dimecres, 30 de desembre del 2015

12 dades pajariteres que has de saber abans que acabi l'any

Aquest serà l'últim post del 2015 i per això voldríem que fos una mica especial. El volem dedicar a recordar tots els bons moments que l'ornitologia ens ha donat aquest any: hem après moltes coses noves, hem vist noves espècies, hem aprofundit una mica més en l'ús de la càmera fotogràfica, hem conegut gent meravellosa que esperem tornar a veure aviat, hem passat fred, hem passat calor, ens han picat els mosquits, hem tornat decepcionats alguns dies, hem tornats súper il·lusionats d'altres... 

Per fer una retrospectiva d'aquest 2015 us proposem donar-vos les 12 campanades en forma de dades curioses d'aquest blog que han passat aquest any, acompanyades de 12 fotografies inèdites. Us voleu sumar? Som-hi!



1 DONG

Hem fotografiat 73 espècies diferents

Cotorra de Kramer a Barcelona


2 DONG

Hem rebut 1027 visites

Ànec domèstic al parc de la Ciutadella


3 DONG

Hem fet 11 sortides ornitològiques

 
Garsa al parc de l'Hostal del fum


4 DONG

Hem rebut visites dels EUA, Rússia, França, Polònia, Alemania, Ucraïna, Perú, Bélgica i Regne Unit

Falcó Pelegrí al poble de Garraf
 

5 DONG

Hem penjat 156 fotos


Ànecs collverd al parc de l'Hostal del fum



6 DONG

Hem obert la nostra pàgina de Facebook!

Estol d'estornells a Girona
 


7 DONG

Hem escrit, fotografiat i documentat 12 posts
 
Cotorra de pit gris al parc de la Ciutadella
 
8 DONG

Hem fet 825 fotos d'ocells

Merla Blava al poble de Garraf


9 DONG

Hem arribat a les 100 espècies fotografiades i publicades al blog

Bitxac comú al massís del Garrag
  

10 DONG

L'entrada més vista ha aconseguit 87 visites

Gavià argentat al parc de la Ciutadella

11 DONG

Hem descobert 8 nous llocs per anar a buscar ocells

 
Mallerenga carbonera al Massís del Garraf


12 DONG

Hem fet el nostre primer any blogaire i anem de camí cap al segon, i que en siguin molts més!

 
Picot Verd al parc de l'Hostal del fum



Els propòsits per l'any que ve són continuar gaudint dels ocells, fent fotos, aprendre una mica més cada dia i conèixer més gent fantàstica relacionada amb el món dels ocells.
 



BON ANY 2016!!!




dilluns, 28 de desembre del 2015

A la Vall d'Aran

Torna a casa per Nadal

Els primers 18 anys de la meva vida els vaig viure a Les, a la Vall d'Aran, i en tot aquell temps no se'm va ocòrrer mirar amunt per veure ocells. Aquests dies he tornat a casa per Nadal, i és cert que a vegades cal allunyar-se de les coses per apreciar-les. He vist llums, colors i paisatges que havia vist milers de cops, però amb uns altres ulls. També, com no, m'he dedicat a aixecar el cap amunt per buscar ocells i m'he endut una sorpresa molt agradable.

Al mateix jardí on jugava de petita, on prenia el sol i on feia còrrer el meu primer gos hi viuen dos Mallerengues blaves, dos pit-rojos i una merla. A més el meu pare intenta que s'hi sentin agust ja que els hi posa pa. Tant de temps fent viatges per anar a veure ocells per trobar-los on has estat sempre.

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

El misteri de la Polla d'aigua

El meu poble va ser un indret feudal durant l'edat mitjana, hi vivia un baró que era senyor del territori. Encara en queden les seves residències, primer el castell i més tard la baronia, que és un edifici molt gran envoltat d'un jardí amb una vegetació molt interessant i una bassa. En aquella bassa i vam veure dos polles d'aigues i és curiós perquè segons la guia "Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears" de Joan Estrada a la Vall d'Aran la polla d'aigua no hi és present. He pensat que es podria tractar de dos exemplars domèstics, però desconec si això és possible.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)


Ciutat Corb

Durant el nostre passeig per les afores del poble vam veure diferents ocells, però si es pot destacar alguna cosa és la quantitat de corbs que hi han. Al principi fa gràcia perquè per aquí a Barcelona i rodalies no són fàcils de veure, però quan veus que estan a tot arreu arribes a pensar que quasi hi ha més corbs que gent en aquestes terres.

Corb (Corvus corax)

La merla d'aigua és un altre ocell que ens va cridar l'atenció. Estem acostumat a veure anàtids, cabussons i fins i tot corbs marins cabussar-se dins l'aigua i nedar, però mai havíem vist un passeriforme fer-ho. Estan al riu, per sobre les pedres que en sobresurten i de tant en tant es tiren a l'aigua i nedan per sota en busca d'aliment. A Catalunya només se'l pot troar al Pirineu i al prepirineu.

Merla d'aigua (Cinclus cinclus)
 En el nostre passeig també ens vam trobar amb aquestes dues Cadernes en aquesta curiosa postura.

Caderneres (Carduelis carduelis)

Bausen, un poble màgic

El meu poble és l'últim de Catalunya que es pot trobar per la carretera abans d'arribar a França, però no pots acabar Catalunya, ni per suposat la Vall d'Aran sense aturar-te en dos dels pobles més macos que tenim. Estan penjadets a la muntanya i no hi viu molta gent, encara conserven tradicions i formes de vida que als pobles més grans ja s'han pedrut, per això tenen un encant difícil de superar.

 
Bausen
Hi vam pujar per fer una petita excursió i per veure quins habitants emplomats s'hi amagaven. El més destacat va ser aquest Pica-soques blau que ens va cridat l'atenció amb el seu tuit-tuit-tuit. 

Pica-soques blau (Sitta europaea)
Pica-soques blau
Pel mig del poble els pardals comúns animaven la tranquil·litat que s'hi respira.

Pardals comuns (Passer domesticus)
Canejan i la Val de Toran vistos des de Bausen

Comiat del poble, fins l'any que ve!

L'últim dia abans de marxar, esgarrapant els últims segons abans d'empendre la tornada, vaig escapar-me pels voltants de casa a veure si s'hi amagava algun altre amic amb plomes. Va ser una escapada una mica infructuosa ja que només se'm van creuar un parell de garses i aquesta Cotxa fumada que anava fent saltironets de pal en pal. 

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Però ja sabem com són els ocells, sempre te'n guarden alguna pel final, perquè marxis amb bon sabor de boca i mai perdis la il·lusió per aquesta afició tant bonica i tant extranya alhora. Mentre anavem a acomiadar-nos un Milà Reial va passar planejant majestuosament molt a prop del nostres caps, dient-nos que tingueu bon viatge, torneu aviat.

Vistes des de "Era Lana" a Les

 

dijous, 24 de desembre del 2015

Bon Nadal!




Bon Nadal i Feliç 2016!

dimecres, 9 de desembre del 2015

A la recerca del Picot Verd


Picot verd (Picus viridis)
Fa unes setmanes vaig aconseguir -per fi- retratar un picot. Tot va ser gràcies a l'Abel Julien, de l'ICO, que ens va portar a l'Hostal del Fum, un parc que recomano a tots aquells ocellaires a la recerca de nous racons per veure bitxos. Quan en Sergi va veure les fotos del picot es va morir d'enveja, així que a la que vam tenir un dia lliure vam sortir disparats cap a Palau a la recerca del Picot.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
El dia va començar prou bé amb aquest Xoriguer comú posat sobre un pal de la llum, ben a prop de l'entrada del parc. En aquesta foto es capten bé els colors del Xoriguer, amb el cap gris i les ales marronoses llistades, cosa que ajuda a distingir-lo del Xoriguer petit.

Només arribar se'ns va girar feina, ja que mentre en Sergi observava el Xoriguer, jo estava distreta amb aquesta Cotxa fumada, que estava exactament al mateix lloc on la vaig fotografiar l'última vegada, serà que aquell deu ser el seu territori.

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Vam fer una bona passejada per tot el parc, i tot i que sentiem petits ocellets, eren impossiles de fotografiar ja que no paraven quiets. Pel camí vam veure un Martinet Blanc volant, així com uns ànecs collverds. De moment el dia no semlava gaire enriquidor, però almenys la Brownie s'ho passava pipa.

Martinet Blanc (Egretta garzetta)
La Brownie corrents
A la bassa del parc hi havien molts Collverds i alguns Cabussets, però el que realment em va cridar l'atenció va ser aquest Mosquiter comú, del que encara estic dubtant si ho és o no, ja que li veig les potes molt clares. Com no n'he vist mai cap realment no puc comparar, si algú s'apiada i ho vol confirmar o corregir, agraït serà!

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
També es van voler deixar fotografiar aquest Gafarró i un Pit-roig, que des de fa unes setmanes és un habitual de la càmera, ja que és un ocellet molt confiat i és fàcil veure'l pel terra caminant tranquil·lament.

Gafarró (Serinus serinus)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
I quan ja semblava que el dia s'havia acabat i no havíem aconseguit el nostre objectiu, en la llunyania pel terra, veiem un ocell d'una mida mitjaneta caminant.

- Què és allò? 
- A veure... Ui, es un Picot! 
- Si home...
- Que sí, que sí, mira!

Picot verd (Picus viridis)
Picot verd (Picus viridis)
Objectiu aconseguit! Però com que els ocells son caprixosos i els agrada jugar amb tu, mentre teniem el Picot súper ben posadet a unes desenes de metres, va i se'ns planta al davant un Puput! I ara tu el gran problema per decidir. A quin fotografio???? Perque no te'n pots enrefiar i a la mínima agafen i desaparèixen els dos i t'has quedat sense foto. Per sort els dos es van quedar passejant pel terra una bona estona i vam aconseguir fotos dels dos.

Puput (Upupa epops)
Puput (Upupa epops)  


Gràcies per llegir!

dimecres, 2 de desembre del 2015

Tornem a Cal Tet i a les Basses de Can Dimoni!

Aquest cap de setmana vam tornar a fer una volta pel Delta de Llobregat, però aquest cop acompanyays pels amics de l'ICO. Crec que ha sigut una de les sortides més productives (al menys en quant a fotografies) que hem fet mai, ja que vam aconseguir fotografiar fins a 31 espècies diferents. No totes les fotos són prou decents per pulicar-les al log, però us deixo un recull de les millors per que en gaudiu!

Començarem pel final ja que a l'últim tram de la nostra visita al Delta ens vam apropar al riu i allà en la llunyania vam divisar centenars d'aus al mig del riu. Entre tots ells hi havia Gavians Argentats, Gavines vulgars, Corbs Marins, Ànecs Blancs, Fredelugues i fins i tot un Becplaner camuflat entre tanta fauna. Com podreu veure a la fotografia al fons s'intueixen els Ànecs Blancs a la vora del riu juntament am les Fredelugues (haureu d'ampliar la imatge), al mig es veuen tota mena de Gavians Argentats barrejats amb les Gavines vulgars, els Corbs Marins -més foscos i grans- a la dreta de la imatge i al mig en primer terme un Becplaner ajupit buscant menjar al fons del riu.

Anecs blancs i Fredelugues al fons, Gavians i gavines, corbs marins i Becplaner al mig de la imatge.
Va ser tot un espectacle però no va acabar allà, perquè allà mateix també hi havíen uns quants Flamencs prenent sol, a més d'una colla de Corbs Marins que van decidir sortir de pesca. Al riu tamé vam trobar aquesta extranya parella de Gavià Argentat i Gavina vulgar nedant tranquil·lament mentre un Corb marí els passava volant per sobre.

Flamencs (Phoenicopterus roseus)
Corbs marins (Phalacrocorax carbo)
Gavia argentat, gavina vulgar i Corb mari.
En quant als aguaits, el de baix de Cal Tet estava prou bé, vam aconseguir bones fotos de l'Ànec Cullerot, tant mascle com femella. Els havíem aconseguit retratar am anterioritat, però mai tant bé, i això ens servirà per distingir-lo del Collverd, que moltes vegades ens costa prou!

Anec cullerot mascle (Anas clypeata)

Anec cullerot femella (Anas clypeata)
Des del mateix aguait també vam poder veure una gran quantitat d'ànecs, entre els que hi havíen Grisets i Xarxets, també hi havíen Fotjes vulgars, algun Cabussó Emplomallat, Corbs marins, un Cabusset, un parell de Bernats Pescaires, una Polla Blava i el que més ens va cridar l'atenció... Una Arpella vulgar, parada al mig de l'illa devant de l'aguait ben quieteta i paradeta esperant per fer-li un bon retrat!

Xarxets (al fons) i anecs grisets
Anecs grisets femella i mascle (Anas strepera)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
Fotjes vulgars i Anecs Cullerots femelles
Polla blava (Porphyrio porphyrio)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
L'altre aguait de Cal Tet (el primer venint des de l'entrada) era un autèntic conyàs, no hi havia res! Només en la llunyania molt llunyana s'intuïen quatre Morells Cap-roig, que tot i així es van agrair ja que eren una espècie diferent respecte del que haviem vist a l'altre aguait, però com podeu imaginar la foto de la llunyania molt llunyana queda bastant xunga.

Morells Cap-roig (Aythya ferina)
Un Bernat Pescaire es va apiadar de la nostra càmera i es va plantar a la illa que teníem just al devant. Poc després un Cabussó Emplomallat va fer el mateix, tot perque no marxèssim de l'aguait amb mal sabor de boca.

Bernat Pescaire (Ardea cinerea)
Cabusso emplomallat (Podiceps cristatus)
Fora dels aguaits també vam poder retratar alguns coneguts habituals com poden ser la Cuereta blanca o el Pit-roig, a més dels omnipresents Estornells vulgars i els Pardals. Un dels rapinyaires que també comença a ser habitual és l'Aligot comú, que també va voler posar pel Buscant Pajaritos en aquesta ocasió. La novetat d'aquesta entrada, tot i no ser gaire espectacular, és aquest Colom blanc que va voler posar una estoneta pel nostre objectiu.

Cuereta blanca (Motacilla alba)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Estornells vulgars i Pardals comuns (a sota a la dreta)
Aligot comu (Buteo buteo)
Colom blanc
La nostra primera i última visita a les Basses de Can Dimoni va ser tant pobre que la vam esborrar de la llista de llocs per veure pajaritus. Però els profes de l'ICO -que en saben bastant més- van decidir portar-nos-hi per acabar aquesta sortida ornitològica. Només arribar al pàrking ens van donar la benvinguda almenys 9 esplugabous i sembla que la nostra presència no els va espantar gaire (on èreu l'altre cop malditos?!) Allà mateix també hi havien tres Polles d'aigua (dos juvenils i una adulta). Al rierol que hi ha davant de la bassa vam poder observar un Grasset de muntanya que no es va deixar fotografiar. La que sí que va voler fer un posado, en la llunyania això sí, va ser aquest Xivita. 

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
Xivita (Tringa ochropus)
També hi vam veure Becs de Corall Senegalès i a la Bassa un quants Ànecs collverds, alguna fotja i un Gavià Argentat. La que sí va voler quedar-se quieteta una estona per fer-li unes bones fotos va ser aquesta Cotxa Fumada que ens va acabar de treure el rebuig que teniem a les pobres Basses de Can Dimoni i a partir d'ara les tornarem a incloure en el nostre itinerari del Delta del Llobregat.

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)


Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)