26 espècies als Aiguamolls de l'Empordà (I)

Aquest cap de setmana hem viatjat a l'Empordà per avistar ocells, i la veritat és que ha estat una sortida molt satisfactòria. En total hem aconseguit avistar més de 30 espècies, de les quals en destacaraem les 26 que més ens han cridat l'atenció.

Comencem amb una dosi de patos (ànecs pels normatius de la llengua). El que són patos com a tal, només vam avistar el Collverd i el Xarxet, de la resta res de res. En les fotos podreu veure les diferències entre ambdós especiès, sent el mirallet blau -en el collverd- i verd -en el xarxet- el més distintiu.

Ànec collverd mascle i femella (Anas platyrhynchos)

Xarxet (Anas crecca)

Seguint amb els anàtids, donem la benvinguda al blog al majestuós (i enorme) Cigne mut, així com a la Oca vulgar. I fora dels anàtids però en la mateixa línea, tornem a trobar al Cabusset i al nostre nou amic el Corb marí.

Cigne mut (Cygnus olor)

Oca vulgar (Anser anser)

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Corb marí (Phalacrocorax carbo)

Cambiem de família per retrobar-nos de amb el nostre grup preferit: els ardeids. Els nostres vells coneguts Bernat Pescaire, Martinet Blanc i Esplugabous també es van deixar veure durant la nostra visita. Fins i tot l'esquerp Agró Blanc va treure el cap i ens va deixar fer-li alguna foto decent. Vam tenir la sort de poder fotografiar els Flamencs, que encara no han marxat. 

Bernat Pescaire (Ardea Cinerea)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Esplugabous (Bubulcus ibis) sobre un cavall

Agró blanc (Ardea alba)

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Per altra banda, un clàssic dels Aiguamolls que encara no havíem pogut veure enlloc més és la Cigonya. Es tracta d'una espècie introduïda per l'home en aquest parc. En un principi només hi havíen dos exemplars, en l'actualitat s'hi poden trobar centenars. Es tracta d'una acció molt exitosa delparc i que ha fet que la cigonya esdevingui pràcticament una icona del mateix.

Cigonya (Ciconia ciconia) amb Agró Blanc al davant

Deixem estar els ocells més "d'aigua" i comencem a mirar al cel. Un dels motius pels quals ens sentim satisfets amb aquesta sortida és perquè ens hem endinsat en el món dels rapinyaires. Fins ara només havíem tingut el plaer amb el Xoriguer, però en aquesta sortida hem avistat i fotografiat 4 espècies -bé, en realitat 3 i mitja-. Ja aconseguim diferenciar el Xoriguer fent l'aleta sobre els camps i aiguamolls, així que el vam avistar varies vegades i li treure alguns retrats. Un dels nouvinguts al blog és l'Arpella, en principi omnipresent al parc però invisible pels nostres ulls amateurs fins ara, així com l'Aligot comú. La sorpresa la porta l'Aguila pescadora que vam aconseguir avistar i semifotografiar. Si fos per nosaltres ni ens n'haguessim adonat, però el cas és que vam trobar uns companys ornitòlegs amb més nivell que havíen anat a avistar l'Aguila pescadora als aiguamolls i ens van ensenyar on i quina era. Es veu que només n'hi han dos d'aguiles d'aquestes per Catalunya. Fer-li una foto decent, del tot impossible, però tenim aquesta com a testimoni de que hi era (es demana un exercici d'imaginació i fe).

Xoriguer (Falco tinnunculus)

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

Aligot comú (Buteo buteo)

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

Una nova passejada pel Delta de l'Ebre

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

Com ja us vaig avançar a l'últim post, vam tornar a fer una excursioneta pel Delta de l'Ebre per desconectar una mica i observar de nou uns quants pajaritos. Des que fa un any vam descobrir l'aguait del Riet Vell, s'ha convertit en el santuari al qual tornem cada cop que visitem aquest magnífic paisatge. Com ja vaig comentar a un dels posts sobre el Delta, al Riet Vell tenen un projecte de conservació d'aus i dins de l'aguait les orenetes hi tenen els nius, per això és molt fàcil fer'ls-hi fotos.

Oreneta

Orenetes

Aquest cop vam aconseguir fotografiar les cries dels nius més decentment, semblava que tenien gana.

Cries d'oreneta al niu

Per una altra banda, el Riet Vell també es caracteritza per ser una bassa d'acollida per als Flamencs, diria que és el lloc del Delta on és més fàcil i més probable veure'ls. En aquesta ocasió a la bassa hi havia tota una colonia de Flamencs juvenils comandats per un parell d'adults.

Flamencs (Phoenicopterus roseus)

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Flamenc juvenil (Phoenicopterus roseus)

Els flamencs juvenils es diferencien dels adults perque encara no han desenvolupat el característic color rosat i són grisos i blancs.

Flamenc adult

Des del primer cop que ens vam treure l'espineta i vam observar per primer cop als Becs d'Alena, n'hem tornat a observar més vegades al Riet i a altres indrets del Delta. Com sempre aquests ocells són fàcils de veure però difícils de retratar, donat que es cabussen contstanment a la recerca de menjar.

Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)

Becs d'alena

Bec d'alena

Una altra habitual del Riet és la Gavina vulgar, tot hi ser un au eminentment hivernant, és fàcil veure-la pel Delta ja que és un dels llocs on cria a Catalunya.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

I amagadet al mateix lloc on el vam veure l'última vegada que vam anar al Delta, vam tornar a avistar al Martinet menut.

Martinet menut (xobrychus minutus)

I com no, donant la benvinguda als afores del Riet i havia la nostra amiga Polla Blava.

Polla blava (Porphyrio porphyrio)

Fora del Riet vell, als espais inundats que hi ha entre la bassa de la Tancada i la platja del Trabucador, vam avistar la Gamba Roja.

Gamba Roja (Tringa totanus)

Com veureu són imatges molt similars a les que vam fer fa un any, i és que aquesta espècie sempre la trobem al mateix lloc.

Gamba roja

El arrossaires del Delta estan patint molts problemes a causa del Caragol Poma. Aquesta espècie invasora es menja l'arròs, i està deixant alguns camps sense aquest cereal del que viuen moltes persones al Delta. Per sort la natura és sabia, i hi ha un ocell que té el Caragol Poma a la seva dieta, estem parlant del Capó Reial.

Capó reial (Plegadis falcinellus)

Capons reials a un camp d'arròs

 Estrenem al blog una nova família, i és que fins ara havíem sigut incapaços de retratar cap falcònid. Aquest Xoriguer comú és el primer en visitar-nos.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Per últim, just abans d'acomiadar-nos del Delta, vam fer una excursioneta per la zona del Garxal, just a la vora de la desembocadura. No l'havíem visitat mai, hi ha un caminet amb dos aguaits. La llacuna és molt extensa, així que no és fàcil observar ocells sense l'ajuda d'uns prismàtics. Tot i així vam poder contar fins a 8 Agrons Blancs i algun Martinet Blanc.

Agró blanc (Ardea alba)

 Us deixo amb aquestes fotos per cortesia de @droneandroll Són brutals!

A l'esquerra al mig s'hi veu la bassa del Riet Vell envoltada de camps d'arròs

Zona humida amb la Badia del Alfacs a l'esquerra

Pajaritos de Tenerife

Fa uns mesos vam anar de viatge a Tenerife i no ens vam estar de portar-nos la càmera i intentar retratar la fauna local de l'illa. La fauna tinerfeña no és tant diferent a la que trobem a casa nostra, així que en aquest post trobareu vells coneguts però també alguns nous amics.

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Comencem amb el Tallarol de Casquet, que si bé és nou en aquest blog, també és possible trobar-lo a tot el territori català.

Corb (Corvus corax)

El següent "pajarito" retratat és un corb. Tot i ser un ocell bastant conegut per tothom, nosaltres encara no havíem aconseguit avistar-ne cap. Ens va sorprende pel seu tamany, ja que fa entre 56 i 67 cm d'alt. El vam trobar pujat a un pal de la llum a una zona molt elevada de l'illa.

Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)

Per suposat no podíem oblidar la secció limícoles amb un nou amic, el Pòlit cantaire.

Merla femella (Turdus merula)

Merla mascle

Ara sí que apareix un vell conegut, la Merla. És un ocell molt fàcil d'avistar ja que no té por dels humans i no se n'amaga.

Flamenc menut (Phoenicopterus minor)

Aquí ja parlem d'una espècie especial, el flamenc menut és molt semblant al Flamenc, però és més petit i més rosat. A Catalunya només és possible trobar-los al Delta de l'Ebre quan estan de pas, però nosaltres no els hem avistat mai.

Esplugabous (Bubulcus ibis)

Esplugabous

I un altre vell conegut del Delta que també passeja per Tenerife, l'Esplugabous.

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

I per acabar aquesta cuereta petitona que també va voler posar fugaçment per la nostra càmera.

Això és el que van donar de sí les nostres vacances pajariteras, tornem aviat amb un nou post al Delta de l'Ebre.

Tornem a buscar pajaritos!!

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Després d'alguns mesos apartats del món pajariteru, avui hem tornat a buscar pajaritos. La principal "culpable" de que el blog estigués orfe de pajaritos aquests últims temps es diu Brownie i és caniche toy adorable i també un trasto. A tots els espais protegits per avistar ocells de les rodalies de Barcelona està prohibit accedir-hi amb gossos. Ara que el bitxito ja es una mica més grandeta (però un trasti igual), hem volgut probar de portar-la a un altre espai protegit, on sí que es pot accedir amb gos, tot i que en aquests trams no hi han aguaits. I Déu n'hi do lo profitosa que ha sigut la jornada.

Brownie amb 5 mesos. Caniche toy.

Aquesta és la primera sortida que fem a l'hivern, així que hem pogut observar i retratar algunes espècies que encara no havíem vist. Al primer mirador que hem trobat, s'hi veia l'estany de Cal Tet,  on hi havíen moltes Fotjes i algún Corb Marí gros prenent el sol. Però la sorpresa no ens l'hem trobat a l'estany, sinò a tres metres del mirador. Un Pit-roig presumit ha volgut posar per la nostra càmera i li hem tret un retrat boníssim (el cert és el que magnífic fotògraf ha sigut en Sergi).

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Després d'aquest bombonet, ja estavem prou satisfets per tot el dia, però ens arribat fins el mirador de la platja del Prat i allà hi hem trobat multitut de gavines descansant a la vora del mar.

Gavines a la platja del Prat

Intentant esbrinar de quin tipus de gavina es tractava, hem aconseguit fer una foto a una de sola que estava més a prop. Es tracta de gavines vulgars. Són gavines que només ens visiten a l'hivern i es diferencien, sobretot, per la taca negra que tenen al costat de l'ull.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Allà al costat de la platja també hi havíen uns Corbs marins dormint i un parell d'ànecs blancs. Encara no havíem vist mai els Corbs marins, i tot i que estaven molt lluny, els hem pogut retratar.

Corbs Marins (Phalacrocorax carbo) i Ànecs blancs (Tadorna tadorna)

Mentre estavem allà no ens n'hem adonat, però ara en arribar a casa i revisar les fotos amb atenció, ens hem adonat que a part dels corbs i els ànecs també hi havia una altra espècies descansant a la platja. Estaven molt lluny i la qualitat de les fotos no és gaire bona, però pels colors verdosos i la ploma que s'endevina al cap pdoria tractar-se de Fredelugues.

En segon terme, prop de les bardisses, de color verd Fredelugues (Vanellus vanellus)

Al camí de tornada ens hem parat a un punt que creua el rierol que va fins al mar i allà hi hem trobat unes parelles dànecs Coll-verd i alguna Fotja. D'aquí uns mesets serà la primavera i tots els estanys i rierols es començaran a omplir de patitos, però ara és l'època de triar parella, i això sembla que feien els coll-verd amb les seves femelles.

Parella de coll-verds "de ligoteo" (Chroicocephalus ridibundus)

Més endavant, al mig mateix del camí, ens hem trobat una simpàtica Cuereta blanca fent "posados" per la càmera. No s'espantava de res ni ningú, fins que la Brownie ha començat a empaitar-la...

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Tot i que no hem pogut accedir als aguaits ni a l'espai protegit en sí, avui l'apartat de Limícoles no es queda buit, perquè hem pogut fotografiar aquesta Gamba Verda.

Gamba verda (Tringa nebularia)

L'apartat que avui sí quedarà buit és el dels Ardeids, perquè, tot i que un Martinet Blanc s'ha deixat veure durant uns segons, ens ha sigut impossible retratar-lo.

Durant tot el camí de tornada anavem veient grups d'ocellets diminuts, amb el pit claret, que anaven piulant alegrement per sobre nostre, però ens era impossible fotografiar-los o identificar-los. Un cop arribats de nou al parking, el "piu piu" d'aquests ocellets, encara era més intens, i allà sí que hem aconseguit fels-hi algunes fotos i, per fi, identificar-los. Es tracta de Becs de corall Senegalès.

Becs de corall senegalès (Estrilda astrild)

Es tracta d'una espècie originaria de l'Àfrica, però introduida per l'home a Europa com a animal de companyia. Ara viuen i es reprodueixen al Delta de Llobregat, entre molts d'altres indrets.

Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)

I fins aquí ha donat de sí la sortida pajaritera del dia. Esperem que la propera no es faci esperar tant i poguem portar més pajaritos ben aviat!

Fins la propera!

Garsa (Pica pica)

Garsa (Pica pica)