Pajaritos i Carnaval a Tenerife

Botxí meridional (Lanius meridionalis)

La setmana passada vam estar de viatge a Tenerife per tercer cop. La finalitat del viatge en aquesta ocasió no era tant practicar el turisme i gaudir de la platja i el sol (que també) sinò visitar a la Núria i al Dídac, dos molt bons amics que viuen a l'illa, gaudir del carnaval i arrossegar tota la troupe a alguna que altra excursió per intentar veure pajaritos tinerefenyos.

Vam fer un parell d'excursions pel sud de l'illa, que és on viuen ells. L'illa de Tenerife té bastanta diversitat de climes, cosa que fa que puguis travessar paisatges absolutament diferents; des les valls més humides del nord, fins als paisatges semidesertics del sud, passant pel "paisatge lunar" creat pel volcà dels voltants del Teide. 

Una de les excursions va ser a la Reserva Natural Especial de la Montaña Roja, al costat del poble del Mèdano, al sud de l'illa. Havia llegit per internet que als peus d'aquesta muntanya es trobava una petita bassa on era fàcil veure límicoles. Vam arribar a la bassa i efectivament hi havia un cartell que explicava als passejants que allò era un santuari per les aus i que no es devia accedir a la llacuna per tal de no destorbar-les. El cert és que tothom ignorava el cartell i la majoria dels excursionistes passaven pel costat mateix de la bassa, motiu pel qual allà no hi havia ni un sol ocell.

La Montaña Roja en segon terme amb la bassa al devant

Servidora fent-se la interessant amb la Montaña Roja al fons

La idea que jo tenia era fer l'excursió des de la base mateix de la muntanya, però en Dídac -gran esportista ell- va aparcar el cotxe a uns 4 kilómetres, i així vam poder gaudir no només de la muntanya sinò de tots els paisatges semidesèrtics que l'envolten. Els paisatges recordaven a les pel·lícules de l'oest, amb les parets rocosese deformades pel vent i algun que altre cactus i flora propia d'espais secs.

El que ens va cridar més l'atenció va ser que allà, enmig del no res, hi havien coves habitades per persones. Estaven prou arreglades, amb les seves terrasses i tot plegat, ara no em pregunteu com s'ho fan per abastir-se d'aigua i menjar, donat que allò està una mica lluny de la zona habitada més propera.

Cova habitada al sud de Tenerife

Però bueno, ara arribem a la part pajaritera, que a això hem vingut! El cert és que poques fotos d'ocells vam fer. Vam tenir sort que al mig d'aquesta excursió un Puput se'ns va creuar al camí i vam poder gaudir una bona estona de la seva presència.

Puput (Upupa epops)

Puput

L'altra excursió que vam fer va ser al Monument Natural Montaña de Guaza. Aquesta no va ser tant complerta, i no vam fer cim (som uns tous...). Però ens va permetre fotografiar un dels ocells que buscàvem a la zona: el Botxí meridional.

Botxí Meridional (Lanius meridionalis)

Va haver-hi una petita ració per tothom, perque en Sergi, gran amant de tota mena de rèptils es va trobar amb el seu estimat Llangardaix ocel·lat, un bitxo molt simpàtics amb les seves taquetes blaves, però que no deixa de ser un llangardaix, i a mi em fan una mica de no se què...

Llangadaix ocel·lat (Timon lepidus)

I bé, a part d'això, sol, platja, batuts de maduixa i carnaval. Ah, però que voleu veure les fotos del carnaval? Uyuyuy, no sé pas que diran els meus companys d'ABBA Tenerife... Bé us en deixo una perque rigueu una estoneta.

Waaaaaterloo, I was defeated you won the war...