Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xivitona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xivitona. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de maig del 2016

Els meus estimats limícoles

Si llegiu aquest blog habitualment, sabreu de la meva relació amor-odi amb els limícoles. Per un ull encara inexpert com el meu, resulten tots gairebé iguals! Has de fixar-te molt bé en petits detalls, mida, color de les potes, mida del bec, posició... i això a una llarga distància i amb el bitxo movent-se constantment no és gens fàcil. Potser creieu que exagero, per això avui he volfut dedicar aquest post als meus estimats limícoles i podeu comprovar com s'assemblen molts d'ells. 

Les fotos que veureu són totes fetes al Delta de l'Ebre, a finals de març d'aquest any, quasi totes són de la zona que hi ha a sota de la Tancada i la platja del Trabucador.

Remena rocs (Arenaria interpres)

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Territ menut (Calidris minuta)

Territ tresdits (Calidris alba)

Pigre gris (Pluvialis squatarola)

Corriol petit (Charadrius dubius)

Valona (Tringa glareola)

Corriol gros (Charadrius hiaticula) esquerra i Corriol camanegre dreta


Gamba roja (Tringa totanus)
Gamba verda (Tringa nebularia)

Xivitona (Actitis hypoleucos)
Què en penseu? Creieu que amb la foto en una mà i la guia en l'altra serieu capaços d'identificar-los correctament? O sou més aviat del meu parer, i preferiríeu que els haguéssin fet de diferents colors per diferenciar-los? Tot serà qüestió de pràctica!

dijous, 28 de gener del 2016

Al parc fluvial del Besòs


La Brownie i jo Buscant Pajaritos al Besòs
Sempre que anem al Maresme passem per sobre del parc Fluvial del Besòs i cada cop penso que he de venir per aquí un dia a investigar. La zona fa bona pinta per trobar ocells, una passejada amb àmplies zones de gespa i canyís vora el riu. D'altra banda també es podria pensar tot el contrari, donat que el Besòs és un dels rius més contaminats de Catalunya i està enmig d'una zona molt urbanitzada (entre Barcelona i Sant Adrià, i hi creuen varies autovies i vies de tren). Però tenim el precedent del Llobregat, un altre riu molt contaminat i amb un aeroport a tocar, i els espais naturals del Delta estan plens de vida. El que és evident és que als pobres ocellets no els queda altra que adaptar-se com poden i on poden, i a la vora del Besòs també ho fan. 

Com he dit, va ser una breu passejada, així que tampoc vam fer gaires fotos ni vam veure gaires espècies. Una cosa que sí que ens va cridar l'atenció és que en aquesta zona hi viuen conills.

Conill
Al riu vam veure moltes Polles d'aigua, 6 Ànec collverd, moltíssimes Cuerets blanques, alguna Cuereta Torrentera, Gavines vulgars,  Mosquiters comuns i un parell de Xivitones.

Cuereta blanca (Motacilla alba)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
Xivitona (Actitis hypoleucos)
Als voltants del riu vam veure un Estornell negre, Coloms Roquers, vam sentir al Rossinyol Bord i vam veure tres Cotorretes de Pit-gris. Quan ja ens disposavem a marxar, se'ns va plantar al davant mateix un Esplugabous i va estar una estona passejant devant la nostra càmera com dient: vinga va feu-me alguna foto a mi, que amb el que heu tret avui no en teniu ni per fer una entrada al blog... I les teniu!

Esplugabous (Bubulcus ibis
Esplugabous

dilluns, 18 de gener del 2016

Aus de ponent

Aquest cap de setmana he anat a buscar a pajaritos a les terres de Ponent, he fet dos excursions, una a la població de Torres de Segre vorejant el riu Segre i al Pantà d'Utxesa en companyia de la Brownie i l'altra al Pantà de Santa Ana, una excursió organitzada per l'ICO. L'ocell estrella que preteniem observar a Santa Ana era el Pela-roques, i un dels companys va ser capaç de localitzar-lo molt en la llunyania, però jo vaig ser incapaç de veure'l. A canvi d'això, vaig fer un BIMBO -fa molta gràcia aquesta expressió- amb l'àguila Cuabarrada i em vaig fer un fart de veure Voltors, que tot i ser bastant comuns no són gens freqüents per les rodalies de Barcelona.

Voltor comú (Gyps fulvus)
Àguila cuabarrada (Aquila fasciata)
L'altra tanda de rapinyaires la vaig veure al Panta d'Utxesa i rodalies, amb aquest Milà Reial i aquest Aligot comú. A més d'aquests també vam veure un Falcó pelegrí a les rodalies de Santa Ana, tot i que a les fotos que li vaig fer gairebé ni s'aprecia i també vaig veure multitud de rapinyaires sobrevolant l'embassament del Secà a Utxesa.

Mila reial (Milvus milvus)
Aligot comú (Buteo buteo)
On vaig veure més quantitat d'espècies (també va ser el lloc on vaig estar més estona) va ser a la vora del riu Segre a Torres de Segre. Allà al riu hi havia quantitat de Xarxets i alguns Ànecs collverd. També vaig poder observar un Bernat Pescaire i un Agró Blanc, però no es van deixar fotografiar.

Xarxet mascle (Anas crecca)
Ànecs collverd femella i mascle (Anas platyrhynchos)
Al mateix riu també es van deixar veure els Mosquiters comuns, la Cuereta Torrentera i la Cuereta Blanca. Així com un especimen amagat entre les branques, no tant comú en un lloc com aquest, del que fins i tot vaig necessitar ajuda per saber de què es tractava. Com no, es tractava d'un dels meus estimats limícoles: una Xivitona.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

Xivitona (Actitis hypoleucos)
Sens dubte si hi ha una protagonista a Torres de Segre i al Segrià en general és la Cigonya, el camí vora el riu estava ple de nius, n'hi havia més de 50 segur i les cigonyes i el seu repiqueteig de bec em van acompanyar durant tot el passeig vora el riu.

Cigonya (Ciconia ciconia)
Parella de cigonyes
Espai amb cigonyes i els seu nius
Una que s'ho va passar bomba amb l'excursió va ser la Brownie que fins i tot es va pujar a les finestretes de l'aguait per veure més a prop els ocells. Jo de mentres anava investigant trobant Corbs, Estornells i tota mena de fauna, i és que aquest és un racó ple de vida.

La Brownie a un dels aguaits

Corb (Corvus corax)
Estornell negre (Sturnus unicolor)
El cap de setmana va donar prou de sí i vam allargar els dies tant com va poder (contant que es fa fosc abans de les sis). Esgarrapant els últims minuts del dia, vaig passejar pels camins que voregen el pantà i allà vaig trobar un dormider de Gralles i dos Cignes muts.

Gralles (Corvus monedula)
Gralla

Cigne mut (Cygnus olor)
I quan el sol ja començava a amagar-se, i el fred i el vent començaven a glaçar-me les mans, el cel del pantà es va omplir de centenars d'aus volant en totes direccions dient adéu a un altre dia.

Capvespre a l'embassament de Secà (Utxesa)

diumenge, 4 de maig del 2014

Dia minso: Basses Can Dimoni

Avui hem fet una visita exprés a les Basses de Can Dimoni, que eren les úniques que ens faltaven per visitar dels espais naturals del Delta del Llobregat. Per començar he de dir que, així com els itineraris per l'estany de Cal tet i els de Remolar-Filipines, estan molt ben cuidats i senyalitzats, aquestes basses sembla que estiguin mig abandonades. És molt difícil trobar-les, primer perque no hi ha cap senyalització, i segon perque al cami que hi porta hi ha un senyal que en prohibeix el pas. Després de perdre'ns i donar unes poques voltes hem arribat a les basses on, com podeu imaginar, erem els únics visitants.

La veritat és que la visita no paga la pena, avui hem vist molt poqueta cosa i de les espècies habituals. Cap novetat. Per começar aquesta Fotja, que ens han dit que era l'únic resident habitual de la bassa:

Fotja vulgar (Fulica atra)
També hi havia dos Cabussets:

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
Que com sempre jugaven a amagar-se en quan intentavem fer la foto. I dos exemplars d'ànec griset femelles:

Ànecs grisets femella (Anas strepera)
Després hem fet la volta a la bassa perque segons la guia a 500 metres es trobar el principal dormidor d'esplugabous del Delta. Però serà que no debia ser hora de dormir perque allà no hi havia res de res. L'únic que hem pogut avistar pel camí ha sigut aquesta Garsa:

Garsa (Pica pica)
Mentre tornavem, ens hem apropat a la Riera Roja i allà hi hem vist aquesta Xivitona buscant menjar:

Xivitona (Actitis hypoleucos)

 Ja en marxa, des del cotxe hem vist aquest Pardal comú:

Pardal Comú (Passer domesticus)

Com encara teniem temps abans de dinar, ens hem apropat al Parc de l'Espanya Industrial, a veure si teníem una miqueta més de sort, però avui no era el nostre dia, no hem vist ni una trista Gavina. Mentre tornavem cap a casa, les úniques que han volgut posar per la nostra càmera han sigut aquestes dos Cotorretes de pit gris que es feien mimitos:

Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
¡I el dia no ha donat més de sí! 
Esperem que la pròxima sortida sigui una miqueta més entretinguda.
Fins una altra.