Torna a casa per Nadal
Els primers 18 anys de la meva vida els vaig viure a Les, a la Vall d'Aran, i en tot aquell temps no se'm va ocòrrer mirar amunt per veure ocells. Aquests dies he tornat a casa per Nadal, i és cert que a vegades cal allunyar-se de les coses per apreciar-les. He vist llums, colors i paisatges que havia vist milers de cops, però amb uns altres ulls. També, com no, m'he dedicat a aixecar el cap amunt per buscar ocells i m'he endut una sorpresa molt agradable.
Al mateix jardí on jugava de petita, on prenia el sol i on feia còrrer el meu primer gos hi viuen dos Mallerengues blaves, dos pit-rojos i una merla. A més el meu pare intenta que s'hi sentin agust ja que els hi posa pa. Tant de temps fent viatges per anar a veure ocells per trobar-los on has estat sempre.
 |
| Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) |
El misteri de la Polla d'aigua
El meu poble va ser un indret feudal durant l'edat mitjana, hi vivia un baró que era senyor del territori. Encara en queden les seves residències, primer el castell i més tard la baronia, que és un edifici molt gran envoltat d'un jardí amb una vegetació molt interessant i una bassa. En aquella bassa i vam veure dos polles d'aigues i és curiós perquè segons la guia "Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears" de Joan Estrada a la Vall d'Aran la polla d'aigua no hi és present. He pensat que es podria tractar de dos exemplars domèstics, però desconec si això és possible.
 |
| Polla d'aigua (Gallinula chloropus) |
Ciutat Corb
Durant el nostre passeig per les afores del poble vam veure diferents ocells, però si es pot destacar alguna cosa és la quantitat de corbs que hi han. Al principi fa gràcia perquè per aquí a Barcelona i rodalies no són fàcils de veure, però quan veus que estan a tot arreu arribes a pensar que quasi hi ha més corbs que gent en aquestes terres.
 |
| Corb (Corvus corax) |
La merla d'aigua és un altre ocell que ens va cridar l'atenció. Estem acostumat a veure anàtids, cabussons i fins i tot corbs marins cabussar-se dins l'aigua i nedar, però mai havíem vist un passeriforme fer-ho. Estan al riu, per sobre les pedres que en sobresurten i de tant en tant es tiren a l'aigua i nedan per sota en busca d'aliment. A Catalunya només se'l pot troar al Pirineu i al prepirineu.
 |
| Merla d'aigua (Cinclus cinclus) |
En el nostre passeig també ens vam trobar amb aquestes dues Cadernes en aquesta curiosa postura.
 |
| Caderneres (Carduelis carduelis) |
Bausen, un poble màgic
El meu poble és l'últim de Catalunya que es pot trobar per la carretera abans d'arribar a França, però no pots acabar Catalunya, ni per suposat la Vall d'Aran sense aturar-te en dos dels pobles més macos que tenim. Estan penjadets a la muntanya i no hi viu molta gent, encara conserven tradicions i formes de vida que als pobles més grans ja s'han pedrut, per això tenen un encant difícil de superar.
 |
| Bausen |
 |
| Pica-soques blau (Sitta europaea) |
 |
| Pica-soques blau |
Pel mig del poble els pardals comúns animaven la tranquil·litat que s'hi respira.
 |
| Pardals comuns (Passer domesticus) |
 |
| Canejan i la Val de Toran vistos des de Bausen |
Comiat del poble, fins l'any que ve!
L'últim dia abans de marxar, esgarrapant els últims segons abans d'empendre la tornada, vaig escapar-me pels voltants de casa a veure si s'hi amagava algun altre amic amb plomes. Va ser una escapada una mica infructuosa ja que només se'm van creuar un parell de garses i aquesta Cotxa fumada que anava fent saltironets de pal en pal.
 |
| Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) |
Però ja sabem com són els ocells, sempre te'n guarden alguna pel final, perquè marxis amb bon sabor de boca i mai perdis la il·lusió per aquesta afició tant bonica i tant extranya alhora. Mentre anavem a acomiadar-nos un Milà Reial va passar planejant majestuosament molt a prop del nostres caps, dient-nos que tingueu bon viatge, torneu aviat.
 |
| Vistes des de "Era Lana" a Les |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada