Primavera al Remolar

Cames llargues (Himantopus himantopus)

Fa cosa de dos mesos, recent estrenada la primavera, ens vam apropar al Remolar per veure quines novetats ornitològiques ens havia portat la nova estació. Els ànecs es van deixar veure i fotografiar bastant bé: grisets, xibecs, collverds i fins i tot vam fotografiar una còpula de dos xarxets. Fins ara no ho havíem vist mai, i la veritat és que una mica impactant. El mascle ofega -literalment- a la femella sota l'aigua mentre copula, per sort la cosa no dura gaire. 

També vam gaudir d'una nova ració dels nostres estimats limícoles, fotografiant per primer cop al batallaire, llàstima que no l'engaxessim amb el plomatge nupcial, ja que és espectacular. Valones, corriols petits, cames llargues i perdius de mar també van voler fer la pose per la nostra càmera.

Vam poder "caçar" una cuereta groga una mica tímida en una de les branques vora l'aguait i en un dels arbres dels camins que voregen el Remolar vam veure tres cadernes, però tenien el mal costum de posar-se a contrallum, així que la foto tampoc va ser gaire bona. 

El que sí que tenia ganes de protagonisme era un martinet blanc que passejava just a sota d'una de les finestres laterals de l'aguait, pel que li vam poder fer fotos de ben a prop. El seu cosí tímid, el martinet ros, va treure el cap ben lluny de l'aguait, li vam fer fotos, però no valia la pena posar-les.

Així és com vam fotografiar la primavera al Remolar, ara volem veure com avança aquesta primavera!

Xarxet (Anas crecca)

 

Ànec griset mascle i femella (Anas strepera)

Cuereta groga (Motacilla flava)

Batallaire -al centre- (Philomachus pugnax)

Xarxets copulant (Anas crecca)

Xarxets

Valona (Tringa glareola)

Corriols petits (Charadrius dubius)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Perdiu de mar (Glareola pratincola)

Cadernera (Carduelis carduelis)

Xibec (Netta rufina)

Ànec collverd femella (Anas platyrhynchos)

Patitos i gavines: el cicle de la vida

Hola de nou!

Com vam comentar a l'última entrada hem passat uns dies al paradís ornitológic de Catalunya, estem parlant del Delta de l'Ebre evidentement. I és que la quantitat d'espècies i exemplars que s'hi troben es tanta que no s'acaba mai! Hem recopilat molt de material i posar-lo tot en una sola entrada seria massa llarg, per això ho dossificarem en varies entrades.

Avui començarem parlant dels anàtids, podicipèdids, làrids i estèrnids, o el que és el mateix: d'ànecs i gavines. La veritat és que són dos espècies a les que no vam prestar gaire atenció donat que les trobem sovint aquí al Delta del Llobregat, però tot i així vam treure material per fer una entrada.

Com a podicipédids vam veure els típics: el Cabussó emplomallat i el Cabusset.

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

La majoria dels ànecs que vam veure van ser Xibecs i Ànec collverd.

Xibec (Netta rufina)

Però si hi va haver una cosa que ens va cridar l'atenció van ser els patitos. Estem ja a les acaballes de la primavera i és época de cria, el que vol dir que és época de patitos. A tots els canals que veiessis, hi havia una mama ànec seguida de desenes de patitos, i n'hi havia alguns en que hi havia centenars:

Canal ple de cries d'ànec

Xibec femella amb les seves cries

Ànec collverd femella amb les seves cries

Va ser espectacular poder-los veure de tant a prop. Eren una mica espantadissos i si t'hi apropaves gaire marxaven volant deixant les cries soles. De totes aquestes cries no totes arribaran a adults, una de les culpables d'aquest fet son les gavines. Mentre miravem tots els patitos seguint les seves mares pel canal vam veure com una gavina el sobrevolava. I en un moment donat va baixar en picat i se'n va endur un patito!!!!

Gavina agafant una cria d'ànec del canal

Més tard van aparèixer unes quantes gavines més i en la estona que ho vam estar contemplant se'n van endur unes quantes més. Gavines dolentes! Però aquest és el cicle de la vida.

Gavines sobrevolant el canal

En quant a les gavines en vam veure de tres tipus diferents. El Gavià argentat, que és el típic que es veu al port de Barcelona. Sempre a prop de les escombreries. En aquest cas el vam enganxar remenant entre el picnic d'uns despistats:

Gavià argentat (Larus michahellis)

També vam veure la Gavina corsa, una espècie que fa uns 50 anys era extremadament escassa però que en en la actualitat el seu estat de conservació no es troba en perill. El 70% de la població mundial d'aquesta espècie es concentra al litoral dels Països Catalans.

Gavina corsa (Larus audouinii)

I com a última gavina, entre els arrossars vam avistar la Gavina vulgar, que sent sincers, nosaltres vam confondre amb la Gavina capnegra, però el color de la punta de les ales ens han tret els dubtes.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Ja per acabar mencionar també en aquest bloc al Xatrac comú, que, si bé no és una gavina, se'l sol col·locar al mateix grup per les seves semblances.

Xatrac comú (Sterna hirundo)

El Xatrac comú el vam veure a la bassa del Riet vell, d'on és la foto superior, però també el vam veure al mar. Mentre navegavem i pescavem per la Badia dels Alfacs, hi havia un Xatrac comú que ens seguia la pista, i el curiós era que en un moment donat s'aturava i es llençava a l'aigua fent un tirabuixó per pescar peixos. Llàstima que no li vam poder fer cap vídeo.

Xatracs barallant-se amb un Cames llargues.

I fins aquí l'entrada d'avui. En la propera parlarem dels Ardeids, que són els que ens feia mes gracia veure i els vam aconseguir fotografiar tots!

Fins una altra!


Bibliografia:

Estrada, Joan, et al. Ocells de Catalunya, país Valencià i Balears. 2a ed. Barcelona: Lynx edicions, 2014.

El dia de l'ànec

Xibec

 Diumenge passat vam tornar als Espais Naturals del Riu, a l'estany de Cal Tet. Sembla que des de que tenim la càmera no hi ha gaire sort perque també va ser un dia una mica pobre.
Comencem el recorregut pels prats de carxofes que hi ha al parc agrari del Llobregat. Allà vam fer el primer avistament: un Tudó. És molt semblant al Colom Roquer, però aquest és més gran, té una distintiva taca blanca al coll i viu essencialment a boscos i zones de coltiu.

Tudó (Columba Palumbus)

És curiós perque els Espais Naturals del Riu estan just a tocar de l'aeroport i hi ha una zona en la que els avions hi passen just per sobre, volant molt baix. En aquesta zona sempre hi trobes algun ocell, en major o menor mesura, però sempre hi ha alguna sorpreseta per omplir el blog. En aquest cas va ser una Garsa. Aquell dia hi havia ovelles pasturant en aquesta zona, i la Garsa es dedicava a caminar per sobre d'elles sense que li diguessin res. Semblava que la Garsa estigués fent un niu, ja que portava branquetes al bec.

Ovella (Ovis aries) amb una Garsa (Pica pica) al damunt.

Ens vam aturar a l'aguait del Sabogal, on, una altra cosa no, pero Fotges n'hi havia per donar i per vendre. Semblava que celebraven el festival de la Fotja vulgar.

Fotja vulgar (Fulica atra)

L'únic destacable de l'aguait del Sabogal va ser aquesta Polla blava amb la seva cria. Al principi vaig dubtar de si era Polla blava o Polla d'aigua perque els colors són molt apagats, però el color vermellós de les potes i el color de la cria em van treure els dubtes.

Polla blava (Porphyrio porphyrio)

Vam continuar el camí fins a l'aguait de Cal tet, on hi havia un altre festival, però en aquest cas d'ànecs, d'aquí el nom del post.

 

Diverses espècies d'ànecs

En concret hi havia quatre tipus d'espècies:

Ànec griset (Anas strepera) al centre de la imatge

Morell de cap-roig (Aythya ferina)

Xibec (Netta rufina) mascle

Xibec (Netta rufina) femella

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

També hi havia un Cames Llargues, un Bernat, alguna Fotja i la familia de oques que viu en aquesta bassa i sempre ens venen a saludar. Però si hem de destacar a algú, és al cosí tímid del Bernat Pescaire, l'Agró Roig. Ja el vam avistar un cop, però com és tan amagadís no li vam poder fer bons retrats. Aquest cop es va deixar veure una miqueta més:

Agró Roig (Ardea purpurea)

El moment "Patitos" de la setmana, el protagonitza aquestes dos cries de Cabussó Emplomallat que resulten ben curioses:

Cries de Cabussó Emplomallat (Podiceps cristatus)

Pel pròxim post esperem portar molt bones imatges i anecdotes perque marxem a la destinació ornitològica per excel·lència a Catalunya.

Ens veiem aviat!

Escalfem motors: Estany de les Filipines i Estany de cal Tet (1 de maig de 2014)

Bernat Pescaire (Ardea cinerea)

El dia que vam estrenar la càmera nova vam sortir a fer tot el recorregut del parc natural de Delta del Llobregat. Tot i que no vam veure l'habitual varietat d'ànecs que haviem vist altres vegades, vam gaudir d'un fantàstic dia i a més gràcies a la càmera vam descobrir tot d'ocells que fins ara no havíem observat. A les nostres sortides anteriors ens havíem acostumat a identificar ànecs, bernats i martinets, és a dir, tots els ocells mitjans o grans, però mai havíem parat atenció a la multitut d'espècies petites que es poden arribar a observar a l'aiguamoll, i tot per no tenir un equip adecuat. Així la primera sorpresa va ser aquesta Cuereta groga que vam observar per casualitat amb els prismàtics mentre intentavem trovar a l'Agró Roig. La vam veure després del seu bany i més tard ens va fer un posat.

Cuereta groga (Motacilla flava) després del bany

Cuereta groga

També a l'aguait de la Maresma, a l'estany de les Filipines vam observar aquests Xatracs menuts que mai no havíem observat abans.

Xatracs menuts (Sternula albifrons)

Entre el fang de l'aiguamoll es mouen multitut d'espècies a les que, sinò pares atenció i no tens un equip adecuat, és gairebé impossible observar. Però explotant la nostra nova joguina al màxim, vam descorbir que estava ple de Perdius de mar...

Perdiu de mar (Glareola pratincola)

 i de Corriols petits.

Perdiu de mar i corriols petits (Charadrius dubius)

A més en aquesta zona es movien quantitat de limícoles als que nosaltres, com a bons amateurs que no en saben gaire, en deiem Gamba Roja, però que quan els hem estudiat amb una mica d'atenció, resulta que no n'hi ha cap de Gamba Roja.

Territ variant (Calidris Alpina) i Territ becllarg. (Calidris Ferruginea)

Dins de les nostres limitaciones, els hem identificat com Tètol cuabarrat, (esquerra) Territ becllarg (dreta) i Territ variant (centre). Esperem que després d'unes quantes sortides més ho poguem tenir una mica més clar, perque ara, desde la inexperiència ens semblen tots gairebé iguals.

Tètol cuabarrat (creiem)

La veritat és que no tenim gens clar on identificar aquest exemplar, pel bec sembla un Tètol cuabarrat, però per la mida sembla un Territ Becllarg.

Per sort durant la nostra sortida ens vam trobar amb els coneguts habituals als que podem identificar fàcilment:

Cames Llargues (Himantopus himantopus)

Fotja vulgar (Fulica atra)

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

Xibecs (Netta rufina)

L'omnipresent Bernat Pescaire (Ardea cinerea)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

A més vam avistar dos cosins dels Martinets i Bernats amb els que fins al moment no havíem tingut el plaer:

Martinet ros (Ardeola ralloides)

Agró Roig (Ardea purpurea)

Amb l'Agró haureu de fer servir una mica la imaginació perque és bastant més tímid que el seu cosí germà, en Bernat.
Després d'haver passat un entretingut matí a l'estany de les Filipines, ens vam apropar a l'Estany de Cal Tet, encara no ens havíem tret el mono d'estrenar la càmera i esperàvem trobar alguna sorpresa més.
El primer que vam trobar va ser aquesta Siseta (per nosaltres Gamba Roja en aquell moment), tota solitaria i majestuosa campant per un camp enorme.

Siseta (Tringa stagnatilis)

Però la sorpresa va venir poc després. A la bassa on estava la Siseta tan tranquil·la, de sobte va aparèixer una mamà Ànec Collverd amb deu patitos. (Em permetreu l'atreviment, però en aquest blog els ànecs petits son patitos, igual que els ocells son pajaritos).

Ànec collverd femella (Anas platyrhynchos) i dos cries

Mami collverd (esquerra) i els seus patitos

Però la sorpresa no va acabar aquí. Com a punt i final del nostre dia vam veure quatre families senceres d'oques que creuaven l'estany per posar a les cries a dormir.

Família d'Oques vulgars (Anser anser)

Varies families d'oques vulgars tornant cap a casa a fer nones

I per acabar el post aquesta tortuga tant simpàtica per diu adéu, fins una altra!