El llac dels cignes

Cignes muts al Pantà d'Utxesa

Fa una setmana vam anar a Lleida amb la intenció de fer la ruta del Pantà d'Utxesa i ja de pas fotografiar uns quants ocells. Vam estar de sort perque el dia anterior havia plogut de valent, però durant el nostre passeig ens va fer bon temps. La idea era sortir de Torres de Segre i anar caminant fins al pantà, però com no les teníem totes amb el temps, vam aparcar el cotxe a un dels camins que queden prop de la carretera i vam fer una petita passejada.

Es tracta del tram on hi ha el mirador anomenat "Del 19", per a nosaltres va resultar el tram més interessant, ornitològicament parlant. Aquest camí voreja la zona nord del pantà, i aquí s'hi amaguen diverses espècies. El que més ens va cridar l'atenció, va ser la estampa que dóna títol a aquesta entrada, i es que en una zona del pantà ens vam trobar amb 22 cignes muts, molts d'ells juvenils.

Cigne mut (Cygnus olor)

Cignes muts

Cignes muts

En aquesta mateixa zona vam poder veure el Martinet Blanc, l'Agró Blanc i el Bernat Pescaire. L'Agró sempre és el més esquerp amb diferència, mira que és difícil fer-li una bona foto.

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Al costat mateix del mirador hi havien tres puputs a sobre d'un arbre. Sembla que van agafant afició a sortir al blog, ja que són dos entrades seguides treient el cap. Tot i que aquests eren una mica més esquerps que els de Tenerife, ja que no ens van deixar acostar-nos gaire.

Dos puputs (Upupa epops)

Des del mirador es podia observar tota aquella part del pantà. Des d'allà vam veure algunes arpelles sorevolant-nos.

Paisatge del pantà am una Arpella sobrevolant el canyís al mig

Pel camí de tornada al cotxe vam poder veure al mosquiter, el repicatalons (que s'estrena al blog i m'ha donat algun mal de cap identificar-lo) a més d'altres petits ocellets que vam ser incapaços de retratar ni fotografiar, així com un limícola que ens vam trobar dos cops al costat mateix del camí, nosaltres no el veiem però quan passavem pel costat sortia volat disparant fent un pi-pi-pi. La forma es la de d'una Becada o un Becadell, però no soc capaç de determinar-ne l'espècie.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Repicatalons femella (Emberiza schoeniclus)

Després vam tornar al cotxe i el vam aparcar una mica més endavant, just abans de creuar el pont. Passat el pont un cartell indicava que per aquell camí s'accedia a un aguait d'ocells, seguint les indicacions vam fer tot el camí fins que vam arribar a un altre cartell que ens indicava que l'aguait estava en direcció contraria, just d'on veníem. Qüestió que a cada punta del camí diu que allà hi ha un aguait però l'aguait no existeix, desconec si els cartells estan mal posats o per algun motiu han tret l'aguait, l'únic que sé és que nosaltres ens vam quedar amb les ganes d'anar-hi. 

El que si que vam poder veure en aquest camí va ser el Bitxac comú, que va voler posar per la càmera divereses vegades i uns quants Corbs marins que prenien el sol a les branques dels arbres.

Bitxac comú (Saxicola torquata)

Corbs marins (Phalacrocorax carbo)

Al dia següent ens vam apropar a l'estany d'Ibars i Vila-sana. Està molt ben cuidat, al mig de la llacuna hi ha un aguait, i una mica més a l'esquerra hi ha un mirador. Però la bona sort que vam tenir el primer dia no la vam tenir el segon, així que el fred i el vent van fer que els ocells es resguardéssin i no fos fàcil fotografiar-los. Vam veure molts ànecs cullerot, ànec collverd, quatre cabussons emplomallats, dos cabussets, algun xarxet, corbs marins i els omnipresents gavians argentats. Com a testimoni de la nostra estada a l'estany us deixo una foto de'n Sergi i la Brownie al mirador.

Pajaritos i Carnaval a Tenerife

Botxí meridional (Lanius meridionalis)

La setmana passada vam estar de viatge a Tenerife per tercer cop. La finalitat del viatge en aquesta ocasió no era tant practicar el turisme i gaudir de la platja i el sol (que també) sinò visitar a la Núria i al Dídac, dos molt bons amics que viuen a l'illa, gaudir del carnaval i arrossegar tota la troupe a alguna que altra excursió per intentar veure pajaritos tinerefenyos.

Vam fer un parell d'excursions pel sud de l'illa, que és on viuen ells. L'illa de Tenerife té bastanta diversitat de climes, cosa que fa que puguis travessar paisatges absolutament diferents; des les valls més humides del nord, fins als paisatges semidesertics del sud, passant pel "paisatge lunar" creat pel volcà dels voltants del Teide. 

Una de les excursions va ser a la Reserva Natural Especial de la Montaña Roja, al costat del poble del Mèdano, al sud de l'illa. Havia llegit per internet que als peus d'aquesta muntanya es trobava una petita bassa on era fàcil veure límicoles. Vam arribar a la bassa i efectivament hi havia un cartell que explicava als passejants que allò era un santuari per les aus i que no es devia accedir a la llacuna per tal de no destorbar-les. El cert és que tothom ignorava el cartell i la majoria dels excursionistes passaven pel costat mateix de la bassa, motiu pel qual allà no hi havia ni un sol ocell.

La Montaña Roja en segon terme amb la bassa al devant

Servidora fent-se la interessant amb la Montaña Roja al fons

La idea que jo tenia era fer l'excursió des de la base mateix de la muntanya, però en Dídac -gran esportista ell- va aparcar el cotxe a uns 4 kilómetres, i així vam poder gaudir no només de la muntanya sinò de tots els paisatges semidesèrtics que l'envolten. Els paisatges recordaven a les pel·lícules de l'oest, amb les parets rocosese deformades pel vent i algun que altre cactus i flora propia d'espais secs.

El que ens va cridar més l'atenció va ser que allà, enmig del no res, hi havien coves habitades per persones. Estaven prou arreglades, amb les seves terrasses i tot plegat, ara no em pregunteu com s'ho fan per abastir-se d'aigua i menjar, donat que allò està una mica lluny de la zona habitada més propera.

Cova habitada al sud de Tenerife

Però bueno, ara arribem a la part pajaritera, que a això hem vingut! El cert és que poques fotos d'ocells vam fer. Vam tenir sort que al mig d'aquesta excursió un Puput se'ns va creuar al camí i vam poder gaudir una bona estona de la seva presència.

Puput (Upupa epops)

Puput

L'altra excursió que vam fer va ser al Monument Natural Montaña de Guaza. Aquesta no va ser tant complerta, i no vam fer cim (som uns tous...). Però ens va permetre fotografiar un dels ocells que buscàvem a la zona: el Botxí meridional.

Botxí Meridional (Lanius meridionalis)

Va haver-hi una petita ració per tothom, perque en Sergi, gran amant de tota mena de rèptils es va trobar amb el seu estimat Llangardaix ocel·lat, un bitxo molt simpàtics amb les seves taquetes blaves, però que no deixa de ser un llangardaix, i a mi em fan una mica de no se què...

Llangadaix ocel·lat (Timon lepidus)

I bé, a part d'això, sol, platja, batuts de maduixa i carnaval. Ah, però que voleu veure les fotos del carnaval? Uyuyuy, no sé pas que diran els meus companys d'ABBA Tenerife... Bé us en deixo una perque rigueu una estoneta.

Waaaaaterloo, I was defeated you won the war...

El Crepuscle al Delta del Llobregat

Oca vulgar (Anser anser)

El passat 29 de gener vaig fer una sortida organitzada pel Consorci del Delta del Llobregat anomenada "Aus al Crepuscle". Ens van tancar l'espai del Remolar-Filipines mentre es feia fosc a un grup reduït de gent i després ens van portar a fer una excursió nocturna guiada a l'espai tancat al públic de l'antic càmping Toro Bravo. Les fotos que us porto avui són un tast de l'experiència.

Els moments abans del crepuscle són molt apreciats pels fotògrafs ja que és el moment de l'anomenada "hora daurada", un moment en que la llum és mot càlida i aporta molts matisos a tot allò que volem fotografiar. Tot això funciona molt bé si el dia en qüestió es assoleiat, perquè en cas contrari, les fotos surten igual de grises que quan ja fosqueja. El dia en que vaig participar en l'activitat, el tema de la llum va ser variat. Quant vam arribar feia un dia gris i fosc, amb boira baixa, que aportava una horrorosa llum grisosa i apagada a les fotos.

Ànec blanc i fotges a l'arribada a l'estany

 

A mesura que s'apropava el moment de la tan ansiada hora daurada, la boira ens va donar una treva i va permetre sortir al sol uns escasos minuts.

Estol de Fredelugues al Remolar

Poc a poc el sol es va anar amagant deixant-nos pràcticament a les fosques, cosa que em dificultava sobremanera fer fotos als ocells, però sens dubte vaig obtenir vistes de la maresma que no tornaré a veure en molt de temps.

Comença a fer-se fosc a la maresma

El crepuscle, es comencen a encendre els primers llums

Prollonguem la exposició per apreciar els colors de la maresma

També es fa fosc a l'aerport, mentre els flamencs acomiaden un altre dia

Però bé, deixem de parlar de llums i fotografia, que aquí hem vingut a veure pajaritos. Perque el cert és que la maresma estava molt animada. Feia temps que no venia i el darrer cop semblava un desert (pajariterament parlant), però aquesta vegada la cosa pintava diferent. El que més cridava l'atenció era l'enrome quantitat de Fredelugues, un ocell que només podem veure a l'hivern per aquestes terres.

Fredelugues (Vanellus Vanellus), Ànecs cullerot (Anas clypeata) i Xarxet (Anas crecca)

Fredeluga

Barrejats entre les Fredelugues i havia una espècie de limícola que no havia fotografiat fins ara, es tracta de la Daurada grossa, que com el seu nom indica adquereix aquest color quan li dóna el sol. S'aprecia millor en la segona fotografia.

Daurades Grosses (Pluvialis apricaria) entre Fredelugues

Daurada Grossa

Uns altres que volien passar desapercebuts entre les Fredelugues eren els sempre escandalosos i abundants Estornells vulgars.

Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)

Com ja he esmentat, els ànecs eren els altres protagonistes de la maresma, exemplars d'Ànec Blanc, Ànec collverd, Ànec cullerot i Xarxets es barrejaven en harmonia. Però entre tots aquests vells coneguts, s'amagava un tipus d'ànec que no havia vist fins ara (de fet sort en vaig tenir que m'ho van "chivar" perque no l'hagués vist pas), l'Ànec xiulador.

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Ànec cullerot (Anas clypeata)

Ànec xiulador (Anas penelope) en segon terme

Ànec xiulador en posició de descans

Tornant als meus estimats limícoles, un parells de Becadells comuns van voler fer les delícies de la tropa tot just abans de que es pongués el sol, posant-se a menjar en una illa molt propera a l'aguait. Es tracta també d'una espècie que només podem trobar a l'hivern, la seva carn és molt apreciada, per la qual cosa està perseguit pels caçadors.

Becadell comú (Gallinago gallinago)

I per acomiadar aquest blog crepuscular qui millor que els sempre apreciats flamencs, que tot i ser patrimoni oficial i nombrós del Delta de l'Ebre, també es deixen veure de tant en tant al germà petit dels Deltes de Catalunya, el del Llobregat.

Flamencs (Phoenicopterus roseus)