26 espècies als Aiguamolls de l'Empordà (I)

Aquest cap de setmana hem viatjat a l'Empordà per avistar ocells, i la veritat és que ha estat una sortida molt satisfactòria. En total hem aconseguit avistar més de 30 espècies, de les quals en destacaraem les 26 que més ens han cridat l'atenció.

Comencem amb una dosi de patos (ànecs pels normatius de la llengua). El que són patos com a tal, només vam avistar el Collverd i el Xarxet, de la resta res de res. En les fotos podreu veure les diferències entre ambdós especiès, sent el mirallet blau -en el collverd- i verd -en el xarxet- el més distintiu.

Ànec collverd mascle i femella (Anas platyrhynchos)

Xarxet (Anas crecca)

Seguint amb els anàtids, donem la benvinguda al blog al majestuós (i enorme) Cigne mut, així com a la Oca vulgar. I fora dels anàtids però en la mateixa línea, tornem a trobar al Cabusset i al nostre nou amic el Corb marí.

Cigne mut (Cygnus olor)

Oca vulgar (Anser anser)

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Corb marí (Phalacrocorax carbo)

Cambiem de família per retrobar-nos de amb el nostre grup preferit: els ardeids. Els nostres vells coneguts Bernat Pescaire, Martinet Blanc i Esplugabous també es van deixar veure durant la nostra visita. Fins i tot l'esquerp Agró Blanc va treure el cap i ens va deixar fer-li alguna foto decent. Vam tenir la sort de poder fotografiar els Flamencs, que encara no han marxat. 

Bernat Pescaire (Ardea Cinerea)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Esplugabous (Bubulcus ibis) sobre un cavall

Agró blanc (Ardea alba)

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Per altra banda, un clàssic dels Aiguamolls que encara no havíem pogut veure enlloc més és la Cigonya. Es tracta d'una espècie introduïda per l'home en aquest parc. En un principi només hi havíen dos exemplars, en l'actualitat s'hi poden trobar centenars. Es tracta d'una acció molt exitosa delparc i que ha fet que la cigonya esdevingui pràcticament una icona del mateix.

Cigonya (Ciconia ciconia) amb Agró Blanc al davant

Deixem estar els ocells més "d'aigua" i comencem a mirar al cel. Un dels motius pels quals ens sentim satisfets amb aquesta sortida és perquè ens hem endinsat en el món dels rapinyaires. Fins ara només havíem tingut el plaer amb el Xoriguer, però en aquesta sortida hem avistat i fotografiat 4 espècies -bé, en realitat 3 i mitja-. Ja aconseguim diferenciar el Xoriguer fent l'aleta sobre els camps i aiguamolls, així que el vam avistar varies vegades i li treure alguns retrats. Un dels nouvinguts al blog és l'Arpella, en principi omnipresent al parc però invisible pels nostres ulls amateurs fins ara, així com l'Aligot comú. La sorpresa la porta l'Aguila pescadora que vam aconseguir avistar i semifotografiar. Si fos per nosaltres ni ens n'haguessim adonat, però el cas és que vam trobar uns companys ornitòlegs amb més nivell que havíen anat a avistar l'Aguila pescadora als aiguamolls i ens van ensenyar on i quina era. Es veu que només n'hi han dos d'aguiles d'aquestes per Catalunya. Fer-li una foto decent, del tot impossible, però tenim aquesta com a testimoni de que hi era (es demana un exercici d'imaginació i fe).

Xoriguer (Falco tinnunculus)

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

Aligot comú (Buteo buteo)

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

Tornem a buscar pajaritos!!

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Després d'alguns mesos apartats del món pajariteru, avui hem tornat a buscar pajaritos. La principal "culpable" de que el blog estigués orfe de pajaritos aquests últims temps es diu Brownie i és caniche toy adorable i també un trasto. A tots els espais protegits per avistar ocells de les rodalies de Barcelona està prohibit accedir-hi amb gossos. Ara que el bitxito ja es una mica més grandeta (però un trasti igual), hem volgut probar de portar-la a un altre espai protegit, on sí que es pot accedir amb gos, tot i que en aquests trams no hi han aguaits. I Déu n'hi do lo profitosa que ha sigut la jornada.

Brownie amb 5 mesos. Caniche toy.

Aquesta és la primera sortida que fem a l'hivern, així que hem pogut observar i retratar algunes espècies que encara no havíem vist. Al primer mirador que hem trobat, s'hi veia l'estany de Cal Tet,  on hi havíen moltes Fotjes i algún Corb Marí gros prenent el sol. Però la sorpresa no ens l'hem trobat a l'estany, sinò a tres metres del mirador. Un Pit-roig presumit ha volgut posar per la nostra càmera i li hem tret un retrat boníssim (el cert és el que magnífic fotògraf ha sigut en Sergi).

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Després d'aquest bombonet, ja estavem prou satisfets per tot el dia, però ens arribat fins el mirador de la platja del Prat i allà hi hem trobat multitut de gavines descansant a la vora del mar.

Gavines a la platja del Prat

Intentant esbrinar de quin tipus de gavina es tractava, hem aconseguit fer una foto a una de sola que estava més a prop. Es tracta de gavines vulgars. Són gavines que només ens visiten a l'hivern i es diferencien, sobretot, per la taca negra que tenen al costat de l'ull.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Allà al costat de la platja també hi havíen uns Corbs marins dormint i un parell d'ànecs blancs. Encara no havíem vist mai els Corbs marins, i tot i que estaven molt lluny, els hem pogut retratar.

Corbs Marins (Phalacrocorax carbo) i Ànecs blancs (Tadorna tadorna)

Mentre estavem allà no ens n'hem adonat, però ara en arribar a casa i revisar les fotos amb atenció, ens hem adonat que a part dels corbs i els ànecs també hi havia una altra espècies descansant a la platja. Estaven molt lluny i la qualitat de les fotos no és gaire bona, però pels colors verdosos i la ploma que s'endevina al cap pdoria tractar-se de Fredelugues.

En segon terme, prop de les bardisses, de color verd Fredelugues (Vanellus vanellus)

Al camí de tornada ens hem parat a un punt que creua el rierol que va fins al mar i allà hi hem trobat unes parelles dànecs Coll-verd i alguna Fotja. D'aquí uns mesets serà la primavera i tots els estanys i rierols es començaran a omplir de patitos, però ara és l'època de triar parella, i això sembla que feien els coll-verd amb les seves femelles.

Parella de coll-verds "de ligoteo" (Chroicocephalus ridibundus)

Més endavant, al mig mateix del camí, ens hem trobat una simpàtica Cuereta blanca fent "posados" per la càmera. No s'espantava de res ni ningú, fins que la Brownie ha començat a empaitar-la...

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Tot i que no hem pogut accedir als aguaits ni a l'espai protegit en sí, avui l'apartat de Limícoles no es queda buit, perquè hem pogut fotografiar aquesta Gamba Verda.

Gamba verda (Tringa nebularia)

L'apartat que avui sí quedarà buit és el dels Ardeids, perquè, tot i que un Martinet Blanc s'ha deixat veure durant uns segons, ens ha sigut impossible retratar-lo.

Durant tot el camí de tornada anavem veient grups d'ocellets diminuts, amb el pit claret, que anaven piulant alegrement per sobre nostre, però ens era impossible fotografiar-los o identificar-los. Un cop arribats de nou al parking, el "piu piu" d'aquests ocellets, encara era més intens, i allà sí que hem aconseguit fels-hi algunes fotos i, per fi, identificar-los. Es tracta de Becs de corall Senegalès.

Becs de corall senegalès (Estrilda astrild)

Es tracta d'una espècie originaria de l'Àfrica, però introduida per l'home a Europa com a animal de companyia. Ara viuen i es reprodueixen al Delta de Llobregat, entre molts d'altres indrets.

Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)

I fins aquí ha donat de sí la sortida pajaritera del dia. Esperem que la propera no es faci esperar tant i poguem portar més pajaritos ben aviat!

Fins la propera!

Garsa (Pica pica)

Garsa (Pica pica)

Patitos i gavines: el cicle de la vida

Hola de nou!

Com vam comentar a l'última entrada hem passat uns dies al paradís ornitológic de Catalunya, estem parlant del Delta de l'Ebre evidentement. I és que la quantitat d'espècies i exemplars que s'hi troben es tanta que no s'acaba mai! Hem recopilat molt de material i posar-lo tot en una sola entrada seria massa llarg, per això ho dossificarem en varies entrades.

Avui començarem parlant dels anàtids, podicipèdids, làrids i estèrnids, o el que és el mateix: d'ànecs i gavines. La veritat és que són dos espècies a les que no vam prestar gaire atenció donat que les trobem sovint aquí al Delta del Llobregat, però tot i així vam treure material per fer una entrada.

Com a podicipédids vam veure els típics: el Cabussó emplomallat i el Cabusset.

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

La majoria dels ànecs que vam veure van ser Xibecs i Ànec collverd.

Xibec (Netta rufina)

Però si hi va haver una cosa que ens va cridar l'atenció van ser els patitos. Estem ja a les acaballes de la primavera i és época de cria, el que vol dir que és época de patitos. A tots els canals que veiessis, hi havia una mama ànec seguida de desenes de patitos, i n'hi havia alguns en que hi havia centenars:

Canal ple de cries d'ànec

Xibec femella amb les seves cries

Ànec collverd femella amb les seves cries

Va ser espectacular poder-los veure de tant a prop. Eren una mica espantadissos i si t'hi apropaves gaire marxaven volant deixant les cries soles. De totes aquestes cries no totes arribaran a adults, una de les culpables d'aquest fet son les gavines. Mentre miravem tots els patitos seguint les seves mares pel canal vam veure com una gavina el sobrevolava. I en un moment donat va baixar en picat i se'n va endur un patito!!!!

Gavina agafant una cria d'ànec del canal

Més tard van aparèixer unes quantes gavines més i en la estona que ho vam estar contemplant se'n van endur unes quantes més. Gavines dolentes! Però aquest és el cicle de la vida.

Gavines sobrevolant el canal

En quant a les gavines en vam veure de tres tipus diferents. El Gavià argentat, que és el típic que es veu al port de Barcelona. Sempre a prop de les escombreries. En aquest cas el vam enganxar remenant entre el picnic d'uns despistats:

Gavià argentat (Larus michahellis)

També vam veure la Gavina corsa, una espècie que fa uns 50 anys era extremadament escassa però que en en la actualitat el seu estat de conservació no es troba en perill. El 70% de la població mundial d'aquesta espècie es concentra al litoral dels Països Catalans.

Gavina corsa (Larus audouinii)

I com a última gavina, entre els arrossars vam avistar la Gavina vulgar, que sent sincers, nosaltres vam confondre amb la Gavina capnegra, però el color de la punta de les ales ens han tret els dubtes.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Ja per acabar mencionar també en aquest bloc al Xatrac comú, que, si bé no és una gavina, se'l sol col·locar al mateix grup per les seves semblances.

Xatrac comú (Sterna hirundo)

El Xatrac comú el vam veure a la bassa del Riet vell, d'on és la foto superior, però també el vam veure al mar. Mentre navegavem i pescavem per la Badia dels Alfacs, hi havia un Xatrac comú que ens seguia la pista, i el curiós era que en un moment donat s'aturava i es llençava a l'aigua fent un tirabuixó per pescar peixos. Llàstima que no li vam poder fer cap vídeo.

Xatracs barallant-se amb un Cames llargues.

I fins aquí l'entrada d'avui. En la propera parlarem dels Ardeids, que són els que ens feia mes gracia veure i els vam aconseguir fotografiar tots!

Fins una altra!


Bibliografia:

Estrada, Joan, et al. Ocells de Catalunya, país Valencià i Balears. 2a ed. Barcelona: Lynx edicions, 2014.

El dia de l'ànec

Xibec

 Diumenge passat vam tornar als Espais Naturals del Riu, a l'estany de Cal Tet. Sembla que des de que tenim la càmera no hi ha gaire sort perque també va ser un dia una mica pobre.
Comencem el recorregut pels prats de carxofes que hi ha al parc agrari del Llobregat. Allà vam fer el primer avistament: un Tudó. És molt semblant al Colom Roquer, però aquest és més gran, té una distintiva taca blanca al coll i viu essencialment a boscos i zones de coltiu.

Tudó (Columba Palumbus)

És curiós perque els Espais Naturals del Riu estan just a tocar de l'aeroport i hi ha una zona en la que els avions hi passen just per sobre, volant molt baix. En aquesta zona sempre hi trobes algun ocell, en major o menor mesura, però sempre hi ha alguna sorpreseta per omplir el blog. En aquest cas va ser una Garsa. Aquell dia hi havia ovelles pasturant en aquesta zona, i la Garsa es dedicava a caminar per sobre d'elles sense que li diguessin res. Semblava que la Garsa estigués fent un niu, ja que portava branquetes al bec.

Ovella (Ovis aries) amb una Garsa (Pica pica) al damunt.

Ens vam aturar a l'aguait del Sabogal, on, una altra cosa no, pero Fotges n'hi havia per donar i per vendre. Semblava que celebraven el festival de la Fotja vulgar.

Fotja vulgar (Fulica atra)

L'únic destacable de l'aguait del Sabogal va ser aquesta Polla blava amb la seva cria. Al principi vaig dubtar de si era Polla blava o Polla d'aigua perque els colors són molt apagats, però el color vermellós de les potes i el color de la cria em van treure els dubtes.

Polla blava (Porphyrio porphyrio)

Vam continuar el camí fins a l'aguait de Cal tet, on hi havia un altre festival, però en aquest cas d'ànecs, d'aquí el nom del post.

 

Diverses espècies d'ànecs

En concret hi havia quatre tipus d'espècies:

Ànec griset (Anas strepera) al centre de la imatge

Morell de cap-roig (Aythya ferina)

Xibec (Netta rufina) mascle

Xibec (Netta rufina) femella

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

També hi havia un Cames Llargues, un Bernat, alguna Fotja i la familia de oques que viu en aquesta bassa i sempre ens venen a saludar. Però si hem de destacar a algú, és al cosí tímid del Bernat Pescaire, l'Agró Roig. Ja el vam avistar un cop, però com és tan amagadís no li vam poder fer bons retrats. Aquest cop es va deixar veure una miqueta més:

Agró Roig (Ardea purpurea)

El moment "Patitos" de la setmana, el protagonitza aquestes dos cries de Cabussó Emplomallat que resulten ben curioses:

Cries de Cabussó Emplomallat (Podiceps cristatus)

Pel pròxim post esperem portar molt bones imatges i anecdotes perque marxem a la destinació ornitològica per excel·lència a Catalunya.

Ens veiem aviat!