dissabte, 16 d’agost del 2014

Aus exòtiques

Hola de nou!

Avui portem un post especial i controvertit alhora. Especial perquè parlarem d’un tipus d’aus que no és possible trobar a la natura a Catalunya i controvertit perquè les fotos que us ensenyarem avui són d’aus que estan en captivitat.

He de dir que, com a amant de la natura en general i dels ocells en particular, no estic a favor de tenir ocells com a mascota ni de tenir-los engaviats. Les aus tenen ales per una raó: han de volar, i dins d’una gavia ho tenen bastant complicat. Tot i així, durant la nostres darreres vacances ens vam apropar fins a Peníscola i allà vam trobar un zoològic d’aus anomenat “El jardín del papagayo”. Les fotos que veureu avui són d’aquest parc. Evidentment preferiria poder-vos mostrar imatges d’aquests mateixos ocells al seu habitat natural, però la meva economia no m’ho permet. De tota manera he de dir que en aquest parc cuiden molt bé a les aus. No estan engabiades a llocs petits, sinò a grans voladors on els visitants hi poden entrar i donar-los menjar. Desgraciadament també he d’agefir que algunes d’aquestes aus estan en greu perill d’extinció i que un dels pocs llocs on encara es poden veure és en llocs com aquest. També volia remarcar que, com que la visita a aquest parc va ser una cosa improvitzada, les fotos no són fetes amb la càmera habitual, sinò que les vam fer amb el mòbil, per això tenen una qualitat mediocre.



Guacami jacint (Anodorhynchus hyacinthinus)

Un exemple d’això que acabo d’explicar és el Guacamai jacint. Aquesta espècie és autòctona de la selva de l’Amazones i segons la Unió internacional per la conservación de la natura (UICN) es troba en perill d’extinció. Això és degut a la deforestació a l’amazones que ha destruit el seu hàbitat natural, també al tràfic d’animals exòtics i a l’ús que se’n fa de les seves plomes com a peça ornamental.
Aratinga solstitialis
Un cas semblant és del l'Arantinga solstitialis, es troba en un grau de perill inferior al Guacami jacint, però això no deixa de ser preocupant. Les Arantinga són originaris de sudamèrica, de nord a sud del Brasil.
Aratinga solstitialis
Un cas curiós és el del Lloro eclèctic que presenta un dismorfisme sexual molt evident. El mascle és verd amb el bec corall i part de les ales blau cel i vermell, mentre que la femella té el cap i el coll vermell clar, el cos blau fosc i les ales vermell fosc amb el bec negre. Són tan diferents que fins i tot semblen dos espècies.

Lloro eclèctic (Eclectus roratus) mascle
El lloro eclèctic és originari de les Illes Salomón, Nova Guinea, el nord-est d'Australia i illes Moluques.

Lloro eclèctic (Eclectus roratus) femella
Lloro gris (Psittacus erithacus)
El lloro gris pot respirar tranquil per no ser una espècie amenaçada. És molt trist que una espècie pugui arribar a extingir-se només per la coloració de les seves plomes. Els que tenen colors més llampants són més atractius pel contraband, no és el cas d'aquesta espècie originària de l'Àfrica.


Lloro de front blau (Amazona aestiva)
El lloro de front blau és una de les espècies més exteses per Amèrica del sud, habita des de Centreamèrica fins al sud de Bolivia i Brasil i parts del nort del paraguay i l'Argentina. Es tracta d'una au que pot viure molts anys, fins a 90.

Cotorra de Molina (Pyrrhura molinae)
Les Pyrrhures són aus habitants dels boscos de Bolívia, nord-oest de l'Argentina i sud-oest del Brasil.

Cacatua blanca (Cacatua alba)
Les cacatues ocupen una família apart de la resta d'aus exòtiques, formant la seva propia família: cacatuids. Segons la nostra experiència dins del zoològic, són les aus més confiades i properes amb els humans. Totes les cacatues habiten la zona del sudest asiàtic, Australia i les illes del Pacífic.

Cacatua de cresta groga (Cacatua galerita)
Cacatua rosada (Lophochroa leadbeateri)
Cacatua de cap rosat (Eolophus roseicapilla)
Lori arc de sant martí (Trichoglossus haematodus)
El Lori arc de sant martí (traducció una mica lliure perque l'he trobat traduït com "Arc iris", i això no existeix en català) habita Nova Guinea, Indonèsia, Timor, Vanuatu, les Illes Salomó i la costa oriental d'Austràlia. És una au molt apreciada pels seus vius colors, però per sort no és una espècie amenaçada.

Lori vermell (Eos bornea)
Es tracta d'una espècie originaria de les illes Moluques. Al igual que el Lori anterior, és una espècie molt apreciada en el mercat de mascotes, però tampoc se la considera amenaçada.

Kea (Nestor notabilis)
És un ocell d'una mida considerable, del qual destaca el seu gran i punxegut bec. Per la nostra experiència son una mica esquerps. Son originaris de Nova zelanda.

Tucà toco (Ramphastos toco)
El tucà és un au incofunsible amb el seu enorme bec que, paradoxalment, li serveix per menjar fruita. El tucà toco es localitza en els boscos humits de l'Est de Sud-amèrica: Guayanas, Bolívia, Paraguai, Brasil (Sabana de Tancat) i el Nord de l'Argentina (Selva de Missions). A diferència d'altres espècies, prefereixen els espais una mica més oberts, com a sabanes i zones poc arboladas, a la selva densa.

Papagai ala-roig (Aprosmictus erythropterus)
 És un ocell originari d'Austràlia i Nova Guinea.

Polytelis swainsonii
Moltes espècies habiten l'est d'Austràlia com és el cas del "Perico soberbio" en castellà, (foto superior), la Cotorra de Pennant, la Cotorra multicolor i el Papagai australià.

Cotorra de Pennant (Platycercus elegans)

Papagi australià (Alisterus scapularis)
Cotorra multicolor (Platycercus eximius)
Cacatua de les nimfes (Nymphicus hollandicus)
La cacatua de les nimfes pertany a la familia de les cacatues però se'n diferencia principalmentment pel tamany, que és notablement inferior. També és una espècie endèmica d'Australia tot i que en l'actualitat alguns exemplars s'han escapat de la captivitat i es pdoen trobar a d'altres indrets del món en llibertat, com als Països Catalans, per exemple.

Fins aquí l'entrada exòtica d'avui! 
I no us perdeu la propera perque també porta sorpreses. Us ensenyarem les aus que habiten el Pirineu i moltes altres espècies!

Fins la propera!

divendres, 18 de juliol del 2014

Delta & else


Becs d'alena (Recurvirostra avosetta)

Hola de nou!

Avui acabem amb la darrera entrega dels Pajaritos del Delta. En aquest post posarem totes les espècies que no han aparegut a la resta. Tenim material molt interessant!

Comencem amb els Limícoles. Totes les espècies d'aquesta família comparteixen un tret: s'alimenten al llot del fons dels llacs i els estanys. Aquesta característica fa que alhora tots tinguin un bec llarg i prim, per poder accedir al llot. 

Al blog hem parlat bastant dels limícoles, entre ells han aparegut els Cames Llargues, alguns Territs, els Corriol menut, la Siseta, la Xivitona... Ja sabeu que per mi és una guerra cosntant poder distingir algunes espècies d'aquesta família perque s'assemblen moltíssim. En un dels primers posts vaig escriure que a tots els límicoles (de la família dels Escolopàcids) els deiem Gamba Roja perque era el més comú, però en realitat cap d'ells ho era! Avui per fi us porto fotos de l'autèntica Gamba Roja.

Gamba Roja (Tringa totanus)
Com podeu apreciar, la Gamba Roja es distingeix per les potes i la base del bec vermelles. Per la resta, per uns amateurs com nosaltres seria fàcilment confusible amb qualsevol altre Limícola Escolopàcid.

Gamba Roja
La Gamba Roja cria al Nord i a l'Est d'Europa, i de forma dispersa al sud i al litoral africà. A Catalunya només cria al Delta de l'Ebre, però també és possible trobar-la als aiguamolls de la costa i a l'interior a la plana de Lleida durant les migracions a la primavera i la tardor. Tot i ser en teoria una espècie bastant corrent, nosaltres hem de dir que ens ha costat localitzar-la.

Gamba Roja
Però si estem especialment orgullosos d'una troballa al Delta de l'Ebre, és de la foto que encapçala l'entrada: els Bec d'Alena. Aquests són una altra mena de Limícola amb un tret únic: el bec corbat cap amunt. Els havíem aconseguit avistar un cop de molt lluny als aiguamolls de l'Empordà, però mai els havíem retratat. Finalment al fantàstic aguait de Riet Vell (al qual si visiteu el Delta és obligatori anar) vam aconseguir veure'ls de molt a prop.

Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Els Becs d'Alena crien al Delta de l'Ebre però no hi són de forma gaire numerosa. A l'hivern migren des del mar del Nord i és llavors quan és possible veure'ls en major quantitat. Sigui com sigui nosaltres ens vam terure una espineta amb aquestes fotos perque feia temps que el buscàvem.

Becs d'Alena "operació neteja"



L'últim Limícola destacable avistat al Delta va ser el Corriol camanegre. En una de les primeres entrades havíem aconseguit retratar al Corriol petit. Aquest és molt semblant, però té les potes negres i el front blanc. També cria al Delta , però hiverna sobretot a l'entorn de la Mediterrània, per la qual cosa és més fàcil trobar-lo a l'estiu.

Corriol Camanegre (Charadrius alexandrinus)
Canviem ara de família per parlar de les Orenetes. Aquesta és una espècie coneguda per gairebé tothom per la seva abundància i perque són sovint relacionades amb l'inici del bon temps. En efecte aquesta és una espècie que hiverna al Sud i Centre d'Àfrica però cria a la major part d'Europa. Per això es fàcil trobar nius d'oreneta durant la primavera.

Oreneta (Hirundo rustica)
Nosaltres vam tenir al sort de veure un niu molt d'aprop. A l'aguait que us comentava del Riet vell, tenen diferents projectes que ajuden a conservar la natura. Entre ells, han facilitat a les orenetes el fer nius a dins de l'aguait! Per això dic que és un lloc fantàstic, no només vas a veure pajaritos, sinò que les cries dormen sobre el teu cap. No va resultar gaire fàcil fer fotos de les cries, sobretot perque no volia molestar-les gaire, però en vam treure algunes.

Cria d'Oreneta al niu

Cries d'oreneta
Niu d'oreneta

Els papis Oreneta entraven i sortien per les finestres de l'aguait, semblava que estaven prou acostumades a la presència humana tant a prop.

Oreneta adulta al sostre de l'aguait

Si heu llegit altres entrades, sabreu de la meva devoció per les Garses. És un ocell molt abundant a Catalunya, fàcil de veure a tot el territori durant tot l'any, però el trobo preciós. Amb aquesta llarguíssima cua i les ales blanques i negres amb una mica de blau, el trobo molt maco. Per això no podia faltar al nostre recull del  Delta de l'Ebre.

Garsa (Pica pica)
Per acabar aquest capítol del nostre últim viatge al Delta, us deixo amb una espècie molt curiosa. En teoria el Puput també és una espècie molt abundant i present al territori durant tot l'any, però fins ara se'ns havia resistit. S'ha de dir que el vam veure per casualitat des de la carretera i s'ha de dir que no és fàcil de veure perque es confon amb el color del terra. La seva cresta i els seus colors el fan una espècie única.

Puput (Upupa epops)
Puput
I això és tot el que va donar de sí la nostra estada pajaritera al Delta de l'Ebre. Esperem poder tornar-hi a l'hivern a veure si trobem res de nou, i de mentres procurarem buscar alguna que altra sorpresa pel blog. De moment ja tenim preparada la propera entrada que segur que us encantarà: Pajaritos Exòtics, no us la perdeu!

Fins una altra!

dissabte, 12 de juliol del 2014

Flamencs

Hola de nou!

Avui parlarem d'un dels ocells més impresionants que existeixen: els flamencs. Crec que tothom sap com és un flamenc, un au de més de 1,20 m d'alçada, d'un impactant color rosa amb unes llarguíssimes i primes cames. Tots aquests trets fan del flamenc una espècie única.

Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Els flamencs mengen als estanys i llacs amb poca profunditat així que no és extrany trobar-los als aiguamolls que trobem a tot el litoral català, però aquesta no és la seva residència habitual, amb una excepció: el Delta de l'Ebre. Al Delta s'hi poden trober flamencs tot l'any, perque hi crien, l'any passat es van comptabilitzar fins a 17.000 exemplars.

3 flamencs
La forma del seu bec els permet recollir del fons dels estanys, els invertebrats i les llavors que han remogut amb les seves potes. És habitual poder-los observar de ben a prop amb els caps sota l'aigua, i així resulta francament difícil fer-los bones fotos!

Flamenc menjant
Els flamencs viuen en colonies en ocasions de centenars d'exemplars. Observant-los una estona es pot apreciar qui és el que mana perque sovint es barallen entre ells i sempre en ve un que "guanya" la baralla. L'arrencada del vol és molt espectacular perque de sobte comencen a moure ales i et trobes amb desenes d'enormes d'ales roses movent-se ràpid. Un cop a l'aire volen amb el cap i les potes estirades, de manera que semblen un conjunt de fletxes roses amb ales.

Flamencs volant
És habitual veure'ls volar al vespre. Si aneu al Delta a la primavera /estiu us recomanaria anar a la platja del Trabucador o a prop de la Tancada cap a les 8 de la tarda per veure aquest especatcle.

Flamencs arrencant el vol
El flamenc és un au molt atraient per fer fotos. Tan gran i esbelta, amb aquesta forma de caminar i moure's, els vam fer un bon book.


I fins aquí el post flamenquero d'avui! 
Fins una altra!

dijous, 19 de juny del 2014

Els Ardeids del Delta de l'Ebre

Hola de nou!

Avui continuem amb la segona entrega del nostre viatge al Delta de l'Ebre. Com deiem l'altre dia, avui dedicarem l'entrada als Ardeids. Els ocells d'aquesta família es caracteritzen per ser entre mitjans i grans,  tenir el coll i les potes llargues i volar amb el coll plegat. La majoria viuen en colonies i nien en arbres.

És la família d'ocells a la que vam prestar més atenció des de que ens vam aficionar a l'ornitologia, per dos raons: la primera perque són ocells grans fàcilment identificables sense la necesitat d'equip d'observació. La segona perque hi ha dos espècies d'aquesta família que són molt comuns i dels que ja hem parlat moltes vegades: el Martinet Blanc i el Bernat Pescaire.

Martinet blanc (Egretta garzetta)
Bernat Pescaire (Ardea cinerea)
Havíem llegit molt sobre aquesta família, i a moltes guies diu que, a part de Bernats i Martinets blancs, les altres espècies també són comunes aquí al Delta del Llobregat, però la veritat és que fins ara mai havíem aconseguit fotografiar-los (apart de l'Agró roig). Algun cop havíem arribat a avistar un Martinet ros a la Maresma de les Filipines, però poc més.

Però el Delta de l'Ebre és diferent, allò és el paradís. Els Agrons rojos, que tant ens han costat de fotografiar per aquí, allà tel's trobes al mig dels arrossars, a tocar de la carretera. Els esplugabous, que fins ara havíem sigut incapaços d'avistar, es passegen pel mig dels camins, i no son gaire espantadissos. I els Martinets rossos, tel's trobes a qualsevol prat, passejant tranquil·lament. Tant diferent de com és aquí, que et passes un dia sencer buscant-los i te'n vas a casa content per haver fotografiat un parell d'ànecs, allà al final deixes de fotografiar-los quan no t'agrada com els queda la llum. El que deia, el paradís.

Doncs comencem amb la mostra. Així com per aquí al Barcelonès el Bernat pescaire és molt freqüent i l'Agró roig molt més difícil de localitzar, al Delta de l'Ebre passa al contrari. Hi ha més Agrons rojos que Bernats i son relativament fàcils de retratar.

Agró roig (Ardea purpurea)
Com ja hem comentat en altres ocasions, l'Agró roig és molt semblant al Bernat Pescaire, però és una mica més petit i de color roig. És un au estival, ja que hiverna a l'Àfrica subsahariana i cria a la meitat sud d'Europa. A Catalunya cria a la plana de Lleida, als aiguamolls de l'Empordà, al Delta del Llobregat i al Delta de l'Ebre.
Agró roig al mig d'un arrossar
Aquesta espècie va patir mínims històrics a prinicipi dels 80, però en l'actualitat tendeix a la recuperació.

Agró roig alçant el vol
El Martinet ros és de mida mitjana, una mica més petit que el Martinet blanc, i de color crema. El que més ens va cridar l'atenció van ser els atractius colors del seu bec. L'havíem vist en dibuix i de molt lluny, però mai l'havíem vist tant a prop com per observaraquesta meravella de bec: punta negra, continua grisa, passa a blau per convertir-se en un verd que li envolta l'ull.

Martinet ros (Ardeola ralloides)
A l'igual que l'Agró roig, hiverna a l'àfrica subsahariana i cria al Sud i Centre d'Europa.

Martinet ros
L'Esplugabous ens va sorprende per la seva extroversió, la resta d'Ardeids s'avistaven fàcilement des de la carretera però sempre els trobaves als prats, els Esplugabous passejaven tan tranquil·lament pel mig dels camins, i només s'apartaven quan els espantaves per no atropellar-los. Aquesta espècie és també de mida mitjana, però a diferència dels anteriors viu a Catalunya tot l'any, principalment al Delta de l'Ebre i a la plana de Lleida.

Esplugabous (Bubulcus ibis)
L'altre Ardeid gran, juntament amb el Bernat i l'Agró roig, és l'Agró blanc. Des de la distància és fàcil confondre'l amb el Martinet blanc, perque, a l'igual que aquest, és completament blanc. La diferència és que l'Agró blanc és molt més gran i té el bec taronja (el del Martinet blanc es negre). Ens va ser bastant complicat de retratar, sobretot tenint en compte que és un ocell eminement hivernant. Al Delta de l'Ebre hi viuen alguns exemplars tot l'any.

Agró blanc (Ardea alba)
 El Martinet de nit no l'havíem aconseguit avistar mai, i és normal, perque és un ocell que només surt al crepuscle. Vam aconseguir fotografiar-lo a les nou de la nit, encara hi havia una mica de claror, però la llum era bastant dolenta. A l'igual que altres Ardeids hiverna a l'Àfrica i cria al sud d'Europa, però amb la particularitat que a Catalunya hi ha exemplars que hi viuen tot l'any, principalment a l'aiguabarreig del Segre-Cinca i al Delta de l'Ebre.

Dos exemplars de Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

I per últim l'Ardeid que més ens va costar aconseguir fotografiar: el Martinet menut. Ja era l'últim dia, i havíem vist a tots els Ardeids i només ens faltava aquest. Es descriu com una espècie "localment abundant" al Delta de l'Ebre, però per nosaltres havia sigut ilocalitzable fins al moment. En un cop de sort, i durant les últimes hores al Delta, vam avistar-lo sobrevolant l'estany del Riet Vell: premi! Però no cantis victoria tant ràpid, perque va passar volant i es va tornar a amagar a la vora de l'estany. Després de bastanta estona de vigilant on s'havia amagat, vam aconseguir fer-li una foto prou decent.

Martinet menut (Ixobrychus minutus)
A l'igual que molts altres Ardeids, es tracta d'una espècie estival que hiverna a l'Àfrica i com deia es descriu com a localment abundant al Delta de l'Ebre amb més de 1000 parelles. La veritat és que nosaltres molt abundant no la vam trobar, o no sabíem a on buscar, que també pot ser. 

Martinet menut volant
L'única espècie d'aquesta família que no vam avistar va ser el Bitó. Es tracta d'un ocell mitjà, robust en to crema, però molt rar de veure i en regressió. De tota manera estem contents perque vam aconseguir avistar tots els Ardeis típics del Delta!

Encara queden un parell d'entregues del Delta de l'Ebre, no us ho perdeu que encara queden els flamencos!!

Fins una altra.