Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Siseta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Siseta. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de maig del 2014

A la Maresma de les Filipines

Diumenge passat vam tornar a la Maresma de les Filipines. Vam anar-hi més tard de l'habitual, així que vam trobar l'aguait de la Maresma mig desert. A part de pocs Homo sapiens, la nostra primera impressió també va ser que no hi havia gaires aus per observar, a part de les omnipresents gavines.

La primera sorpresa del dia, només arribar, ens la va donar aquesta Polla blava, que estava molt a prop de l'aguait, ben quieta, i així hi va estar una bona estona. 

Polla blava (Porphyrio porphyrio)
Va ser fantàstic poder-la observar tant bé i tanta estona fins que van entrar a l'aguait uns nens maleducats cridant i la pobra Polla va marxar corrents, espantada. 
Semblava que el dia no havia de donar per més, així que ens vam dedicar a fer un book als nostres amics Martinets Blancs i als Ànecs blancs.

Martinet Blanc (Egretta garzetta)
Fixeu-vos en la pota característica del Martinet, amb tota la pota negra i la "ma" groga. A més era un Martinet que estava "de ligoteo" perque portava la ploma al cap que es posen quan surten a lligar. 

Ànec blanc (Tadorna tadorna)
També el nostre amic l'Ànec blanc es va deixar fer un book considerable. A dalt veieu la imatge d'un mascle i la de sota podria ser una femella. Es diferencien per la protuberància que tenen a sobre el bec, el mascle la té i la femella no. Però a la fotografia de sota no s'aprecia del tot.

Ànec blanc (Tadorna tadorna) femella
No hi van faltar a la cita els nostres amics Cames llargues, Bernat Pescaire i Gavià argentat, però no poso fotos que ja els teniu bastant vistos. Passem ara a la col·lecció de limícoles i es que, mira que resulten ben complicats de classificar.

Perdiu de mar (Glareola pratincola) esquerra i Territ menut (Calidris minuta)
Com sempre, amb molt de risc d'equivocar-me, he identificat aquest exemplar com un Territ menut, per les taques i el bec, però sobretot per la mida, que en aquest casvenia referida per la Perdiu de mar que està just a l'esquerra.

Siseta (Tringa stagnatilis)
Més complicada de classificar encara resulta aquesta Siseta, per la postura estranya i perque no podem saber quina es l'extensió de les potes.

Corriol petit(Charadrius dubius)
L'apartat limícoles el tanquem amb el Corriol Petit, que realment es tant petit que no es veu a simple vista des de la distància. A més sempre amagat entre les herbes, resulta difícil de fotografiar.

Ara anem al moment tendre de la setmana amb aquesta mamà Ànec collverd i els seus patitos en fila índia nedant a la maresma. 

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
I a part de la preciosa Polla blava, la segona sorpresa del dia:

Becplaner (Platalea leucorodia)
Des de molt lluny, amb els prismàtics, vaig avistar dos aus dormint al mig de la maresma al estil dels flamencs, amb el cap amagat i aguantant-se només amb una pota. Primer vam pensar que no fòssin flamencs, pero siguent tant blancs no ho podien ser i sent tant grans no podien ser cries. En un moment de inspiració l'au va aixecar el cap i ens va descobrir de quina espècie es tractava. L'inconfusible Becplaner amb el seu enorme bec en forma d'espàtula. Ens va fer molta il·lusió perque no n'havíem vist mai cap.

Un cop fora de la maresma, ens vam dedicar a escoltar el cant dels ocells. La veritat és que en el temps que portem aficionat a les aus, ens hem concentrat bastant en les que es poden veure als estanys, però hem parat poca atenció a la resta. Així que parant una mica d'atenció vam descobrir aquesta Mallerenga carbonera cantant des d'un arbre.

Mallerenga carbonera (Parus major)
I una mica més endavant, a dalt d'un tronc mig sec vam veure aquest Estornell vulgar. primer el vam confondre amb una Merla, però tenen dos trets diferencials molt marcats: La merla mascle es completament negra, sense cap taca i té el bec completament taronja. L'estornell té taques i la base del bec és grisa, només la punta es taronja.

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
Com veieu semblava un dia poc prolífic, però al final va donar bastant de sí. 

¡Ens llegim a la pròxima!


divendres, 2 de maig del 2014

Escalfem motors: Estany de les Filipines i Estany de cal Tet (1 de maig de 2014)

Bernat Pescaire (Ardea cinerea)
El dia que vam estrenar la càmera nova vam sortir a fer tot el recorregut del parc natural de Delta del Llobregat. Tot i que no vam veure l'habitual varietat d'ànecs que haviem vist altres vegades, vam gaudir d'un fantàstic dia i a més gràcies a la càmera vam descobrir tot d'ocells que fins ara no havíem observat. A les nostres sortides anteriors ens havíem acostumat a identificar ànecs, bernats i martinets, és a dir, tots els ocells mitjans o grans, però mai havíem parat atenció a la multitut d'espècies petites que es poden arribar a observar a l'aiguamoll, i tot per no tenir un equip adecuat. Així la primera sorpresa va ser aquesta Cuereta groga que vam observar per casualitat amb els prismàtics mentre intentavem trovar a l'Agró Roig. La vam veure després del seu bany i més tard ens va fer un posat.
Cuereta groga (Motacilla flava) després del bany
Cuereta groga
També a l'aguait de la Maresma, a l'estany de les Filipines vam observar aquests Xatracs menuts que mai no havíem observat abans.
Xatracs menuts (Sternula albifrons)
Entre el fang de l'aiguamoll es mouen multitut d'espècies a les que, sinò pares atenció i no tens un equip adecuat, és gairebé impossible observar. Però explotant la nostra nova joguina al màxim, vam descorbir que estava ple de Perdius de mar...
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
 i de Corriols petits.
Perdiu de mar i corriols petits (Charadrius dubius)
A més en aquesta zona es movien quantitat de limícoles als que nosaltres, com a bons amateurs que no en saben gaire, en deiem Gamba Roja, però que quan els hem estudiat amb una mica d'atenció, resulta que no n'hi ha cap de Gamba Roja.

Territ variant (Calidris Alpina) i Territ becllarg. (Calidris Ferruginea)
Dins de les nostres limitaciones, els hem identificat com Tètol cuabarrat, (esquerra) Territ becllarg (dreta) i Territ variant (centre). Esperem que després d'unes quantes sortides més ho poguem tenir una mica més clar, perque ara, desde la inexperiència ens semblen tots gairebé iguals.

Tètol cuabarrat (creiem)
La veritat és que no tenim gens clar on identificar aquest exemplar, pel bec sembla un Tètol cuabarrat, però per la mida sembla un Territ Becllarg.

Per sort durant la nostra sortida ens vam trobar amb els coneguts habituals als que podem identificar fàcilment:
Cames Llargues (Himantopus himantopus)
Fotja vulgar (Fulica atra)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Xibecs (Netta rufina)
L'omnipresent Bernat Pescaire (Ardea cinerea)
Martinet blanc (Egretta garzetta)
A més vam avistar dos cosins dels Martinets i Bernats amb els que fins al moment no havíem tingut el plaer:

Martinet ros (Ardeola ralloides)
Agró Roig (Ardea purpurea)
Amb l'Agró haureu de fer servir una mica la imaginació perque és bastant més tímid que el seu cosí germà, en Bernat.
Després d'haver passat un entretingut matí a l'estany de les Filipines, ens vam apropar a l'Estany de Cal Tet, encara no ens havíem tret el mono d'estrenar la càmera i esperàvem trobar alguna sorpresa més.
El primer que vam trobar va ser aquesta Siseta (per nosaltres Gamba Roja en aquell moment), tota solitaria i majestuosa campant per un camp enorme.

Siseta (Tringa stagnatilis)
Però la sorpresa va venir poc després. A la bassa on estava la Siseta tan tranquil·la, de sobte va aparèixer una mamà Ànec Collverd amb deu patitos. (Em permetreu l'atreviment, però en aquest blog els ànecs petits son patitos, igual que els ocells son pajaritos).
Ànec collverd femella (Anas platyrhynchos) i dos cries
Mami collverd (esquerra) i els seus patitos
Però la sorpresa no va acabar aquí. Com a punt i final del nostre dia vam veure quatre families senceres d'oques que creuaven l'estany per posar a les cries a dormir.

Família d'Oques vulgars (Anser anser)
Varies families d'oques vulgars tornant cap a casa a fer nones
I per acabar el post aquesta tortuga tant simpàtica per diu adéu, fins una altra!