Aus exòtiques

Hola de nou!

Avui portem un post especial i controvertit alhora. Especial perquè parlarem d’un tipus d’aus que no és possible trobar a la natura a Catalunya i controvertit perquè les fotos que us ensenyarem avui són d’aus que estan en captivitat.

He de dir que, com a amant de la natura en general i dels ocells en particular, no estic a favor de tenir ocells com a mascota ni de tenir-los engaviats. Les aus tenen ales per una raó: han de volar, i dins d’una gavia ho tenen bastant complicat. Tot i així, durant la nostres darreres vacances ens vam apropar fins a Peníscola i allà vam trobar un zoològic d’aus anomenat “El jardín del papagayo”. Les fotos que veureu avui són d’aquest parc. Evidentment preferiria poder-vos mostrar imatges d’aquests mateixos ocells al seu habitat natural, però la meva economia no m’ho permet. De tota manera he de dir que en aquest parc cuiden molt bé a les aus. No estan engabiades a llocs petits, sinò a grans voladors on els visitants hi poden entrar i donar-los menjar. Desgraciadament també he d’agefir que algunes d’aquestes aus estan en greu perill d’extinció i que un dels pocs llocs on encara es poden veure és en llocs com aquest. També volia remarcar que, com que la visita a aquest parc va ser una cosa improvitzada, les fotos no són fetes amb la càmera habitual, sinò que les vam fer amb el mòbil, per això tenen una qualitat mediocre.

Guacami jacint (Anodorhynchus hyacinthinus)

Un exemple d’això que acabo d’explicar és el Guacamai jacint. Aquesta espècie és autòctona de la selva de l’Amazones i segons la Unió internacional per la conservación de la natura (UICN) es troba en perill d’extinció. Això és degut a la deforestació a l’amazones que ha destruit el seu hàbitat natural, també al tràfic d’animals exòtics i a l’ús que se’n fa de les seves plomes com a peça ornamental.

Aratinga solstitialis

Un cas semblant és del l'Arantinga solstitialis, es troba en un grau de perill inferior al Guacami jacint, però això no deixa de ser preocupant. Les Arantinga són originaris de sudamèrica, de nord a sud del Brasil.

Aratinga solstitialis

Un cas curiós és el del Lloro eclèctic que presenta un dismorfisme sexual molt evident. El mascle és verd amb el bec corall i part de les ales blau cel i vermell, mentre que la femella té el cap i el coll vermell clar, el cos blau fosc i les ales vermell fosc amb el bec negre. Són tan diferents que fins i tot semblen dos espècies.

Lloro eclèctic (Eclectus roratus) mascle

El lloro eclèctic és originari de les Illes Salomón, Nova Guinea, el nord-est d'Australia i illes Moluques.

Lloro eclèctic (Eclectus roratus) femella

Lloro gris (Psittacus erithacus)

El lloro gris pot respirar tranquil per no ser una espècie amenaçada. És molt trist que una espècie pugui arribar a extingir-se només per la coloració de les seves plomes. Els que tenen colors més llampants són més atractius pel contraband, no és el cas d'aquesta espècie originària de l'Àfrica.

Lloro de front blau (Amazona aestiva)

El lloro de front blau és una de les espècies més exteses per Amèrica del sud, habita des de Centreamèrica fins al sud de Bolivia i Brasil i parts del nort del paraguay i l'Argentina. Es tracta d'una au que pot viure molts anys, fins a 90.

Cotorra de Molina (Pyrrhura molinae)

Les Pyrrhures són aus habitants dels boscos de Bolívia, nord-oest de l'Argentina i sud-oest del Brasil.

Cacatua blanca (Cacatua alba)

Les cacatues ocupen una família apart de la resta d'aus exòtiques, formant la seva propia família: cacatuids. Segons la nostra experiència dins del zoològic, són les aus més confiades i properes amb els humans. Totes les cacatues habiten la zona del sudest asiàtic, Australia i les illes del Pacífic.

Cacatua de cresta groga (Cacatua galerita)

Cacatua rosada (Lophochroa leadbeateri)

Cacatua de cap rosat (Eolophus roseicapilla)

Lori arc de sant martí (Trichoglossus haematodus)

El Lori arc de sant martí (traducció una mica lliure perque l'he trobat traduït com "Arc iris", i això no existeix en català) habita Nova Guinea, Indonèsia, Timor, Vanuatu, les Illes Salomó i la costa oriental d'Austràlia. És una au molt apreciada pels seus vius colors, però per sort no és una espècie amenaçada.

Lori vermell (Eos bornea)

Es tracta d'una espècie originaria de les illes Moluques. Al igual que el Lori anterior, és una espècie molt apreciada en el mercat de mascotes, però tampoc se la considera amenaçada.

Kea (Nestor notabilis)

És un ocell d'una mida considerable, del qual destaca el seu gran i punxegut bec. Per la nostra experiència son una mica esquerps. Son originaris de Nova zelanda.

Tucà toco (Ramphastos toco)

El tucà és un au incofunsible amb el seu enorme bec que, paradoxalment, li serveix per menjar fruita. El tucà toco es localitza en els boscos humits de l'Est de Sud-amèrica: Guayanas, Bolívia, Paraguai, Brasil (Sabana de Tancat) i el Nord de l'Argentina (Selva de Missions). A diferència d'altres espècies, prefereixen els espais una mica més oberts, com a sabanes i zones poc arboladas, a la selva densa.

Papagai ala-roig (Aprosmictus erythropterus)

 És un ocell originari d'Austràlia i Nova Guinea.

Polytelis swainsonii

Moltes espècies habiten l'est d'Austràlia com és el cas del "Perico soberbio" en castellà, (foto superior), la Cotorra de Pennant, la Cotorra multicolor i el Papagai australià.

Cotorra de Pennant (Platycercus elegans)

Papagi australià (Alisterus scapularis)

Cotorra multicolor (Platycercus eximius)

Cacatua de les nimfes (Nymphicus hollandicus)

La cacatua de les nimfes pertany a la familia de les cacatues però se'n diferencia principalmentment pel tamany, que és notablement inferior. També és una espècie endèmica d'Australia tot i que en l'actualitat alguns exemplars s'han escapat de la captivitat i es pdoen trobar a d'altres indrets del món en llibertat, com als Països Catalans, per exemple.

Fins aquí l'entrada exòtica d'avui! 

I no us perdeu la propera perque també porta sorpreses. Us ensenyarem les aus que habiten el Pirineu i moltes altres espècies!

Fins la propera!