dijous, 19 de juny del 2014

Els Ardeids del Delta de l'Ebre

Hola de nou!

Avui continuem amb la segona entrega del nostre viatge al Delta de l'Ebre. Com deiem l'altre dia, avui dedicarem l'entrada als Ardeids. Els ocells d'aquesta família es caracteritzen per ser entre mitjans i grans,  tenir el coll i les potes llargues i volar amb el coll plegat. La majoria viuen en colonies i nien en arbres.

És la família d'ocells a la que vam prestar més atenció des de que ens vam aficionar a l'ornitologia, per dos raons: la primera perque són ocells grans fàcilment identificables sense la necesitat d'equip d'observació. La segona perque hi ha dos espècies d'aquesta família que són molt comuns i dels que ja hem parlat moltes vegades: el Martinet Blanc i el Bernat Pescaire.

Martinet blanc (Egretta garzetta)
Bernat Pescaire (Ardea cinerea)
Havíem llegit molt sobre aquesta família, i a moltes guies diu que, a part de Bernats i Martinets blancs, les altres espècies també són comunes aquí al Delta del Llobregat, però la veritat és que fins ara mai havíem aconseguit fotografiar-los (apart de l'Agró roig). Algun cop havíem arribat a avistar un Martinet ros a la Maresma de les Filipines, però poc més.

Però el Delta de l'Ebre és diferent, allò és el paradís. Els Agrons rojos, que tant ens han costat de fotografiar per aquí, allà tel's trobes al mig dels arrossars, a tocar de la carretera. Els esplugabous, que fins ara havíem sigut incapaços d'avistar, es passegen pel mig dels camins, i no son gaire espantadissos. I els Martinets rossos, tel's trobes a qualsevol prat, passejant tranquil·lament. Tant diferent de com és aquí, que et passes un dia sencer buscant-los i te'n vas a casa content per haver fotografiat un parell d'ànecs, allà al final deixes de fotografiar-los quan no t'agrada com els queda la llum. El que deia, el paradís.

Doncs comencem amb la mostra. Així com per aquí al Barcelonès el Bernat pescaire és molt freqüent i l'Agró roig molt més difícil de localitzar, al Delta de l'Ebre passa al contrari. Hi ha més Agrons rojos que Bernats i son relativament fàcils de retratar.

Agró roig (Ardea purpurea)
Com ja hem comentat en altres ocasions, l'Agró roig és molt semblant al Bernat Pescaire, però és una mica més petit i de color roig. És un au estival, ja que hiverna a l'Àfrica subsahariana i cria a la meitat sud d'Europa. A Catalunya cria a la plana de Lleida, als aiguamolls de l'Empordà, al Delta del Llobregat i al Delta de l'Ebre.
Agró roig al mig d'un arrossar
Aquesta espècie va patir mínims històrics a prinicipi dels 80, però en l'actualitat tendeix a la recuperació.

Agró roig alçant el vol
El Martinet ros és de mida mitjana, una mica més petit que el Martinet blanc, i de color crema. El que més ens va cridar l'atenció van ser els atractius colors del seu bec. L'havíem vist en dibuix i de molt lluny, però mai l'havíem vist tant a prop com per observaraquesta meravella de bec: punta negra, continua grisa, passa a blau per convertir-se en un verd que li envolta l'ull.

Martinet ros (Ardeola ralloides)
A l'igual que l'Agró roig, hiverna a l'àfrica subsahariana i cria al Sud i Centre d'Europa.

Martinet ros
L'Esplugabous ens va sorprende per la seva extroversió, la resta d'Ardeids s'avistaven fàcilement des de la carretera però sempre els trobaves als prats, els Esplugabous passejaven tan tranquil·lament pel mig dels camins, i només s'apartaven quan els espantaves per no atropellar-los. Aquesta espècie és també de mida mitjana, però a diferència dels anteriors viu a Catalunya tot l'any, principalment al Delta de l'Ebre i a la plana de Lleida.

Esplugabous (Bubulcus ibis)
L'altre Ardeid gran, juntament amb el Bernat i l'Agró roig, és l'Agró blanc. Des de la distància és fàcil confondre'l amb el Martinet blanc, perque, a l'igual que aquest, és completament blanc. La diferència és que l'Agró blanc és molt més gran i té el bec taronja (el del Martinet blanc es negre). Ens va ser bastant complicat de retratar, sobretot tenint en compte que és un ocell eminement hivernant. Al Delta de l'Ebre hi viuen alguns exemplars tot l'any.

Agró blanc (Ardea alba)
 El Martinet de nit no l'havíem aconseguit avistar mai, i és normal, perque és un ocell que només surt al crepuscle. Vam aconseguir fotografiar-lo a les nou de la nit, encara hi havia una mica de claror, però la llum era bastant dolenta. A l'igual que altres Ardeids hiverna a l'Àfrica i cria al sud d'Europa, però amb la particularitat que a Catalunya hi ha exemplars que hi viuen tot l'any, principalment a l'aiguabarreig del Segre-Cinca i al Delta de l'Ebre.

Dos exemplars de Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

I per últim l'Ardeid que més ens va costar aconseguir fotografiar: el Martinet menut. Ja era l'últim dia, i havíem vist a tots els Ardeids i només ens faltava aquest. Es descriu com una espècie "localment abundant" al Delta de l'Ebre, però per nosaltres havia sigut ilocalitzable fins al moment. En un cop de sort, i durant les últimes hores al Delta, vam avistar-lo sobrevolant l'estany del Riet Vell: premi! Però no cantis victoria tant ràpid, perque va passar volant i es va tornar a amagar a la vora de l'estany. Després de bastanta estona de vigilant on s'havia amagat, vam aconseguir fer-li una foto prou decent.

Martinet menut (Ixobrychus minutus)
A l'igual que molts altres Ardeids, es tracta d'una espècie estival que hiverna a l'Àfrica i com deia es descriu com a localment abundant al Delta de l'Ebre amb més de 1000 parelles. La veritat és que nosaltres molt abundant no la vam trobar, o no sabíem a on buscar, que també pot ser. 

Martinet menut volant
L'única espècie d'aquesta família que no vam avistar va ser el Bitó. Es tracta d'un ocell mitjà, robust en to crema, però molt rar de veure i en regressió. De tota manera estem contents perque vam aconseguir avistar tots els Ardeis típics del Delta!

Encara queden un parell d'entregues del Delta de l'Ebre, no us ho perdeu que encara queden els flamencos!!

Fins una altra.
                                             

dilluns, 9 de juny del 2014

Patitos i gavines: el cicle de la vida

Hola de nou!

Com vam comentar a l'última entrada hem passat uns dies al paradís ornitológic de Catalunya, estem parlant del Delta de l'Ebre evidentement. I és que la quantitat d'espècies i exemplars que s'hi troben es tanta que no s'acaba mai! Hem recopilat molt de material i posar-lo tot en una sola entrada seria massa llarg, per això ho dossificarem en varies entrades.

Avui començarem parlant dels anàtids, podicipèdids, làrids i estèrnids, o el que és el mateix: d'ànecs i gavines. La veritat és que són dos espècies a les que no vam prestar gaire atenció donat que les trobem sovint aquí al Delta del Llobregat, però tot i així vam treure material per fer una entrada.

Com a podicipédids vam veure els típics: el Cabussó emplomallat i el Cabusset.

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
La majoria dels ànecs que vam veure van ser Xibecs i Ànec collverd.
Xibec (Netta rufina)
Però si hi va haver una cosa que ens va cridar l'atenció van ser els patitos. Estem ja a les acaballes de la primavera i és época de cria, el que vol dir que és época de patitos. A tots els canals que veiessis, hi havia una mama ànec seguida de desenes de patitos, i n'hi havia alguns en que hi havia centenars:

Canal ple de cries d'ànec
Xibec femella amb les seves cries
Ànec collverd femella amb les seves cries
Va ser espectacular poder-los veure de tant a prop. Eren una mica espantadissos i si t'hi apropaves gaire marxaven volant deixant les cries soles. De totes aquestes cries no totes arribaran a adults, una de les culpables d'aquest fet son les gavines. Mentre miravem tots els patitos seguint les seves mares pel canal vam veure com una gavina el sobrevolava. I en un moment donat va baixar en picat i se'n va endur un patito!!!!
Gavina agafant una cria d'ànec del canal
Més tard van aparèixer unes quantes gavines més i en la estona que ho vam estar contemplant se'n van endur unes quantes més. Gavines dolentes! Però aquest és el cicle de la vida.

Gavines sobrevolant el canal
En quant a les gavines en vam veure de tres tipus diferents. El Gavià argentat, que és el típic que es veu al port de Barcelona. Sempre a prop de les escombreries. En aquest cas el vam enganxar remenant entre el picnic d'uns despistats:
Gavià argentat (Larus michahellis)
També vam veure la Gavina corsa, una espècie que fa uns 50 anys era extremadament escassa però que en en la actualitat el seu estat de conservació no es troba en perill. El 70% de la població mundial d'aquesta espècie es concentra al litoral dels Països Catalans.

Gavina corsa (Larus audouinii)
I com a última gavina, entre els arrossars vam avistar la Gavina vulgar, que sent sincers, nosaltres vam confondre amb la Gavina capnegra, però el color de la punta de les ales ens han tret els dubtes.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)
Ja per acabar mencionar també en aquest bloc al Xatrac comú, que, si bé no és una gavina, se'l sol col·locar al mateix grup per les seves semblances.

Xatrac comú (Sterna hirundo)
El Xatrac comú el vam veure a la bassa del Riet vell, d'on és la foto superior, però també el vam veure al mar. Mentre navegavem i pescavem per la Badia dels Alfacs, hi havia un Xatrac comú que ens seguia la pista, i el curiós era que en un moment donat s'aturava i es llençava a l'aigua fent un tirabuixó per pescar peixos. Llàstima que no li vam poder fer cap vídeo.

Xatracs barallant-se amb un Cames llargues.

I fins aquí l'entrada d'avui. En la propera parlarem dels Ardeids, que són els que ens feia mes gracia veure i els vam aconseguir fotografiar tots!

Fins una altra!


Bibliografia:

Estrada, Joan, et al. Ocells de Catalunya, país Valencià i Balears. 2a ed. Barcelona: Lynx edicions, 2014.