divendres, 18 de juliol del 2014

Delta & else


Becs d'alena (Recurvirostra avosetta)

Hola de nou!

Avui acabem amb la darrera entrega dels Pajaritos del Delta. En aquest post posarem totes les espècies que no han aparegut a la resta. Tenim material molt interessant!

Comencem amb els Limícoles. Totes les espècies d'aquesta família comparteixen un tret: s'alimenten al llot del fons dels llacs i els estanys. Aquesta característica fa que alhora tots tinguin un bec llarg i prim, per poder accedir al llot. 

Al blog hem parlat bastant dels limícoles, entre ells han aparegut els Cames Llargues, alguns Territs, els Corriol menut, la Siseta, la Xivitona... Ja sabeu que per mi és una guerra cosntant poder distingir algunes espècies d'aquesta família perque s'assemblen moltíssim. En un dels primers posts vaig escriure que a tots els límicoles (de la família dels Escolopàcids) els deiem Gamba Roja perque era el més comú, però en realitat cap d'ells ho era! Avui per fi us porto fotos de l'autèntica Gamba Roja.

Gamba Roja (Tringa totanus)
Com podeu apreciar, la Gamba Roja es distingeix per les potes i la base del bec vermelles. Per la resta, per uns amateurs com nosaltres seria fàcilment confusible amb qualsevol altre Limícola Escolopàcid.

Gamba Roja
La Gamba Roja cria al Nord i a l'Est d'Europa, i de forma dispersa al sud i al litoral africà. A Catalunya només cria al Delta de l'Ebre, però també és possible trobar-la als aiguamolls de la costa i a l'interior a la plana de Lleida durant les migracions a la primavera i la tardor. Tot i ser en teoria una espècie bastant corrent, nosaltres hem de dir que ens ha costat localitzar-la.

Gamba Roja
Però si estem especialment orgullosos d'una troballa al Delta de l'Ebre, és de la foto que encapçala l'entrada: els Bec d'Alena. Aquests són una altra mena de Limícola amb un tret únic: el bec corbat cap amunt. Els havíem aconseguit avistar un cop de molt lluny als aiguamolls de l'Empordà, però mai els havíem retratat. Finalment al fantàstic aguait de Riet Vell (al qual si visiteu el Delta és obligatori anar) vam aconseguir veure'ls de molt a prop.

Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Els Becs d'Alena crien al Delta de l'Ebre però no hi són de forma gaire numerosa. A l'hivern migren des del mar del Nord i és llavors quan és possible veure'ls en major quantitat. Sigui com sigui nosaltres ens vam terure una espineta amb aquestes fotos perque feia temps que el buscàvem.

Becs d'Alena "operació neteja"



L'últim Limícola destacable avistat al Delta va ser el Corriol camanegre. En una de les primeres entrades havíem aconseguit retratar al Corriol petit. Aquest és molt semblant, però té les potes negres i el front blanc. També cria al Delta , però hiverna sobretot a l'entorn de la Mediterrània, per la qual cosa és més fàcil trobar-lo a l'estiu.

Corriol Camanegre (Charadrius alexandrinus)
Canviem ara de família per parlar de les Orenetes. Aquesta és una espècie coneguda per gairebé tothom per la seva abundància i perque són sovint relacionades amb l'inici del bon temps. En efecte aquesta és una espècie que hiverna al Sud i Centre d'Àfrica però cria a la major part d'Europa. Per això es fàcil trobar nius d'oreneta durant la primavera.

Oreneta (Hirundo rustica)
Nosaltres vam tenir al sort de veure un niu molt d'aprop. A l'aguait que us comentava del Riet vell, tenen diferents projectes que ajuden a conservar la natura. Entre ells, han facilitat a les orenetes el fer nius a dins de l'aguait! Per això dic que és un lloc fantàstic, no només vas a veure pajaritos, sinò que les cries dormen sobre el teu cap. No va resultar gaire fàcil fer fotos de les cries, sobretot perque no volia molestar-les gaire, però en vam treure algunes.

Cria d'Oreneta al niu

Cries d'oreneta
Niu d'oreneta

Els papis Oreneta entraven i sortien per les finestres de l'aguait, semblava que estaven prou acostumades a la presència humana tant a prop.

Oreneta adulta al sostre de l'aguait

Si heu llegit altres entrades, sabreu de la meva devoció per les Garses. És un ocell molt abundant a Catalunya, fàcil de veure a tot el territori durant tot l'any, però el trobo preciós. Amb aquesta llarguíssima cua i les ales blanques i negres amb una mica de blau, el trobo molt maco. Per això no podia faltar al nostre recull del  Delta de l'Ebre.

Garsa (Pica pica)
Per acabar aquest capítol del nostre últim viatge al Delta, us deixo amb una espècie molt curiosa. En teoria el Puput també és una espècie molt abundant i present al territori durant tot l'any, però fins ara se'ns havia resistit. S'ha de dir que el vam veure per casualitat des de la carretera i s'ha de dir que no és fàcil de veure perque es confon amb el color del terra. La seva cresta i els seus colors el fan una espècie única.

Puput (Upupa epops)
Puput
I això és tot el que va donar de sí la nostra estada pajaritera al Delta de l'Ebre. Esperem poder tornar-hi a l'hivern a veure si trobem res de nou, i de mentres procurarem buscar alguna que altra sorpresa pel blog. De moment ja tenim preparada la propera entrada que segur que us encantarà: Pajaritos Exòtics, no us la perdeu!

Fins una altra!

dissabte, 12 de juliol del 2014

Flamencs

Hola de nou!

Avui parlarem d'un dels ocells més impresionants que existeixen: els flamencs. Crec que tothom sap com és un flamenc, un au de més de 1,20 m d'alçada, d'un impactant color rosa amb unes llarguíssimes i primes cames. Tots aquests trets fan del flamenc una espècie única.

Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Els flamencs mengen als estanys i llacs amb poca profunditat així que no és extrany trobar-los als aiguamolls que trobem a tot el litoral català, però aquesta no és la seva residència habitual, amb una excepció: el Delta de l'Ebre. Al Delta s'hi poden trober flamencs tot l'any, perque hi crien, l'any passat es van comptabilitzar fins a 17.000 exemplars.

3 flamencs
La forma del seu bec els permet recollir del fons dels estanys, els invertebrats i les llavors que han remogut amb les seves potes. És habitual poder-los observar de ben a prop amb els caps sota l'aigua, i així resulta francament difícil fer-los bones fotos!

Flamenc menjant
Els flamencs viuen en colonies en ocasions de centenars d'exemplars. Observant-los una estona es pot apreciar qui és el que mana perque sovint es barallen entre ells i sempre en ve un que "guanya" la baralla. L'arrencada del vol és molt espectacular perque de sobte comencen a moure ales i et trobes amb desenes d'enormes d'ales roses movent-se ràpid. Un cop a l'aire volen amb el cap i les potes estirades, de manera que semblen un conjunt de fletxes roses amb ales.

Flamencs volant
És habitual veure'ls volar al vespre. Si aneu al Delta a la primavera /estiu us recomanaria anar a la platja del Trabucador o a prop de la Tancada cap a les 8 de la tarda per veure aquest especatcle.

Flamencs arrencant el vol
El flamenc és un au molt atraient per fer fotos. Tan gran i esbelta, amb aquesta forma de caminar i moure's, els vam fer un bon book.


I fins aquí el post flamenquero d'avui! 
Fins una altra!