Patitos i gavines: el cicle de la vida

Hola de nou!

Com vam comentar a l'última entrada hem passat uns dies al paradís ornitológic de Catalunya, estem parlant del Delta de l'Ebre evidentement. I és que la quantitat d'espècies i exemplars que s'hi troben es tanta que no s'acaba mai! Hem recopilat molt de material i posar-lo tot en una sola entrada seria massa llarg, per això ho dossificarem en varies entrades.

Avui començarem parlant dels anàtids, podicipèdids, làrids i estèrnids, o el que és el mateix: d'ànecs i gavines. La veritat és que són dos espècies a les que no vam prestar gaire atenció donat que les trobem sovint aquí al Delta del Llobregat, però tot i així vam treure material per fer una entrada.

Com a podicipédids vam veure els típics: el Cabussó emplomallat i el Cabusset.

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

La majoria dels ànecs que vam veure van ser Xibecs i Ànec collverd.

Xibec (Netta rufina)

Però si hi va haver una cosa que ens va cridar l'atenció van ser els patitos. Estem ja a les acaballes de la primavera i és época de cria, el que vol dir que és época de patitos. A tots els canals que veiessis, hi havia una mama ànec seguida de desenes de patitos, i n'hi havia alguns en que hi havia centenars:

Canal ple de cries d'ànec

Xibec femella amb les seves cries

Ànec collverd femella amb les seves cries

Va ser espectacular poder-los veure de tant a prop. Eren una mica espantadissos i si t'hi apropaves gaire marxaven volant deixant les cries soles. De totes aquestes cries no totes arribaran a adults, una de les culpables d'aquest fet son les gavines. Mentre miravem tots els patitos seguint les seves mares pel canal vam veure com una gavina el sobrevolava. I en un moment donat va baixar en picat i se'n va endur un patito!!!!

Gavina agafant una cria d'ànec del canal

Més tard van aparèixer unes quantes gavines més i en la estona que ho vam estar contemplant se'n van endur unes quantes més. Gavines dolentes! Però aquest és el cicle de la vida.

Gavines sobrevolant el canal

En quant a les gavines en vam veure de tres tipus diferents. El Gavià argentat, que és el típic que es veu al port de Barcelona. Sempre a prop de les escombreries. En aquest cas el vam enganxar remenant entre el picnic d'uns despistats:

Gavià argentat (Larus michahellis)

També vam veure la Gavina corsa, una espècie que fa uns 50 anys era extremadament escassa però que en en la actualitat el seu estat de conservació no es troba en perill. El 70% de la població mundial d'aquesta espècie es concentra al litoral dels Països Catalans.

Gavina corsa (Larus audouinii)

I com a última gavina, entre els arrossars vam avistar la Gavina vulgar, que sent sincers, nosaltres vam confondre amb la Gavina capnegra, però el color de la punta de les ales ens han tret els dubtes.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Ja per acabar mencionar també en aquest bloc al Xatrac comú, que, si bé no és una gavina, se'l sol col·locar al mateix grup per les seves semblances.

Xatrac comú (Sterna hirundo)

El Xatrac comú el vam veure a la bassa del Riet vell, d'on és la foto superior, però també el vam veure al mar. Mentre navegavem i pescavem per la Badia dels Alfacs, hi havia un Xatrac comú que ens seguia la pista, i el curiós era que en un moment donat s'aturava i es llençava a l'aigua fent un tirabuixó per pescar peixos. Llàstima que no li vam poder fer cap vídeo.

Xatracs barallant-se amb un Cames llargues.

I fins aquí l'entrada d'avui. En la propera parlarem dels Ardeids, que són els que ens feia mes gracia veure i els vam aconseguir fotografiar tots!

Fins una altra!


Bibliografia:

Estrada, Joan, et al. Ocells de Catalunya, país Valencià i Balears. 2a ed. Barcelona: Lynx edicions, 2014.

Al parc de la Ciutadella

Ahir vaig fer una visita al Parc de la Ciutadella a la recerca de "Pajaritos". Evidentment, en ser un parc al mig de la ciutat no es poden observar la varietat d'ocells que es poden veure als parcs naturals, però deu n'hi do la quantitat d'ocells que s'han adaptat a la presència humana i hi conviuen amb harmonia.

Cascada monumental al parc de la Ciutadella

A part de les gavines i els coloms, els ocells més vistosos -i sorollosos- de la ciutat són sens dubte les Cotorretes de pit gris. És una espècie importada de l'Argentina en un prinicipi amb finalitats ornamentals o com animal de companyia que, de forma voluntaria o no, va ser alliberada i en la actualitat ja es conten més de 2000 exemplars a la ciutat.

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

A part de les sorolloses cotorres, al parc també es deixaven veure fàcilment les Merles.

Merla (Turdus merula) femella

Aquesta femella va estar una estona fent un posat mentre es menjava una llombriu.

Merla mascle

I aquest mascle tant simpàtic em mirava preguntant-se si volia alguna cosa.
Al llac hi vaig veure moltes gavines però del que més hi havia eren oques. S'apropaven a la gent sense cap por, perque els donèssin menjar.

Oca vulgar (Anser anser)

Sempre mirant altives amb el cap aixecat. I de reüll, no vagi ser que els prenguis el menjar.

Al llac, no podien faltar les gavines, de totes les edats, també a veure si els donaven alguna cosa, però les oques tenien més sort.

Gavià argentat (Larus michahellis)

I fins i tot hi havia una parella d'anecs domèstics prenent la fresca.

Ànec xerraires (Anas platyrhynchos domesticus)

Em sobtava que no hi haguessin collverds, tenint en compte que estan a tot arreu. Però els vaig trobar, estaven fent la migdiada amagats en un dels vorals del llac. N'hi havia dos allà i més tard en vaig veure passar volant un altre direcció cap al llac.

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

I com no, no podien faltar les estrelles barcelonines de tots els parcs, jardins i gairebé qualsevol lloc de la ciutat: els coloms i els pardals.

Colom roquer domèstic (Columba livia)

Pardal comú (Passer domesticus)

També vaig veure una Tòrtora turca i una Garsa, però no les vaig poder retratar.
El Parc de la Ciutadella presumeix de tenir una de les colònies més grans de Bernat Pescaire, però no en vaig veure cap. Imagino que anant-hi més d'hora potser n'apareix algun, però a la tarda deuen estar tots al espais naturals del Llobregat afartant-se de crancs.

La sorpresa del dia la va donar aquest Esplugabous juvenil:

Esplugabous (Bubulcus ibis)

Sorpresa per diferents motius: primer perque mai no n'havia vist un de tant a prop, tant indeferent a la gent i en un enorn urbà. Segon perquè en tota l'estona que vaig estar al parc no es va moure gairebé de lloc, i m'extranya perque en aquell troç de jardí dubto que tingués gaire per menjar. I tercer perque semblava que no pogués volar. Un gos va anar corrent cap a ell i va sortir corrent, va despegar una miqueta les ales, però no va aixecar el vol. En fi, curiosa trovalla, però em va donar la sorpresa del dia.

I així vaig acabar la meva excursió a la Ciutadella. ¡Fins una altra!

Parlament de Catalunya amb l'escultura del "Desconsol" al devant.