sortida sigui una miqueta més entretinguda.

Fins una altra.

Escalfem motors: Estany de les Filipines i Estany de cal Tet (1 de maig de 2014)

Bernat Pescaire (Ardea cinerea)

El dia que vam estrenar la càmera nova vam sortir a fer tot el recorregut del parc natural de Delta del Llobregat. Tot i que no vam veure l'habitual varietat d'ànecs que haviem vist altres vegades, vam gaudir d'un fantàstic dia i a més gràcies a la càmera vam descobrir tot d'ocells que fins ara no havíem observat. A les nostres sortides anteriors ens havíem acostumat a identificar ànecs, bernats i martinets, és a dir, tots els ocells mitjans o grans, però mai havíem parat atenció a la multitut d'espècies petites que es poden arribar a observar a l'aiguamoll, i tot per no tenir un equip adecuat. Així la primera sorpresa va ser aquesta Cuereta groga que vam observar per casualitat amb els prismàtics mentre intentavem trovar a l'Agró Roig. La vam veure després del seu bany i més tard ens va fer un posat.

Cuereta groga (Motacilla flava) després del bany

Cuereta groga

També a l'aguait de la Maresma, a l'estany de les Filipines vam observar aquests Xatracs menuts que mai no havíem observat abans.

Xatracs menuts (Sternula albifrons)

Entre el fang de l'aiguamoll es mouen multitut d'espècies a les que, sinò pares atenció i no tens un equip adecuat, és gairebé impossible observar. Però explotant la nostra nova joguina al màxim, vam descorbir que estava ple de Perdius de mar...

Perdiu de mar (Glareola pratincola)

 i de Corriols petits.

Perdiu de mar i corriols petits (Charadrius dubius)

A més en aquesta zona es movien quantitat de limícoles als que nosaltres, com a bons amateurs que no en saben gaire, en deiem Gamba Roja, però que quan els hem estudiat amb una mica d'atenció, resulta que no n'hi ha cap de Gamba Roja.

Territ variant (Calidris Alpina) i Territ becllarg. (Calidris Ferruginea)

Dins de les nostres limitaciones, els hem identificat com Tètol cuabarrat, (esquerra) Territ becllarg (dreta) i Territ variant (centre). Esperem que després d'unes quantes sortides més ho poguem tenir una mica més clar, perque ara, desde la inexperiència ens semblen tots gairebé iguals.

Tètol cuabarrat (creiem)

La veritat és que no tenim gens clar on identificar aquest exemplar, pel bec sembla un Tètol cuabarrat, però per la mida sembla un Territ Becllarg.

Per sort durant la nostra sortida ens vam trobar amb els coneguts habituals als que podem identificar fàcilment:

Cames Llargues (Himantopus himantopus)

Fotja vulgar (Fulica atra)

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

Xibecs (Netta rufina)

L'omnipresent Bernat Pescaire (Ardea cinerea)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

A més vam avistar dos cosins dels Martinets i Bernats amb els que fins al moment no havíem tingut el plaer:

Martinet ros (Ardeola ralloides)

Agró Roig (Ardea purpurea)

Amb l'Agró haureu de fer servir una mica la imaginació perque és bastant més tímid que el seu cosí germà, en Bernat.
Després d'haver passat un entretingut matí a l'estany de les Filipines, ens vam apropar a l'Estany de Cal Tet, encara no ens havíem tret el mono d'estrenar la càmera i esperàvem trobar alguna sorpresa més.
El primer que vam trobar va ser aquesta Siseta (per nosaltres Gamba Roja en aquell moment), tota solitaria i majestuosa campant per un camp enorme.

Siseta (Tringa stagnatilis)

Però la sorpresa va venir poc després. A la bassa on estava la Siseta tan tranquil·la, de sobte va aparèixer una mamà Ànec Collverd amb deu patitos. (Em permetreu l'atreviment, però en aquest blog els ànecs petits son patitos, igual que els ocells son pajaritos).

Ànec collverd femella (Anas platyrhynchos) i dos cries

Mami collverd (esquerra) i els seus patitos

Però la sorpresa no va acabar aquí. Com a punt i final del nostre dia vam veure quatre families senceres d'oques que creuaven l'estany per posar a les cries a dormir.

Família d'Oques vulgars (Anser anser)

Varies families d'oques vulgars tornant cap a casa a fer nones

I per acabar el post aquesta tortuga tant simpàtica per diu adéu, fins una altra!