A la recerca del Picot Verd

Picot verd (Picus viridis)

Fa unes setmanes vaig aconseguir -per fi- retratar un picot. Tot va ser gràcies a l'Abel Julien, de l'ICO, que ens va portar a l'Hostal del Fum, un parc que recomano a tots aquells ocellaires a la recerca de nous racons per veure bitxos. Quan en Sergi va veure les fotos del picot es va morir d'enveja, així que a la que vam tenir un dia lliure vam sortir disparats cap a Palau a la recerca del Picot.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

El dia va començar prou bé amb aquest Xoriguer comú posat sobre un pal de la llum, ben a prop de l'entrada del parc. En aquesta foto es capten bé els colors del Xoriguer, amb el cap gris i les ales marronoses llistades, cosa que ajuda a distingir-lo del Xoriguer petit.

Només arribar se'ns va girar feina, ja que mentre en Sergi observava el Xoriguer, jo estava distreta amb aquesta Cotxa fumada, que estava exactament al mateix lloc on la vaig fotografiar l'última vegada, serà que aquell deu ser el seu territori.

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

Vam fer una bona passejada per tot el parc, i tot i que sentiem petits ocellets, eren impossiles de fotografiar ja que no paraven quiets. Pel camí vam veure un Martinet Blanc volant, així com uns ànecs collverds. De moment el dia no semlava gaire enriquidor, però almenys la Brownie s'ho passava pipa.

Martinet Blanc (Egretta garzetta)

La Brownie corrents

A la bassa del parc hi havien molts Collverds i alguns Cabussets, però el que realment em va cridar l'atenció va ser aquest Mosquiter comú, del que encara estic dubtant si ho és o no, ja que li veig les potes molt clares. Com no n'he vist mai cap realment no puc comparar, si algú s'apiada i ho vol confirmar o corregir, agraït serà!

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

També es van voler deixar fotografiar aquest Gafarró i un Pit-roig, que des de fa unes setmanes és un habitual de la càmera, ja que és un ocellet molt confiat i és fàcil veure'l pel terra caminant tranquil·lament.

Gafarró (Serinus serinus)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

I quan ja semblava que el dia s'havia acabat i no havíem aconseguit el nostre objectiu, en la llunyania pel terra, veiem un ocell d'una mida mitjaneta caminant.

- Què és allò? 

- A veure... Ui, es un Picot! 

- Si home...

- Que sí, que sí, mira!

Picot verd (Picus viridis)

Picot verd (Picus viridis)

Objectiu aconseguit! Però com que els ocells son caprixosos i els agrada jugar amb tu, mentre teniem el Picot súper ben posadet a unes desenes de metres, va i se'ns planta al davant un Puput! I ara tu el gran problema per decidir. A quin fotografio???? Perque no te'n pots enrefiar i a la mínima agafen i desaparèixen els dos i t'has quedat sense foto. Per sort els dos es van quedar passejant pel terra una bona estona i vam aconseguir fotos dels dos.

Puput (Upupa epops)

Puput (Upupa epops)

 

 

Gràcies per llegir!

Al Parc de l'Hostal del Fum (Segona sortida amb l'ICO)

Continuem buscant pajaritos amb els amics de l'ICO, i aquest cop ens van portar a un lloc on mai hagués dit que es podrien veure ocells. Es tracta d'un parc a la localitat de Palau Solità i Plegamans, just al costat de tota la zona industrial. Per arribar-hi s'han de creuar tota mena de naus i polígons, per això sembla impossible que enmig d'una zona tant industrialitzada es pugui trobar un parc tant ric en fauna.

Vam anar-hi ben d'hora (no sóc gens matinera) però va pagar la pena. A les 8:15, amb tot el terra encara gebrat ens vam plantar a l'entrada del parc, i encara quasi sense treure el nas vam veure de lluny dos faisans mascle en plena lluita. Per això hauré de començar a pensar en matinar més sovint per veure espectacles d'aquest tipus, dignes del National Geographic, com deia una de les companyes de la sortida.

Faisans vulgar (Phasianus colchicus)

Probablement aquesta sigui l'entrada d'aquest any on veurem tota una serie de nouvinguts al blog. Si ens heu seguit mitjanament, podreu apreciar que hem fotografiat nombroses vegades anàtids, ardeids, gavines i en general ocells grans i relacionats amb zones humides. Això es degut a que no acostumem a fer sortides pajariteras a llocs que no siguin humits i sobretot a que tenim uns prismàtics de pena i per tant ens és molt difícil veure ocells petits o passeriformes. Tenim intenció de solucionar el tema dels prismàtics amb la carta als reis, que per sort vindran d'aquí poc i aquest any ens hem portat molt bé, així que creiem que hi haurà sort. 

Com comentava, en aquesta entrada veurem alguns ocells dels petits (els passeriformes) que no havíem vist fins ara. En ser ocells petits també són més difícils de fotografiar, així que segurament veureu que la qualitat de ls imatges no és la òptima i moltes d'elles han hagut d'estar retocades per ressaltar les característiques dels ocells. 

Comencem amb el Bitxac comú, un ocell d'uns 12 cm d'alçada, el qual és possible trobar-lo a tot el territori català molt ben distribuit. Seguirem amb una ja veterana amiga del blog, la Cuereta blanca. Segurament deu ser l'ocell dels petits que més vegades hem vist. També vam veure una cuereta torrentera, però no vaig ser capaç de fer-li una foto presentable. Un altre dels coneguts i dels ocells més vistosos que podem trobar és el Pit-roig, que també voltava pel parc durant la nostra sortida.

Bitxac comú (Saxicola torquata rubicola)

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

No sé si havíem esmentat ja al blog que feia temps que anavem darrer dels picots. En teoria a la zona dels Aiguamolls de l'Empordà n'hi ha i és relativament fàcil veure'ls, però en les nostres visites hem estat incapaços ni de sentir-los. Per sort, en aquesta sortida vam aconseguir avistar un Picot verd. El vam veure de molt lluny, i per sort vaig poder observa-lo mitjançant el telescopi dels profes. Els picots són el que en castellà s'anomena "pájaro carpintero", característics per picar la fusta dels arbres amb el bec per fer-hi els nius i buscar aliment. Les fotos no són el millor, però testimonien la seva presència i per fi podem donar la benvinguda al blog a un picot!

Picot verd (Picus viridis)

Picot verd (Picus viridis)

Ombra del Picot verd

Seguim amb els passeriformes nou vinguts presentant-vos la Titella, un ocell hivernant d'uns 15 cm, el Gafarró, un ocell molt vistós similar a un canari amb colors grocs-marronosos i el Tallarol de capnegre, amb el seu distiniu cap negre ben destacat del pitet blanc i uns vistosos ulls vermells, abundant a tot Catalunya a excepció del Pirineu i Prepirineu.

Titella (Anthus pratensis)

Gafarró (Serinus serinus)

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

Al terrat de casa sovint veiem i sentim ocells. A vegades s'hi posen a les xemeneies els Gavians argentats, així com les Tòrtores turques, les Garses i les Merles. Tot sovint se senten les sorolloses cotorres que viuen a les palmeres de la illa interior i durant la primavera-estiu els falciots ens regalen un espectacle d'acrobàcies sobre els nostres caps. Algún cop havíem vist com de reüll un passeriforme marró amb la part de sota d'un color vermellós, en deiem "és com un Pit-roig però del revés". En aquesta sortida, per fi, vam averiguar de què és tractava. Resulta que és la molt famosa Cotxa fumada. 

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

I per acabar amb aquesta segona sortida amb l'ICO, presentem algunes fotos dels pajaritos més habituals del blog, tal i com són el Martinet Blanc (també vam poder observar Esplugabous i un Bernat Pescaire), els Estornells (que estaven una mica cagats perque hi havia un Aligot Comú voltant per la zona) i el Pardal Xarrec.

Martinet Blanc (Egretta garzetta)

Estornell mig amagat (Sturnus vulgaris)

Pardal xarrec mirant-me amb cara de sospita... (Passer montanus)

Pardals xarrecs (Passer montanus)