El Crepuscle al Delta del Llobregat

Oca vulgar (Anser anser)

El passat 29 de gener vaig fer una sortida organitzada pel Consorci del Delta del Llobregat anomenada "Aus al Crepuscle". Ens van tancar l'espai del Remolar-Filipines mentre es feia fosc a un grup reduït de gent i després ens van portar a fer una excursió nocturna guiada a l'espai tancat al públic de l'antic càmping Toro Bravo. Les fotos que us porto avui són un tast de l'experiència.

Els moments abans del crepuscle són molt apreciats pels fotògrafs ja que és el moment de l'anomenada "hora daurada", un moment en que la llum és mot càlida i aporta molts matisos a tot allò que volem fotografiar. Tot això funciona molt bé si el dia en qüestió es assoleiat, perquè en cas contrari, les fotos surten igual de grises que quan ja fosqueja. El dia en que vaig participar en l'activitat, el tema de la llum va ser variat. Quant vam arribar feia un dia gris i fosc, amb boira baixa, que aportava una horrorosa llum grisosa i apagada a les fotos.

Ànec blanc i fotges a l'arribada a l'estany

 

A mesura que s'apropava el moment de la tan ansiada hora daurada, la boira ens va donar una treva i va permetre sortir al sol uns escasos minuts.

Estol de Fredelugues al Remolar

Poc a poc el sol es va anar amagant deixant-nos pràcticament a les fosques, cosa que em dificultava sobremanera fer fotos als ocells, però sens dubte vaig obtenir vistes de la maresma que no tornaré a veure en molt de temps.

Comença a fer-se fosc a la maresma

El crepuscle, es comencen a encendre els primers llums

Prollonguem la exposició per apreciar els colors de la maresma

També es fa fosc a l'aerport, mentre els flamencs acomiaden un altre dia

Però bé, deixem de parlar de llums i fotografia, que aquí hem vingut a veure pajaritos. Perque el cert és que la maresma estava molt animada. Feia temps que no venia i el darrer cop semblava un desert (pajariterament parlant), però aquesta vegada la cosa pintava diferent. El que més cridava l'atenció era l'enrome quantitat de Fredelugues, un ocell que només podem veure a l'hivern per aquestes terres.

Fredelugues (Vanellus Vanellus), Ànecs cullerot (Anas clypeata) i Xarxet (Anas crecca)

Fredeluga

Barrejats entre les Fredelugues i havia una espècie de limícola que no havia fotografiat fins ara, es tracta de la Daurada grossa, que com el seu nom indica adquereix aquest color quan li dóna el sol. S'aprecia millor en la segona fotografia.

Daurades Grosses (Pluvialis apricaria) entre Fredelugues

Daurada Grossa

Uns altres que volien passar desapercebuts entre les Fredelugues eren els sempre escandalosos i abundants Estornells vulgars.

Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)

Com ja he esmentat, els ànecs eren els altres protagonistes de la maresma, exemplars d'Ànec Blanc, Ànec collverd, Ànec cullerot i Xarxets es barrejaven en harmonia. Però entre tots aquests vells coneguts, s'amagava un tipus d'ànec que no havia vist fins ara (de fet sort en vaig tenir que m'ho van "chivar" perque no l'hagués vist pas), l'Ànec xiulador.

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Ànec cullerot (Anas clypeata)

Ànec xiulador (Anas penelope) en segon terme

Ànec xiulador en posició de descans

Tornant als meus estimats limícoles, un parells de Becadells comuns van voler fer les delícies de la tropa tot just abans de que es pongués el sol, posant-se a menjar en una illa molt propera a l'aguait. Es tracta també d'una espècie que només podem trobar a l'hivern, la seva carn és molt apreciada, per la qual cosa està perseguit pels caçadors.

Becadell comú (Gallinago gallinago)

I per acomiadar aquest blog crepuscular qui millor que els sempre apreciats flamencs, que tot i ser patrimoni oficial i nombrós del Delta de l'Ebre, també es deixen veure de tant en tant al germà petit dels Deltes de Catalunya, el del Llobregat.

Flamencs (Phoenicopterus roseus)