Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agró Roig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agró Roig. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de juny del 2014

Els Ardeids del Delta de l'Ebre

Hola de nou!

Avui continuem amb la segona entrega del nostre viatge al Delta de l'Ebre. Com deiem l'altre dia, avui dedicarem l'entrada als Ardeids. Els ocells d'aquesta família es caracteritzen per ser entre mitjans i grans,  tenir el coll i les potes llargues i volar amb el coll plegat. La majoria viuen en colonies i nien en arbres.

És la família d'ocells a la que vam prestar més atenció des de que ens vam aficionar a l'ornitologia, per dos raons: la primera perque són ocells grans fàcilment identificables sense la necesitat d'equip d'observació. La segona perque hi ha dos espècies d'aquesta família que són molt comuns i dels que ja hem parlat moltes vegades: el Martinet Blanc i el Bernat Pescaire.

Martinet blanc (Egretta garzetta)
Bernat Pescaire (Ardea cinerea)
Havíem llegit molt sobre aquesta família, i a moltes guies diu que, a part de Bernats i Martinets blancs, les altres espècies també són comunes aquí al Delta del Llobregat, però la veritat és que fins ara mai havíem aconseguit fotografiar-los (apart de l'Agró roig). Algun cop havíem arribat a avistar un Martinet ros a la Maresma de les Filipines, però poc més.

Però el Delta de l'Ebre és diferent, allò és el paradís. Els Agrons rojos, que tant ens han costat de fotografiar per aquí, allà tel's trobes al mig dels arrossars, a tocar de la carretera. Els esplugabous, que fins ara havíem sigut incapaços d'avistar, es passegen pel mig dels camins, i no son gaire espantadissos. I els Martinets rossos, tel's trobes a qualsevol prat, passejant tranquil·lament. Tant diferent de com és aquí, que et passes un dia sencer buscant-los i te'n vas a casa content per haver fotografiat un parell d'ànecs, allà al final deixes de fotografiar-los quan no t'agrada com els queda la llum. El que deia, el paradís.

Doncs comencem amb la mostra. Així com per aquí al Barcelonès el Bernat pescaire és molt freqüent i l'Agró roig molt més difícil de localitzar, al Delta de l'Ebre passa al contrari. Hi ha més Agrons rojos que Bernats i son relativament fàcils de retratar.

Agró roig (Ardea purpurea)
Com ja hem comentat en altres ocasions, l'Agró roig és molt semblant al Bernat Pescaire, però és una mica més petit i de color roig. És un au estival, ja que hiverna a l'Àfrica subsahariana i cria a la meitat sud d'Europa. A Catalunya cria a la plana de Lleida, als aiguamolls de l'Empordà, al Delta del Llobregat i al Delta de l'Ebre.
Agró roig al mig d'un arrossar
Aquesta espècie va patir mínims històrics a prinicipi dels 80, però en l'actualitat tendeix a la recuperació.

Agró roig alçant el vol
El Martinet ros és de mida mitjana, una mica més petit que el Martinet blanc, i de color crema. El que més ens va cridar l'atenció van ser els atractius colors del seu bec. L'havíem vist en dibuix i de molt lluny, però mai l'havíem vist tant a prop com per observaraquesta meravella de bec: punta negra, continua grisa, passa a blau per convertir-se en un verd que li envolta l'ull.

Martinet ros (Ardeola ralloides)
A l'igual que l'Agró roig, hiverna a l'àfrica subsahariana i cria al Sud i Centre d'Europa.

Martinet ros
L'Esplugabous ens va sorprende per la seva extroversió, la resta d'Ardeids s'avistaven fàcilement des de la carretera però sempre els trobaves als prats, els Esplugabous passejaven tan tranquil·lament pel mig dels camins, i només s'apartaven quan els espantaves per no atropellar-los. Aquesta espècie és també de mida mitjana, però a diferència dels anteriors viu a Catalunya tot l'any, principalment al Delta de l'Ebre i a la plana de Lleida.

Esplugabous (Bubulcus ibis)
L'altre Ardeid gran, juntament amb el Bernat i l'Agró roig, és l'Agró blanc. Des de la distància és fàcil confondre'l amb el Martinet blanc, perque, a l'igual que aquest, és completament blanc. La diferència és que l'Agró blanc és molt més gran i té el bec taronja (el del Martinet blanc es negre). Ens va ser bastant complicat de retratar, sobretot tenint en compte que és un ocell eminement hivernant. Al Delta de l'Ebre hi viuen alguns exemplars tot l'any.

Agró blanc (Ardea alba)
 El Martinet de nit no l'havíem aconseguit avistar mai, i és normal, perque és un ocell que només surt al crepuscle. Vam aconseguir fotografiar-lo a les nou de la nit, encara hi havia una mica de claror, però la llum era bastant dolenta. A l'igual que altres Ardeids hiverna a l'Àfrica i cria al sud d'Europa, però amb la particularitat que a Catalunya hi ha exemplars que hi viuen tot l'any, principalment a l'aiguabarreig del Segre-Cinca i al Delta de l'Ebre.

Dos exemplars de Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

I per últim l'Ardeid que més ens va costar aconseguir fotografiar: el Martinet menut. Ja era l'últim dia, i havíem vist a tots els Ardeids i només ens faltava aquest. Es descriu com una espècie "localment abundant" al Delta de l'Ebre, però per nosaltres havia sigut ilocalitzable fins al moment. En un cop de sort, i durant les últimes hores al Delta, vam avistar-lo sobrevolant l'estany del Riet Vell: premi! Però no cantis victoria tant ràpid, perque va passar volant i es va tornar a amagar a la vora de l'estany. Després de bastanta estona de vigilant on s'havia amagat, vam aconseguir fer-li una foto prou decent.

Martinet menut (Ixobrychus minutus)
A l'igual que molts altres Ardeids, es tracta d'una espècie estival que hiverna a l'Àfrica i com deia es descriu com a localment abundant al Delta de l'Ebre amb més de 1000 parelles. La veritat és que nosaltres molt abundant no la vam trobar, o no sabíem a on buscar, que també pot ser. 

Martinet menut volant
L'única espècie d'aquesta família que no vam avistar va ser el Bitó. Es tracta d'un ocell mitjà, robust en to crema, però molt rar de veure i en regressió. De tota manera estem contents perque vam aconseguir avistar tots els Ardeis típics del Delta!

Encara queden un parell d'entregues del Delta de l'Ebre, no us ho perdeu que encara queden els flamencos!!

Fins una altra.
                                             

dissabte, 31 de maig del 2014

El dia de l'ànec


Xibec
 Diumenge passat vam tornar als Espais Naturals del Riu, a l'estany de Cal Tet. Sembla que des de que tenim la càmera no hi ha gaire sort perque també va ser un dia una mica pobre.
Comencem el recorregut pels prats de carxofes que hi ha al parc agrari del Llobregat. Allà vam fer el primer avistament: un Tudó. És molt semblant al Colom Roquer, però aquest és més gran, té una distintiva taca blanca al coll i viu essencialment a boscos i zones de coltiu.

Tudó (Columba Palumbus)
És curiós perque els Espais Naturals del Riu estan just a tocar de l'aeroport i hi ha una zona en la que els avions hi passen just per sobre, volant molt baix. En aquesta zona sempre hi trobes algun ocell, en major o menor mesura, però sempre hi ha alguna sorpreseta per omplir el blog. En aquest cas va ser una Garsa. Aquell dia hi havia ovelles pasturant en aquesta zona, i la Garsa es dedicava a caminar per sobre d'elles sense que li diguessin res. Semblava que la Garsa estigués fent un niu, ja que portava branquetes al bec.

Ovella (Ovis aries) amb una Garsa (Pica pica) al damunt.




Ens vam aturar a l'aguait del Sabogal, on, una altra cosa no, pero Fotges n'hi havia per donar i per vendre. Semblava que celebraven el festival de la Fotja vulgar.

Fotja vulgar (Fulica atra)
L'únic destacable de l'aguait del Sabogal va ser aquesta Polla blava amb la seva cria. Al principi vaig dubtar de si era Polla blava o Polla d'aigua perque els colors són molt apagats, però el color vermellós de les potes i el color de la cria em van treure els dubtes.

Polla blava (Porphyrio porphyrio)
Vam continuar el camí fins a l'aguait de Cal tet, on hi havia un altre festival, però en aquest cas d'ànecs, d'aquí el nom del post.

 
Diverses espècies d'ànecs

En concret hi havia quatre tipus d'espècies:

Ànec griset (Anas strepera) al centre de la imatge
Morell de cap-roig (Aythya ferina)
Xibec (Netta rufina) mascle
Xibec (Netta rufina) femella
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
També hi havia un Cames Llargues, un Bernat, alguna Fotja i la familia de oques que viu en aquesta bassa i sempre ens venen a saludar. Però si hem de destacar a algú, és al cosí tímid del Bernat Pescaire, l'Agró Roig. Ja el vam avistar un cop, però com és tan amagadís no li vam poder fer bons retrats. Aquest cop es va deixar veure una miqueta més:

Agró Roig (Ardea purpurea)
El moment "Patitos" de la setmana, el protagonitza aquestes dos cries de Cabussó Emplomallat que resulten ben curioses:
Cries de Cabussó Emplomallat (Podiceps cristatus)
Pel pròxim post esperem portar molt bones imatges i anecdotes perque marxem a la destinació ornitològica per excel·lència a Catalunya.

Ens veiem aviat!





divendres, 2 de maig del 2014

Escalfem motors: Estany de les Filipines i Estany de cal Tet (1 de maig de 2014)

Bernat Pescaire (Ardea cinerea)
El dia que vam estrenar la càmera nova vam sortir a fer tot el recorregut del parc natural de Delta del Llobregat. Tot i que no vam veure l'habitual varietat d'ànecs que haviem vist altres vegades, vam gaudir d'un fantàstic dia i a més gràcies a la càmera vam descobrir tot d'ocells que fins ara no havíem observat. A les nostres sortides anteriors ens havíem acostumat a identificar ànecs, bernats i martinets, és a dir, tots els ocells mitjans o grans, però mai havíem parat atenció a la multitut d'espècies petites que es poden arribar a observar a l'aiguamoll, i tot per no tenir un equip adecuat. Així la primera sorpresa va ser aquesta Cuereta groga que vam observar per casualitat amb els prismàtics mentre intentavem trovar a l'Agró Roig. La vam veure després del seu bany i més tard ens va fer un posat.
Cuereta groga (Motacilla flava) després del bany
Cuereta groga
També a l'aguait de la Maresma, a l'estany de les Filipines vam observar aquests Xatracs menuts que mai no havíem observat abans.
Xatracs menuts (Sternula albifrons)
Entre el fang de l'aiguamoll es mouen multitut d'espècies a les que, sinò pares atenció i no tens un equip adecuat, és gairebé impossible observar. Però explotant la nostra nova joguina al màxim, vam descorbir que estava ple de Perdius de mar...
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
 i de Corriols petits.
Perdiu de mar i corriols petits (Charadrius dubius)
A més en aquesta zona es movien quantitat de limícoles als que nosaltres, com a bons amateurs que no en saben gaire, en deiem Gamba Roja, però que quan els hem estudiat amb una mica d'atenció, resulta que no n'hi ha cap de Gamba Roja.

Territ variant (Calidris Alpina) i Territ becllarg. (Calidris Ferruginea)
Dins de les nostres limitaciones, els hem identificat com Tètol cuabarrat, (esquerra) Territ becllarg (dreta) i Territ variant (centre). Esperem que després d'unes quantes sortides més ho poguem tenir una mica més clar, perque ara, desde la inexperiència ens semblen tots gairebé iguals.

Tètol cuabarrat (creiem)
La veritat és que no tenim gens clar on identificar aquest exemplar, pel bec sembla un Tètol cuabarrat, però per la mida sembla un Territ Becllarg.

Per sort durant la nostra sortida ens vam trobar amb els coneguts habituals als que podem identificar fàcilment:
Cames Llargues (Himantopus himantopus)
Fotja vulgar (Fulica atra)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Xibecs (Netta rufina)
L'omnipresent Bernat Pescaire (Ardea cinerea)
Martinet blanc (Egretta garzetta)
A més vam avistar dos cosins dels Martinets i Bernats amb els que fins al moment no havíem tingut el plaer:

Martinet ros (Ardeola ralloides)
Agró Roig (Ardea purpurea)
Amb l'Agró haureu de fer servir una mica la imaginació perque és bastant més tímid que el seu cosí germà, en Bernat.
Després d'haver passat un entretingut matí a l'estany de les Filipines, ens vam apropar a l'Estany de Cal Tet, encara no ens havíem tret el mono d'estrenar la càmera i esperàvem trobar alguna sorpresa més.
El primer que vam trobar va ser aquesta Siseta (per nosaltres Gamba Roja en aquell moment), tota solitaria i majestuosa campant per un camp enorme.

Siseta (Tringa stagnatilis)
Però la sorpresa va venir poc després. A la bassa on estava la Siseta tan tranquil·la, de sobte va aparèixer una mamà Ànec Collverd amb deu patitos. (Em permetreu l'atreviment, però en aquest blog els ànecs petits son patitos, igual que els ocells son pajaritos).
Ànec collverd femella (Anas platyrhynchos) i dos cries
Mami collverd (esquerra) i els seus patitos
Però la sorpresa no va acabar aquí. Com a punt i final del nostre dia vam veure quatre families senceres d'oques que creuaven l'estany per posar a les cries a dormir.

Família d'Oques vulgars (Anser anser)
Varies families d'oques vulgars tornant cap a casa a fer nones
I per acabar el post aquesta tortuga tant simpàtica per diu adéu, fins una altra!