Patitos i gavines: el cicle de la vida

Hola de nou!

Com vam comentar a l'última entrada hem passat uns dies al paradís ornitológic de Catalunya, estem parlant del Delta de l'Ebre evidentement. I és que la quantitat d'espècies i exemplars que s'hi troben es tanta que no s'acaba mai! Hem recopilat molt de material i posar-lo tot en una sola entrada seria massa llarg, per això ho dossificarem en varies entrades.

Avui començarem parlant dels anàtids, podicipèdids, làrids i estèrnids, o el que és el mateix: d'ànecs i gavines. La veritat és que són dos espècies a les que no vam prestar gaire atenció donat que les trobem sovint aquí al Delta del Llobregat, però tot i així vam treure material per fer una entrada.

Com a podicipédids vam veure els típics: el Cabussó emplomallat i el Cabusset.

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

La majoria dels ànecs que vam veure van ser Xibecs i Ànec collverd.

Xibec (Netta rufina)

Però si hi va haver una cosa que ens va cridar l'atenció van ser els patitos. Estem ja a les acaballes de la primavera i és época de cria, el que vol dir que és época de patitos. A tots els canals que veiessis, hi havia una mama ànec seguida de desenes de patitos, i n'hi havia alguns en que hi havia centenars:

Canal ple de cries d'ànec

Xibec femella amb les seves cries

Ànec collverd femella amb les seves cries

Va ser espectacular poder-los veure de tant a prop. Eren una mica espantadissos i si t'hi apropaves gaire marxaven volant deixant les cries soles. De totes aquestes cries no totes arribaran a adults, una de les culpables d'aquest fet son les gavines. Mentre miravem tots els patitos seguint les seves mares pel canal vam veure com una gavina el sobrevolava. I en un moment donat va baixar en picat i se'n va endur un patito!!!!

Gavina agafant una cria d'ànec del canal

Més tard van aparèixer unes quantes gavines més i en la estona que ho vam estar contemplant se'n van endur unes quantes més. Gavines dolentes! Però aquest és el cicle de la vida.

Gavines sobrevolant el canal

En quant a les gavines en vam veure de tres tipus diferents. El Gavià argentat, que és el típic que es veu al port de Barcelona. Sempre a prop de les escombreries. En aquest cas el vam enganxar remenant entre el picnic d'uns despistats:

Gavià argentat (Larus michahellis)

També vam veure la Gavina corsa, una espècie que fa uns 50 anys era extremadament escassa però que en en la actualitat el seu estat de conservació no es troba en perill. El 70% de la població mundial d'aquesta espècie es concentra al litoral dels Països Catalans.

Gavina corsa (Larus audouinii)

I com a última gavina, entre els arrossars vam avistar la Gavina vulgar, que sent sincers, nosaltres vam confondre amb la Gavina capnegra, però el color de la punta de les ales ens han tret els dubtes.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Ja per acabar mencionar també en aquest bloc al Xatrac comú, que, si bé no és una gavina, se'l sol col·locar al mateix grup per les seves semblances.

Xatrac comú (Sterna hirundo)

El Xatrac comú el vam veure a la bassa del Riet vell, d'on és la foto superior, però també el vam veure al mar. Mentre navegavem i pescavem per la Badia dels Alfacs, hi havia un Xatrac comú que ens seguia la pista, i el curiós era que en un moment donat s'aturava i es llençava a l'aigua fent un tirabuixó per pescar peixos. Llàstima que no li vam poder fer cap vídeo.

Xatracs barallant-se amb un Cames llargues.

I fins aquí l'entrada d'avui. En la propera parlarem dels Ardeids, que són els que ens feia mes gracia veure i els vam aconseguir fotografiar tots!

Fins una altra!


Bibliografia:

Estrada, Joan, et al. Ocells de Catalunya, país Valencià i Balears. 2a ed. Barcelona: Lynx edicions, 2014.

El dia de l'ànec

Xibec

 Diumenge passat vam tornar als Espais Naturals del Riu, a l'estany de Cal Tet. Sembla que des de que tenim la càmera no hi ha gaire sort perque també va ser un dia una mica pobre.
Comencem el recorregut pels prats de carxofes que hi ha al parc agrari del Llobregat. Allà vam fer el primer avistament: un Tudó. És molt semblant al Colom Roquer, però aquest és més gran, té una distintiva taca blanca al coll i viu essencialment a boscos i zones de coltiu.

Tudó (Columba Palumbus)

És curiós perque els Espais Naturals del Riu estan just a tocar de l'aeroport i hi ha una zona en la que els avions hi passen just per sobre, volant molt baix. En aquesta zona sempre hi trobes algun ocell, en major o menor mesura, però sempre hi ha alguna sorpreseta per omplir el blog. En aquest cas va ser una Garsa. Aquell dia hi havia ovelles pasturant en aquesta zona, i la Garsa es dedicava a caminar per sobre d'elles sense que li diguessin res. Semblava que la Garsa estigués fent un niu, ja que portava branquetes al bec.

Ovella (Ovis aries) amb una Garsa (Pica pica) al damunt.

Ens vam aturar a l'aguait del Sabogal, on, una altra cosa no, pero Fotges n'hi havia per donar i per vendre. Semblava que celebraven el festival de la Fotja vulgar.

Fotja vulgar (Fulica atra)

L'únic destacable de l'aguait del Sabogal va ser aquesta Polla blava amb la seva cria. Al principi vaig dubtar de si era Polla blava o Polla d'aigua perque els colors són molt apagats, però el color vermellós de les potes i el color de la cria em van treure els dubtes.

Polla blava (Porphyrio porphyrio)

Vam continuar el camí fins a l'aguait de Cal tet, on hi havia un altre festival, però en aquest cas d'ànecs, d'aquí el nom del post.

 

Diverses espècies d'ànecs

En concret hi havia quatre tipus d'espècies:

Ànec griset (Anas strepera) al centre de la imatge

Morell de cap-roig (Aythya ferina)

Xibec (Netta rufina) mascle

Xibec (Netta rufina) femella

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

També hi havia un Cames Llargues, un Bernat, alguna Fotja i la familia de oques que viu en aquesta bassa i sempre ens venen a saludar. Però si hem de destacar a algú, és al cosí tímid del Bernat Pescaire, l'Agró Roig. Ja el vam avistar un cop, però com és tan amagadís no li vam poder fer bons retrats. Aquest cop es va deixar veure una miqueta més:

Agró Roig (Ardea purpurea)

El moment "Patitos" de la setmana, el protagonitza aquestes dos cries de Cabussó Emplomallat que resulten ben curioses:

Cries de Cabussó Emplomallat (Podiceps cristatus)

Pel pròxim post esperem portar molt bones imatges i anecdotes perque marxem a la destinació ornitològica per excel·lència a Catalunya.

Ens veiem aviat!

A la Maresma de les Filipines

Diumenge passat vam tornar a la Maresma de les Filipines. Vam anar-hi més tard de l'habitual, així que vam trobar l'aguait de la Maresma mig desert. A part de pocs Homo sapiens, la nostra primera impressió també va ser que no hi havia gaires aus per observar, a part de les omnipresents gavines.

La primera sorpresa del dia, només arribar, ens la va donar aquesta Polla blava, que estava molt a prop de l'aguait, ben quieta, i així hi va estar una bona estona. 

Polla blava (Porphyrio porphyrio)

Va ser fantàstic poder-la observar tant bé i tanta estona fins que van entrar a l'aguait uns nens maleducats cridant i la pobra Polla va marxar corrents, espantada. 

Semblava que el dia no havia de donar per més, així que ens vam dedicar a fer un book als nostres amics Martinets Blancs i als Ànecs blancs.

Martinet Blanc (Egretta garzetta)

Fixeu-vos en la pota característica del Martinet, amb tota la pota negra i la "ma" groga. A més era un Martinet que estava "de ligoteo" perque portava la ploma al cap que es posen quan surten a lligar. 

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

També el nostre amic l'Ànec blanc es va deixar fer un book considerable. A dalt veieu la imatge d'un mascle i la de sota podria ser una femella. Es diferencien per la protuberància que tenen a sobre el bec, el mascle la té i la femella no. Però a la fotografia de sota no s'aprecia del tot.

Ànec blanc (Tadorna tadorna) femella

No hi van faltar a la cita els nostres amics Cames llargues, Bernat Pescaire i Gavià argentat, però no poso fotos que ja els teniu bastant vistos. Passem ara a la col·lecció de limícoles i es que, mira que resulten ben complicats de classificar.

Perdiu de mar (Glareola pratincola) esquerra i Territ menut (Calidris minuta)

Com sempre, amb molt de risc d'equivocar-me, he identificat aquest exemplar com un Territ menut, per les taques i el bec, però sobretot per la mida, que en aquest casvenia referida per la Perdiu de mar que està just a l'esquerra.

Siseta (Tringa stagnatilis)

Més complicada de classificar encara resulta aquesta Siseta, per la postura estranya i perque no podem saber quina es l'extensió de les potes.

Corriol petit(Charadrius dubius)

L'apartat limícoles el tanquem amb el Corriol Petit, que realment es tant petit que no es veu a simple vista des de la distància. A més sempre amagat entre les herbes, resulta difícil de fotografiar.

Ara anem al moment tendre de la setmana amb aquesta mamà Ànec collverd i els seus patitos en fila índia nedant a la maresma. 

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

I a part de la preciosa Polla blava, la segona sorpresa del dia:

Becplaner (Platalea leucorodia)

Des de molt lluny, amb els prismàtics, vaig avistar dos aus dormint al mig de la maresma al estil dels flamencs, amb el cap amagat i aguantant-se només amb una pota. Primer vam pensar que no fòssin flamencs, pero siguent tant blancs no ho podien ser i sent tant grans no podien ser cries. En un moment de inspiració l'au va aixecar el cap i ens va descobrir de quina espècie es tractava. L'inconfusible Becplaner amb el seu enorme bec en forma d'espàtula. Ens va fer molta il·lusió perque no n'havíem vist mai cap.

Un cop fora de la maresma, ens vam dedicar a escoltar el cant dels ocells. La veritat és que en el temps que portem aficionat a les aus, ens hem concentrat bastant en les que es poden veure als estanys, però hem parat poca atenció a la resta. Així que parant una mica d'atenció vam descobrir aquesta Mallerenga carbonera cantant des d'un arbre.

Mallerenga carbonera (Parus major)

I una mica més endavant, a dalt d'un tronc mig sec vam veure aquest Estornell vulgar. primer el vam confondre amb una Merla, però tenen dos trets diferencials molt marcats: La merla mascle es completament negra, sense cap taca i té el bec completament taronja. L'estornell té taques i la base del bec és grisa, només la punta es taronja.

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)

Com veieu semblava un dia poc prolífic, però al final va donar bastant de sí. 

¡Ens llegim a la pròxima!

Al parc de la Ciutadella

Ahir vaig fer una visita al Parc de la Ciutadella a la recerca de "Pajaritos". Evidentment, en ser un parc al mig de la ciutat no es poden observar la varietat d'ocells que es poden veure als parcs naturals, però deu n'hi do la quantitat d'ocells que s'han adaptat a la presència humana i hi conviuen amb harmonia.

Cascada monumental al parc de la Ciutadella

A part de les gavines i els coloms, els ocells més vistosos -i sorollosos- de la ciutat són sens dubte les Cotorretes de pit gris. És una espècie importada de l'Argentina en un prinicipi amb finalitats ornamentals o com animal de companyia que, de forma voluntaria o no, va ser alliberada i en la actualitat ja es conten més de 2000 exemplars a la ciutat.

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

A part de les sorolloses cotorres, al parc també es deixaven veure fàcilment les Merles.

Merla (Turdus merula) femella

Aquesta femella va estar una estona fent un posat mentre es menjava una llombriu.

Merla mascle

I aquest mascle tant simpàtic em mirava preguntant-se si volia alguna cosa.
Al llac hi vaig veure moltes gavines però del que més hi havia eren oques. S'apropaven a la gent sense cap por, perque els donèssin menjar.

Oca vulgar (Anser anser)

Sempre mirant altives amb el cap aixecat. I de reüll, no vagi ser que els prenguis el menjar.

Al llac, no podien faltar les gavines, de totes les edats, també a veure si els donaven alguna cosa, però les oques tenien més sort.

Gavià argentat (Larus michahellis)

I fins i tot hi havia una parella d'anecs domèstics prenent la fresca.

Ànec xerraires (Anas platyrhynchos domesticus)

Em sobtava que no hi haguessin collverds, tenint en compte que estan a tot arreu. Però els vaig trobar, estaven fent la migdiada amagats en un dels vorals del llac. N'hi havia dos allà i més tard en vaig veure passar volant un altre direcció cap al llac.

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

I com no, no podien faltar les estrelles barcelonines de tots els parcs, jardins i gairebé qualsevol lloc de la ciutat: els coloms i els pardals.

Colom roquer domèstic (Columba livia)

Pardal comú (Passer domesticus)

També vaig veure una Tòrtora turca i una Garsa, però no les vaig poder retratar.
El Parc de la Ciutadella presumeix de tenir una de les colònies més grans de Bernat Pescaire, però no en vaig veure cap. Imagino que anant-hi més d'hora potser n'apareix algun, però a la tarda deuen estar tots al espais naturals del Llobregat afartant-se de crancs.

La sorpresa del dia la va donar aquest Esplugabous juvenil:

Esplugabous (Bubulcus ibis)

Sorpresa per diferents motius: primer perque mai no n'havia vist un de tant a prop, tant indeferent a la gent i en un enorn urbà. Segon perquè en tota l'estona que vaig estar al parc no es va moure gairebé de lloc, i m'extranya perque en aquell troç de jardí dubto que tingués gaire per menjar. I tercer perque semblava que no pogués volar. Un gos va anar corrent cap a ell i va sortir corrent, va despegar una miqueta les ales, però no va aixecar el vol. En fi, curiosa trovalla, però em va donar la sorpresa del dia.

I així vaig acabar la meva excursió a la Ciutadella. ¡Fins una altra!

Parlament de Catalunya amb l'escultura del "Desconsol" al devant.