El Crepuscle al Delta del Llobregat

Oca vulgar (Anser anser)

El passat 29 de gener vaig fer una sortida organitzada pel Consorci del Delta del Llobregat anomenada "Aus al Crepuscle". Ens van tancar l'espai del Remolar-Filipines mentre es feia fosc a un grup reduït de gent i després ens van portar a fer una excursió nocturna guiada a l'espai tancat al públic de l'antic càmping Toro Bravo. Les fotos que us porto avui són un tast de l'experiència.

Els moments abans del crepuscle són molt apreciats pels fotògrafs ja que és el moment de l'anomenada "hora daurada", un moment en que la llum és mot càlida i aporta molts matisos a tot allò que volem fotografiar. Tot això funciona molt bé si el dia en qüestió es assoleiat, perquè en cas contrari, les fotos surten igual de grises que quan ja fosqueja. El dia en que vaig participar en l'activitat, el tema de la llum va ser variat. Quant vam arribar feia un dia gris i fosc, amb boira baixa, que aportava una horrorosa llum grisosa i apagada a les fotos.

Ànec blanc i fotges a l'arribada a l'estany

 

A mesura que s'apropava el moment de la tan ansiada hora daurada, la boira ens va donar una treva i va permetre sortir al sol uns escasos minuts.

Estol de Fredelugues al Remolar

Poc a poc el sol es va anar amagant deixant-nos pràcticament a les fosques, cosa que em dificultava sobremanera fer fotos als ocells, però sens dubte vaig obtenir vistes de la maresma que no tornaré a veure en molt de temps.

Comença a fer-se fosc a la maresma

El crepuscle, es comencen a encendre els primers llums

Prollonguem la exposició per apreciar els colors de la maresma

També es fa fosc a l'aerport, mentre els flamencs acomiaden un altre dia

Però bé, deixem de parlar de llums i fotografia, que aquí hem vingut a veure pajaritos. Perque el cert és que la maresma estava molt animada. Feia temps que no venia i el darrer cop semblava un desert (pajariterament parlant), però aquesta vegada la cosa pintava diferent. El que més cridava l'atenció era l'enrome quantitat de Fredelugues, un ocell que només podem veure a l'hivern per aquestes terres.

Fredelugues (Vanellus Vanellus), Ànecs cullerot (Anas clypeata) i Xarxet (Anas crecca)

Fredeluga

Barrejats entre les Fredelugues i havia una espècie de limícola que no havia fotografiat fins ara, es tracta de la Daurada grossa, que com el seu nom indica adquereix aquest color quan li dóna el sol. S'aprecia millor en la segona fotografia.

Daurades Grosses (Pluvialis apricaria) entre Fredelugues

Daurada Grossa

Uns altres que volien passar desapercebuts entre les Fredelugues eren els sempre escandalosos i abundants Estornells vulgars.

Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)

Com ja he esmentat, els ànecs eren els altres protagonistes de la maresma, exemplars d'Ànec Blanc, Ànec collverd, Ànec cullerot i Xarxets es barrejaven en harmonia. Però entre tots aquests vells coneguts, s'amagava un tipus d'ànec que no havia vist fins ara (de fet sort en vaig tenir que m'ho van "chivar" perque no l'hagués vist pas), l'Ànec xiulador.

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Ànec cullerot (Anas clypeata)

Ànec xiulador (Anas penelope) en segon terme

Ànec xiulador en posició de descans

Tornant als meus estimats limícoles, un parells de Becadells comuns van voler fer les delícies de la tropa tot just abans de que es pongués el sol, posant-se a menjar en una illa molt propera a l'aguait. Es tracta també d'una espècie que només podem trobar a l'hivern, la seva carn és molt apreciada, per la qual cosa està perseguit pels caçadors.

Becadell comú (Gallinago gallinago)

I per acomiadar aquest blog crepuscular qui millor que els sempre apreciats flamencs, que tot i ser patrimoni oficial i nombrós del Delta de l'Ebre, també es deixen veure de tant en tant al germà petit dels Deltes de Catalunya, el del Llobregat.

Flamencs (Phoenicopterus roseus)

Tornem a Cal Tet i a les Basses de Can Dimoni!

Aquest cap de setmana vam tornar a fer una volta pel Delta de Llobregat, però aquest cop acompanyays pels amics de l'ICO. Crec que ha sigut una de les sortides més productives (al menys en quant a fotografies) que hem fet mai, ja que vam aconseguir fotografiar fins a 31 espècies diferents. No totes les fotos són prou decents per pulicar-les al log, però us deixo un recull de les millors per que en gaudiu!

Començarem pel final ja que a l'últim tram de la nostra visita al Delta ens vam apropar al riu i allà en la llunyania vam divisar centenars d'aus al mig del riu. Entre tots ells hi havia Gavians Argentats, Gavines vulgars, Corbs Marins, Ànecs Blancs, Fredelugues i fins i tot un Becplaner camuflat entre tanta fauna. Com podreu veure a la fotografia al fons s'intueixen els Ànecs Blancs a la vora del riu juntament am les Fredelugues (haureu d'ampliar la imatge), al mig es veuen tota mena de Gavians Argentats barrejats amb les Gavines vulgars, els Corbs Marins -més foscos i grans- a la dreta de la imatge i al mig en primer terme un Becplaner ajupit buscant menjar al fons del riu.

Anecs blancs i Fredelugues al fons, Gavians i gavines, corbs marins i Becplaner al mig de la imatge.

Va ser tot un espectacle però no va acabar allà, perquè allà mateix també hi havíen uns quants Flamencs prenent sol, a més d'una colla de Corbs Marins que van decidir sortir de pesca. Al riu tamé vam trobar aquesta extranya parella de Gavià Argentat i Gavina vulgar nedant tranquil·lament mentre un Corb marí els passava volant per sobre.

Flamencs (Phoenicopterus roseus)

Corbs marins (Phalacrocorax carbo)

Gavia argentat, gavina vulgar i Corb mari.

En quant als aguaits, el de baix de Cal Tet estava prou bé, vam aconseguir bones fotos de l'Ànec Cullerot, tant mascle com femella. Els havíem aconseguit retratar am anterioritat, però mai tant bé, i això ens servirà per distingir-lo del Collverd, que moltes vegades ens costa prou!

Anec cullerot mascle (Anas clypeata)

Anec cullerot femella (Anas clypeata)

Des del mateix aguait també vam poder veure una gran quantitat d'ànecs, entre els que hi havíen Grisets i Xarxets, també hi havíen Fotjes vulgars, algun Cabussó Emplomallat, Corbs marins, un Cabusset, un parell de Bernats Pescaires, una Polla Blava i el que més ens va cridar l'atenció... Una Arpella vulgar, parada al mig de l'illa devant de l'aguait ben quieteta i paradeta esperant per fer-li un bon retrat!

Xarxets (al fons) i anecs grisets

Anecs grisets femella i mascle (Anas strepera)

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Fotjes vulgars i Anecs Cullerots femelles

Polla blava (Porphyrio porphyrio)

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

L'altre aguait de Cal Tet (el primer venint des de l'entrada) era un autèntic conyàs, no hi havia res! Només en la llunyania molt llunyana s'intuïen quatre Morells Cap-roig, que tot i així es van agrair ja que eren una espècie diferent respecte del que haviem vist a l'altre aguait, però com podeu imaginar la foto de la llunyania molt llunyana queda bastant xunga.

Morells Cap-roig (Aythya ferina)

Un Bernat Pescaire es va apiadar de la nostra càmera i es va plantar a la illa que teníem just al devant. Poc després un Cabussó Emplomallat va fer el mateix, tot perque no marxèssim de l'aguait amb mal sabor de boca.

Bernat Pescaire (Ardea cinerea)

Cabusso emplomallat (Podiceps cristatus)

Fora dels aguaits també vam poder retratar alguns coneguts habituals com poden ser la Cuereta blanca o el Pit-roig, a més dels omnipresents Estornells vulgars i els Pardals. Un dels rapinyaires que també comença a ser habitual és l'Aligot comú, que també va voler posar pel Buscant Pajaritos en aquesta ocasió. La novetat d'aquesta entrada, tot i no ser gaire espectacular, és aquest Colom blanc que va voler posar una estoneta pel nostre objectiu.

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Estornells vulgars i Pardals comuns (a sota a la dreta)

Aligot comu (Buteo buteo)

Colom blanc

La nostra primera i última visita a les Basses de Can Dimoni va ser tant pobre que la vam esborrar de la llista de llocs per veure pajaritus. Però els profes de l'ICO -que en saben bastant més- van decidir portar-nos-hi per acabar aquesta sortida ornitològica. Només arribar al pàrking ens van donar la benvinguda almenys 9 esplugabous i sembla que la nostra presència no els va espantar gaire (on èreu l'altre cop malditos?!) Allà mateix també hi havien tres Polles d'aigua (dos juvenils i una adulta). Al rierol que hi ha davant de la bassa vam poder observar un Grasset de muntanya que no es va deixar fotografiar. La que sí que va voler fer un posado, en la llunyania això sí, va ser aquest Xivita. 

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

Xivita (Tringa ochropus)

També hi vam veure Becs de Corall Senegalès i a la Bassa un quants Ànecs collverds, alguna fotja i un Gavià Argentat. La que sí va voler quedar-se quieteta una estona per fer-li unes bones fotos va ser aquesta Cotxa Fumada que ens va acabar de treure el rebuig que teniem a les pobres Basses de Can Dimoni i a partir d'ara les tornarem a incloure en el nostre itinerari del Delta del Llobregat.

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)