Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martinet Blanc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martinet Blanc. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de juny del 2016

Primavera al Remolar

Cames llargues (Himantopus himantopus)
Fa cosa de dos mesos, recent estrenada la primavera, ens vam apropar al Remolar per veure quines novetats ornitològiques ens havia portat la nova estació. Els ànecs es van deixar veure i fotografiar bastant bé: grisets, xibecs, collverds i fins i tot vam fotografiar una còpula de dos xarxets. Fins ara no ho havíem vist mai, i la veritat és que una mica impactant. El mascle ofega -literalment- a la femella sota l'aigua mentre copula, per sort la cosa no dura gaire. 

També vam gaudir d'una nova ració dels nostres estimats limícoles, fotografiant per primer cop al batallaire, llàstima que no l'engaxessim amb el plomatge nupcial, ja que és espectacular. Valones, corriols petits, cames llargues i perdius de mar també van voler fer la pose per la nostra càmera.

Vam poder "caçar" una cuereta groga una mica tímida en una de les branques vora l'aguait i en un dels arbres dels camins que voregen el Remolar vam veure tres cadernes, però tenien el mal costum de posar-se a contrallum, així que la foto tampoc va ser gaire bona. 

El que sí que tenia ganes de protagonisme era un martinet blanc que passejava just a sota d'una de les finestres laterals de l'aguait, pel que li vam poder fer fotos de ben a prop. El seu cosí tímid, el martinet ros, va treure el cap ben lluny de l'aguait, li vam fer fotos, però no valia la pena posar-les.

Així és com vam fotografiar la primavera al Remolar, ara volem veure com avança aquesta primavera!

Xarxet (Anas crecca) 

Ànec griset mascle i femella (Anas strepera)

Cuereta groga (Motacilla flava)

Batallaire -al centre- (Philomachus pugnax)

Xarxets copulant (Anas crecca)

Xarxets

Valona (Tringa glareola)

Corriols petits (Charadrius dubius)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Perdiu de mar (Glareola pratincola)

Cadernera (Carduelis carduelis)
Xibec (Netta rufina)

Ànec collverd femella (Anas platyrhynchos)

dijous, 19 de juny del 2014

Els Ardeids del Delta de l'Ebre

Hola de nou!

Avui continuem amb la segona entrega del nostre viatge al Delta de l'Ebre. Com deiem l'altre dia, avui dedicarem l'entrada als Ardeids. Els ocells d'aquesta família es caracteritzen per ser entre mitjans i grans,  tenir el coll i les potes llargues i volar amb el coll plegat. La majoria viuen en colonies i nien en arbres.

És la família d'ocells a la que vam prestar més atenció des de que ens vam aficionar a l'ornitologia, per dos raons: la primera perque són ocells grans fàcilment identificables sense la necesitat d'equip d'observació. La segona perque hi ha dos espècies d'aquesta família que són molt comuns i dels que ja hem parlat moltes vegades: el Martinet Blanc i el Bernat Pescaire.

Martinet blanc (Egretta garzetta)
Bernat Pescaire (Ardea cinerea)
Havíem llegit molt sobre aquesta família, i a moltes guies diu que, a part de Bernats i Martinets blancs, les altres espècies també són comunes aquí al Delta del Llobregat, però la veritat és que fins ara mai havíem aconseguit fotografiar-los (apart de l'Agró roig). Algun cop havíem arribat a avistar un Martinet ros a la Maresma de les Filipines, però poc més.

Però el Delta de l'Ebre és diferent, allò és el paradís. Els Agrons rojos, que tant ens han costat de fotografiar per aquí, allà tel's trobes al mig dels arrossars, a tocar de la carretera. Els esplugabous, que fins ara havíem sigut incapaços d'avistar, es passegen pel mig dels camins, i no son gaire espantadissos. I els Martinets rossos, tel's trobes a qualsevol prat, passejant tranquil·lament. Tant diferent de com és aquí, que et passes un dia sencer buscant-los i te'n vas a casa content per haver fotografiat un parell d'ànecs, allà al final deixes de fotografiar-los quan no t'agrada com els queda la llum. El que deia, el paradís.

Doncs comencem amb la mostra. Així com per aquí al Barcelonès el Bernat pescaire és molt freqüent i l'Agró roig molt més difícil de localitzar, al Delta de l'Ebre passa al contrari. Hi ha més Agrons rojos que Bernats i son relativament fàcils de retratar.

Agró roig (Ardea purpurea)
Com ja hem comentat en altres ocasions, l'Agró roig és molt semblant al Bernat Pescaire, però és una mica més petit i de color roig. És un au estival, ja que hiverna a l'Àfrica subsahariana i cria a la meitat sud d'Europa. A Catalunya cria a la plana de Lleida, als aiguamolls de l'Empordà, al Delta del Llobregat i al Delta de l'Ebre.
Agró roig al mig d'un arrossar
Aquesta espècie va patir mínims històrics a prinicipi dels 80, però en l'actualitat tendeix a la recuperació.

Agró roig alçant el vol
El Martinet ros és de mida mitjana, una mica més petit que el Martinet blanc, i de color crema. El que més ens va cridar l'atenció van ser els atractius colors del seu bec. L'havíem vist en dibuix i de molt lluny, però mai l'havíem vist tant a prop com per observaraquesta meravella de bec: punta negra, continua grisa, passa a blau per convertir-se en un verd que li envolta l'ull.

Martinet ros (Ardeola ralloides)
A l'igual que l'Agró roig, hiverna a l'àfrica subsahariana i cria al Sud i Centre d'Europa.

Martinet ros
L'Esplugabous ens va sorprende per la seva extroversió, la resta d'Ardeids s'avistaven fàcilement des de la carretera però sempre els trobaves als prats, els Esplugabous passejaven tan tranquil·lament pel mig dels camins, i només s'apartaven quan els espantaves per no atropellar-los. Aquesta espècie és també de mida mitjana, però a diferència dels anteriors viu a Catalunya tot l'any, principalment al Delta de l'Ebre i a la plana de Lleida.

Esplugabous (Bubulcus ibis)
L'altre Ardeid gran, juntament amb el Bernat i l'Agró roig, és l'Agró blanc. Des de la distància és fàcil confondre'l amb el Martinet blanc, perque, a l'igual que aquest, és completament blanc. La diferència és que l'Agró blanc és molt més gran i té el bec taronja (el del Martinet blanc es negre). Ens va ser bastant complicat de retratar, sobretot tenint en compte que és un ocell eminement hivernant. Al Delta de l'Ebre hi viuen alguns exemplars tot l'any.

Agró blanc (Ardea alba)
 El Martinet de nit no l'havíem aconseguit avistar mai, i és normal, perque és un ocell que només surt al crepuscle. Vam aconseguir fotografiar-lo a les nou de la nit, encara hi havia una mica de claror, però la llum era bastant dolenta. A l'igual que altres Ardeids hiverna a l'Àfrica i cria al sud d'Europa, però amb la particularitat que a Catalunya hi ha exemplars que hi viuen tot l'any, principalment a l'aiguabarreig del Segre-Cinca i al Delta de l'Ebre.

Dos exemplars de Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

I per últim l'Ardeid que més ens va costar aconseguir fotografiar: el Martinet menut. Ja era l'últim dia, i havíem vist a tots els Ardeids i només ens faltava aquest. Es descriu com una espècie "localment abundant" al Delta de l'Ebre, però per nosaltres havia sigut ilocalitzable fins al moment. En un cop de sort, i durant les últimes hores al Delta, vam avistar-lo sobrevolant l'estany del Riet Vell: premi! Però no cantis victoria tant ràpid, perque va passar volant i es va tornar a amagar a la vora de l'estany. Després de bastanta estona de vigilant on s'havia amagat, vam aconseguir fer-li una foto prou decent.

Martinet menut (Ixobrychus minutus)
A l'igual que molts altres Ardeids, es tracta d'una espècie estival que hiverna a l'Àfrica i com deia es descriu com a localment abundant al Delta de l'Ebre amb més de 1000 parelles. La veritat és que nosaltres molt abundant no la vam trobar, o no sabíem a on buscar, que també pot ser. 

Martinet menut volant
L'única espècie d'aquesta família que no vam avistar va ser el Bitó. Es tracta d'un ocell mitjà, robust en to crema, però molt rar de veure i en regressió. De tota manera estem contents perque vam aconseguir avistar tots els Ardeis típics del Delta!

Encara queden un parell d'entregues del Delta de l'Ebre, no us ho perdeu que encara queden els flamencos!!

Fins una altra.
                                             

dimecres, 14 de maig del 2014

A la Maresma de les Filipines

Diumenge passat vam tornar a la Maresma de les Filipines. Vam anar-hi més tard de l'habitual, així que vam trobar l'aguait de la Maresma mig desert. A part de pocs Homo sapiens, la nostra primera impressió també va ser que no hi havia gaires aus per observar, a part de les omnipresents gavines.

La primera sorpresa del dia, només arribar, ens la va donar aquesta Polla blava, que estava molt a prop de l'aguait, ben quieta, i així hi va estar una bona estona. 

Polla blava (Porphyrio porphyrio)
Va ser fantàstic poder-la observar tant bé i tanta estona fins que van entrar a l'aguait uns nens maleducats cridant i la pobra Polla va marxar corrents, espantada. 
Semblava que el dia no havia de donar per més, així que ens vam dedicar a fer un book als nostres amics Martinets Blancs i als Ànecs blancs.

Martinet Blanc (Egretta garzetta)
Fixeu-vos en la pota característica del Martinet, amb tota la pota negra i la "ma" groga. A més era un Martinet que estava "de ligoteo" perque portava la ploma al cap que es posen quan surten a lligar. 

Ànec blanc (Tadorna tadorna)
També el nostre amic l'Ànec blanc es va deixar fer un book considerable. A dalt veieu la imatge d'un mascle i la de sota podria ser una femella. Es diferencien per la protuberància que tenen a sobre el bec, el mascle la té i la femella no. Però a la fotografia de sota no s'aprecia del tot.

Ànec blanc (Tadorna tadorna) femella
No hi van faltar a la cita els nostres amics Cames llargues, Bernat Pescaire i Gavià argentat, però no poso fotos que ja els teniu bastant vistos. Passem ara a la col·lecció de limícoles i es que, mira que resulten ben complicats de classificar.

Perdiu de mar (Glareola pratincola) esquerra i Territ menut (Calidris minuta)
Com sempre, amb molt de risc d'equivocar-me, he identificat aquest exemplar com un Territ menut, per les taques i el bec, però sobretot per la mida, que en aquest casvenia referida per la Perdiu de mar que està just a l'esquerra.

Siseta (Tringa stagnatilis)
Més complicada de classificar encara resulta aquesta Siseta, per la postura estranya i perque no podem saber quina es l'extensió de les potes.

Corriol petit(Charadrius dubius)
L'apartat limícoles el tanquem amb el Corriol Petit, que realment es tant petit que no es veu a simple vista des de la distància. A més sempre amagat entre les herbes, resulta difícil de fotografiar.

Ara anem al moment tendre de la setmana amb aquesta mamà Ànec collverd i els seus patitos en fila índia nedant a la maresma. 

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
I a part de la preciosa Polla blava, la segona sorpresa del dia:

Becplaner (Platalea leucorodia)
Des de molt lluny, amb els prismàtics, vaig avistar dos aus dormint al mig de la maresma al estil dels flamencs, amb el cap amagat i aguantant-se només amb una pota. Primer vam pensar que no fòssin flamencs, pero siguent tant blancs no ho podien ser i sent tant grans no podien ser cries. En un moment de inspiració l'au va aixecar el cap i ens va descobrir de quina espècie es tractava. L'inconfusible Becplaner amb el seu enorme bec en forma d'espàtula. Ens va fer molta il·lusió perque no n'havíem vist mai cap.

Un cop fora de la maresma, ens vam dedicar a escoltar el cant dels ocells. La veritat és que en el temps que portem aficionat a les aus, ens hem concentrat bastant en les que es poden veure als estanys, però hem parat poca atenció a la resta. Així que parant una mica d'atenció vam descobrir aquesta Mallerenga carbonera cantant des d'un arbre.

Mallerenga carbonera (Parus major)
I una mica més endavant, a dalt d'un tronc mig sec vam veure aquest Estornell vulgar. primer el vam confondre amb una Merla, però tenen dos trets diferencials molt marcats: La merla mascle es completament negra, sense cap taca i té el bec completament taronja. L'estornell té taques i la base del bec és grisa, només la punta es taronja.

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
Com veieu semblava un dia poc prolífic, però al final va donar bastant de sí. 

¡Ens llegim a la pròxima!