El llac dels cignes

Cignes muts al Pantà d'Utxesa

Fa una setmana vam anar a Lleida amb la intenció de fer la ruta del Pantà d'Utxesa i ja de pas fotografiar uns quants ocells. Vam estar de sort perque el dia anterior havia plogut de valent, però durant el nostre passeig ens va fer bon temps. La idea era sortir de Torres de Segre i anar caminant fins al pantà, però com no les teníem totes amb el temps, vam aparcar el cotxe a un dels camins que queden prop de la carretera i vam fer una petita passejada.

Es tracta del tram on hi ha el mirador anomenat "Del 19", per a nosaltres va resultar el tram més interessant, ornitològicament parlant. Aquest camí voreja la zona nord del pantà, i aquí s'hi amaguen diverses espècies. El que més ens va cridar l'atenció, va ser la estampa que dóna títol a aquesta entrada, i es que en una zona del pantà ens vam trobar amb 22 cignes muts, molts d'ells juvenils.

Cigne mut (Cygnus olor)

Cignes muts

Cignes muts

En aquesta mateixa zona vam poder veure el Martinet Blanc, l'Agró Blanc i el Bernat Pescaire. L'Agró sempre és el més esquerp amb diferència, mira que és difícil fer-li una bona foto.

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Al costat mateix del mirador hi havien tres puputs a sobre d'un arbre. Sembla que van agafant afició a sortir al blog, ja que són dos entrades seguides treient el cap. Tot i que aquests eren una mica més esquerps que els de Tenerife, ja que no ens van deixar acostar-nos gaire.

Dos puputs (Upupa epops)

Des del mirador es podia observar tota aquella part del pantà. Des d'allà vam veure algunes arpelles sorevolant-nos.

Paisatge del pantà am una Arpella sobrevolant el canyís al mig

Pel camí de tornada al cotxe vam poder veure al mosquiter, el repicatalons (que s'estrena al blog i m'ha donat algun mal de cap identificar-lo) a més d'altres petits ocellets que vam ser incapaços de retratar ni fotografiar, així com un limícola que ens vam trobar dos cops al costat mateix del camí, nosaltres no el veiem però quan passavem pel costat sortia volat disparant fent un pi-pi-pi. La forma es la de d'una Becada o un Becadell, però no soc capaç de determinar-ne l'espècie.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Repicatalons femella (Emberiza schoeniclus)

Després vam tornar al cotxe i el vam aparcar una mica més endavant, just abans de creuar el pont. Passat el pont un cartell indicava que per aquell camí s'accedia a un aguait d'ocells, seguint les indicacions vam fer tot el camí fins que vam arribar a un altre cartell que ens indicava que l'aguait estava en direcció contraria, just d'on veníem. Qüestió que a cada punta del camí diu que allà hi ha un aguait però l'aguait no existeix, desconec si els cartells estan mal posats o per algun motiu han tret l'aguait, l'únic que sé és que nosaltres ens vam quedar amb les ganes d'anar-hi. 

El que si que vam poder veure en aquest camí va ser el Bitxac comú, que va voler posar per la càmera divereses vegades i uns quants Corbs marins que prenien el sol a les branques dels arbres.

Bitxac comú (Saxicola torquata)

Corbs marins (Phalacrocorax carbo)

Al dia següent ens vam apropar a l'estany d'Ibars i Vila-sana. Està molt ben cuidat, al mig de la llacuna hi ha un aguait, i una mica més a l'esquerra hi ha un mirador. Però la bona sort que vam tenir el primer dia no la vam tenir el segon, així que el fred i el vent van fer que els ocells es resguardéssin i no fos fàcil fotografiar-los. Vam veure molts ànecs cullerot, ànec collverd, quatre cabussons emplomallats, dos cabussets, algun xarxet, corbs marins i els omnipresents gavians argentats. Com a testimoni de la nostra estada a l'estany us deixo una foto de'n Sergi i la Brownie al mirador.