Deltebrejant de nou

A finals del mes de març vam anar a celebrar el meu aniversari al Delta de l'Ebre. Ja ens coneixem bastant la zona, així que vam anar per feina, exprimint els tres dies al màxim per veure tots els ocells possibles i aprendre cada dia una mica mes.

El primer dia el vam dedicar a la bona vida, que vol dir celebrar els meus 29 tacus, amb un bon dinar i un aperitiu amb els amics. Però la nostra afició no perdona, i vam aprofitar els darrers instants del dia per anar a veure como s'amagava el sol a la tancada amb un espectadors excepcionals: els flamencs.

Flamencs (Phoenicopterus roseus)

Flamencs a la Tancada

Al dia següent ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora (com deia en Pep) i vam anar a l'aguait del Riet Vell. Allà vam aconseguir bones instantànees del cames-llargues i el bec d'alena. Un altre fet destacable eren la enorme quantitat de polles blaves que hi havíen pels voltants.

Becs d'alena (Recurvirostra avosetta)

Bec d'alena

Cames llargues (Himantopus himantopus)

Com ja he esmentat altres vegades, allà al Riet vell nien les orenetes vulgars, i aquest any no va ser menys i vam poder gaudir de les primeres de la temporada, aquest cop encara no teníen cris.

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

Oreneta vulgar

Després de dinar vam fer una excursió al voltant de l'Encanyissada. Destacaven la gran quantitat de gavines vulgars, però el tresor secret que vam trobar van ser tres martinets de nit. Fins ara només els havíem aconseguit veure al Riet vell i al crepuscle, però aquest cop els vam descobrir amagats en un arbre i ens van deixar apropar-nos prou per fer-los aquests retrats.

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

Martinet de nit

Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)

A la caiguda del sol ens vam apropar a la barra del trabucador per contemplar un escpetacle digne de veure, i és que un dels millors llocs per gaudir d'una posta de sol, és sens dubte el Delta de l'Ebre.

Posta de sol al trabucador amb la Brownie al devant

El plan pel dia següent començava amb una excursió a la desembocadura i la llacuna del Garxal. Allà vam poder gaudir d'un festival enorme de fotges, soc incapaç de contar-les, però diria que n'hia havia milers. També ens va cridar l'atenció la presència de diversos agrons blancs, donats que són molt esquerps i difícils de fotografiar, sembla que en aquesta llacuna han trobat el seu santuari. Una altra observació grata va ser la dels capons reials, els buscàvem des del primer dia i per fi vam veure'ls al Garxal.

Llacuna del garxal amb centenars de fotges

Agró blanc (Ardea alba)

Flamencs rosats

Xibec (Netta rufina)

Llacuna del Garxal amb dos capons reials volant en primer terme

Visió de la llacuna, el far i la població de l'Ampolla al fons

Vam tancar la nostra estada al Delta amb una excursió per la llacuna de les Olles. Allà vam poder gaudir novament dela observació dels capons reials. Vam aconseguir fotografiar dos passeriformes desconeguts encara per nosaltres: el trist i el tallarol de garriga i un martinet blanc ens va acomiadar al final del camí.

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)

Tallarol de garriga

Capó reial juvenil

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Trist (Cisticola juncidis)

Al parc de l'Olla del rei

Fa gairebé un mes vam fer una sortida a la costa del Garraf amb la intenció de veure el falcó peregrí. Vorejant la costa venint des de Barcelona, el primer poble que trobem és Garraf, i allà s'hi troba un penya-segat anomenat "la falconera", bàsicament perquè allà hi viuen falcons. En aquesta ocasió no vam tenir sort, i el falcó no va donar senyals de vida en tota l'estona que vam estar allà. Els que si que van treure el cap van ser el bitxac comú, la cotxa fumada i la merla blava.

Bitxac comú femella (Saxicola torquata)

Bitxac comú

Cotxa fumada mascle (Phoenicurus ochruros)

Bitxac comú

Merla blava (Monticola solitarius)

Més tard ens vam apropar al parc de l'Olla del rei, a Castelldefels. Es tracta d'un petit parc situat al costat de la Universitat Politècnica on hi ha una bassa. Allà vam poder veure pit-rojos, mallerengues carboneres, fotges, polles d'aigua, gavines vulgars, ànecs collverd i un bernat pescaire. També vam observar quatre espècies d'ànec que sóc completament inacapaç d'identificar. Podria tractar-se d'una hibridació? 

Ànecs sense identificar

Pit-roig (Erithacus rubecula))

Pit-roig

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

Fotja vulgar (Fulica atra)

Ànec collverd femella (Anas platyrhynchos)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

El parc de l'olla del rei és un descobriment fet a partir d'investigar on va la gent d'Ornitho a observar ocells a prop de Barcelona. El que vam trobar no és res d'exepcional, però és un bon lloc per anar a passejar i observar ocells, i el millor de tot és que podem anar-hi amb la Brownie!

Les 5 oques de galta blanca

Des de finals de l'any passat s'estan observant cinc Oques de Galta Blanca al Club de Golf Villalba, a la Roca del Vallès. Es tracta d'una troballa interessant pels ornitòlegs locals, ja que Catalunya no és l'habitat natural d'aquesta espècie.

Oques de galta blanca (Branta leucopsis)

Hi han tres poblacions principals d'aquestes oques, crien a l'est de Grenlàndia, a les illes àrtiques noruegues de Svalbard o a l'illa àrtica russa de Novaia Zemlya. A l'hivern aquestes poblacions migren a zones menys fredes, com a l'est d'Escòcia i als Països Baixos. Aquest últim és l'indret més proper a Catalunya i està a 1500 km, així que podriem dir que les oques s'han desviat una mica de la trajectòria. D'aquí esdevé aquesta bogeria ornitòlogica per anar-les a visitar.

Oca de galta blanca

El que segurament mai veurem són aquestes oques criant a Catalunya, donat que crien al Pol Nord. Habitualment fan els nius a dalt dels penya-segats lluny dels depredadors, però alhora lluny del menjar. Com totes les oques, aquestes no porten el menjar al niu, així que són les cries les que han de baixar fins al terra per aconseguir el menjar. Aquestes cries encara no saben volar, però el seu plomatge i lleugeressa els ajuda a no fer-se mal quan cauen del niu, tot i així alguns moren per l'impacte. 

Oques de galta blanca

Però alhesores si crien i viuen tant lluny, que fan al golf de la Roca del Vallès? El cert és que no és la primera vegada que es veu aquesta espècie a Catalunya durant l'hivern, són molt accidentals, però ja fa deu anys que hi han citacions puntuals a Ornitho. Les primeres citacions feien referència a una única espècie, i han anat augmentant fins arribar a les cinc actuals. ¿Pot ser que siguin la mateixa família que ha anat augmentat amb els anys? 

Oca de galta blanca

Es parla que el més probable és que la primera de les oques fos escapada, tant pot ser d'un zoològic com d'un particular, donat que hi ha gent que les té com a mascotes, hi han criadors i tot, cosa que no puc entendre. La hipòtesi podria ser aquesta, que s'escapés i anés augmentat la família al nord però tornat sempre a Catalunya a l'hivern. 

Oques de galta blanca

La qüestió és que elles es troben molt a gust al golf, ja porten tres mesos allà. Són a una petita bassa que hi ha al costat de la carretera, on també hi han fotges i ànecs collverd. Sembla un bon lloc per passar l'hivern, protegits per una tanca i amb la gespa ben cuidada. Els golfistes no les molesten  i elles tampoc no molesten a ningú, així que viuen ben tranquil·les. 

Oques de galta blanca

Viuen ben tranquil·les, però sempre n'hi ha una d'alerta. Si us fixeu en les fotos on surten les cinc menjant, sempre n'hi ha una amb el cap aixecat vigilant que tot estigui correcte. I és que sigui la meva hipòtesi correcta o no, de ben segur que són animals salvatges, per tant sempre tenen un ull alerta.

Nosaltres estem molt contents de haver-les pogut veure al costat de casa com qui diu, i esperem que tornin sempre que vulguin .

El llac dels cignes

Cignes muts al Pantà d'Utxesa

Fa una setmana vam anar a Lleida amb la intenció de fer la ruta del Pantà d'Utxesa i ja de pas fotografiar uns quants ocells. Vam estar de sort perque el dia anterior havia plogut de valent, però durant el nostre passeig ens va fer bon temps. La idea era sortir de Torres de Segre i anar caminant fins al pantà, però com no les teníem totes amb el temps, vam aparcar el cotxe a un dels camins que queden prop de la carretera i vam fer una petita passejada.

Es tracta del tram on hi ha el mirador anomenat "Del 19", per a nosaltres va resultar el tram més interessant, ornitològicament parlant. Aquest camí voreja la zona nord del pantà, i aquí s'hi amaguen diverses espècies. El que més ens va cridar l'atenció, va ser la estampa que dóna títol a aquesta entrada, i es que en una zona del pantà ens vam trobar amb 22 cignes muts, molts d'ells juvenils.

Cigne mut (Cygnus olor)

Cignes muts

Cignes muts

En aquesta mateixa zona vam poder veure el Martinet Blanc, l'Agró Blanc i el Bernat Pescaire. L'Agró sempre és el més esquerp amb diferència, mira que és difícil fer-li una bona foto.

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Al costat mateix del mirador hi havien tres puputs a sobre d'un arbre. Sembla que van agafant afició a sortir al blog, ja que són dos entrades seguides treient el cap. Tot i que aquests eren una mica més esquerps que els de Tenerife, ja que no ens van deixar acostar-nos gaire.

Dos puputs (Upupa epops)

Des del mirador es podia observar tota aquella part del pantà. Des d'allà vam veure algunes arpelles sorevolant-nos.

Paisatge del pantà am una Arpella sobrevolant el canyís al mig

Pel camí de tornada al cotxe vam poder veure al mosquiter, el repicatalons (que s'estrena al blog i m'ha donat algun mal de cap identificar-lo) a més d'altres petits ocellets que vam ser incapaços de retratar ni fotografiar, així com un limícola que ens vam trobar dos cops al costat mateix del camí, nosaltres no el veiem però quan passavem pel costat sortia volat disparant fent un pi-pi-pi. La forma es la de d'una Becada o un Becadell, però no soc capaç de determinar-ne l'espècie.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Repicatalons femella (Emberiza schoeniclus)

Després vam tornar al cotxe i el vam aparcar una mica més endavant, just abans de creuar el pont. Passat el pont un cartell indicava que per aquell camí s'accedia a un aguait d'ocells, seguint les indicacions vam fer tot el camí fins que vam arribar a un altre cartell que ens indicava que l'aguait estava en direcció contraria, just d'on veníem. Qüestió que a cada punta del camí diu que allà hi ha un aguait però l'aguait no existeix, desconec si els cartells estan mal posats o per algun motiu han tret l'aguait, l'únic que sé és que nosaltres ens vam quedar amb les ganes d'anar-hi. 

El que si que vam poder veure en aquest camí va ser el Bitxac comú, que va voler posar per la càmera divereses vegades i uns quants Corbs marins que prenien el sol a les branques dels arbres.

Bitxac comú (Saxicola torquata)

Corbs marins (Phalacrocorax carbo)

Al dia següent ens vam apropar a l'estany d'Ibars i Vila-sana. Està molt ben cuidat, al mig de la llacuna hi ha un aguait, i una mica més a l'esquerra hi ha un mirador. Però la bona sort que vam tenir el primer dia no la vam tenir el segon, així que el fred i el vent van fer que els ocells es resguardéssin i no fos fàcil fotografiar-los. Vam veure molts ànecs cullerot, ànec collverd, quatre cabussons emplomallats, dos cabussets, algun xarxet, corbs marins i els omnipresents gavians argentats. Com a testimoni de la nostra estada a l'estany us deixo una foto de'n Sergi i la Brownie al mirador.